EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

1.3. Les al·legacions al projecte concessional

A començaments de juliol del 2003 i davant la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 3.893 - 28.5.2003 de l’anunci pertinent del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya pel qual se sotmetia a informació pública l’adequació  del projecte de concessió del regadiu del canal Xerta-Sénia a les prescripcions del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, i el corresponent estudi d’impacte ambiental, des de l’ajuntament de Tortosa vàrem presentar les següents al·legacions redactades per l’autor d’aquest llibre i que, per la seva incidència sobre diferents aspectes de la problemàtica plantejada, transcrivim a continuació:

“Es presenten les següents al·legacions, en base a allò disposat a la Llei 6/2001, de 8 de maig (BOE de 9/05/2001) de modificació del Reial Decret legislatiu 1.302/1983, de 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental i endemés disposicions concordants:

1. Cal adequar la concessió de regadiu del canal Xerta-Sénia a la superfície real que s’ha de transformar en regadiu, i no incloure les has. que actualment ja es reguen. En el punt 2 de la MEMÒRIA del projecte de concessió titulat OBJECTE DEL PROJECTE, comença l’exposició amb el següent text: El present projecte compren la definició de les obres, instal·lacions i equips necessaris per a la transformació en regadiu de 16.000 has. de la zona oriental del Baix Ebre i Montsià compresa entre l’assut de Xerta, el canal de la Dreta de l’Ebre, el riu Sénia i la cota 200, ... També en el punt 3 SITUACIÓ ACTUAL DE LA ZONA es fa referència a les “16.000 has. que es pretenen regar”. Afirmacions que delimiten una superfície per a transformar en regadiu (16.480 has.) i que entren en clara contradicció quan en el penúltim paràgraf d’aquest mateix apartat es fa referència a les zones que actualment ja s’estan regant, fent inclús una descripció dels cultius i els percentatges d’implantació. És per això que considerem sobredimensionada la superfície a transformar en regadiu, ja que d’aquestes 16.480 has. actualment ja se’n reguen prop de 6.000. Cal, per tant, adequar la concessió a la superfície real que s’ha de transformar en regadiu, i no incloure les hectàrees que en aquests moments ja es reguen per iniciativa privada amb aigües subterrànies i algunes superficials.

2. Cal tenir present que en l’apartat sobre la “qualitat de l’aigua de reg” del projecte no es contempla la problemàtica que generarà a tot el sistema de reg (taponament de canonades, obstrucció al sistema de bombeig, ...) la presència del “musclo zebra” i les “algues” (més propiament “macròfits”). Problemes reals i de forta actualitat donat l’alt cost de manteniment dels sistemes de reg actuals i la manca de solucions generals a curt i mitjà termini.  Elements tots ells que poden fer inviable, tant des del punt de vista econòmic com tècnic, el sistema de regadiu proposat si abans no se soluciona l’esmentat problema.

3. Cal establir paràmetres limitadors per a què la transformació del conreu del sòl no esdevingui un monocultiu (cítrics) i es respecten els percentatges d’olivera (60%), cítrics (25%), fruiters (10%), etc., que es marca en l’alternativa de conreus de l’Estudi agronòmic de la Memòria-resum del projecte de concessió.

4. Cal construir l’estació de bombeig del riu per fases i en relació a la demanda real d’implantació del regadiu en el temps (que segons el Pla Nacional de Regadius, horitzó 2008, marca per aquell any el reg de només 133 Ha.1 ), ampliant-se la instal·lació de les bombes i les seves corresponents instal·lacions auxiliars en relació a les futures sol·licituds de reg i tot tenint en compte que el cabal màxim concedit no s’utilitzarà fins la transformació en regadiu de la totalitat de la superfície establerta.

5. Cal substituir el canal principal de 2.427’95 m de longitud i amb un cabal de disseny de 10 m3/s (segons altres estudis té una capacitat portant per a 14,91 m3/s, que resulta ésser bastant superior a la del projecte concessional de 10 m3/s), per una canalització de secció rectangular o bé amb tub enterrat, tot utilitzant la infraestructura existent i el domini públic hidràulic del Xerta-Sénia per a la estesa dels 33 km, reduint progressivament la secció hidràulica en relació al cabal a transportar. D’aquesta manera s’optimitzen més els recursos hídrics, s’evita l’evaporació, la proliferació d’algues i s’aconsegueix que la Comunitat de Regants concessionària tindrà una infraestructura pròpia per poder fixar el cabal necessari en tot moment, sense dependre del règim hídric que li concedeixi la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per la utilització del Canal Xerta-Càlig que, amb una capacitat real portant en el seu estat anterior de 27 m3/s, segons demostren altres estudis, preveia el transvasament de l’Ebre cap a les Conques hidrogràfiques del Sud contemplat al PHN-2001, posteriorment derogat en aquest aspecte, i que representava l’espoli del recurs més important del nostre territori: l’aigua del riu Ebre.

6. Cal fer possible que la superfície que en l’actualitat ja es rega (amb pous, fonts o del propi canal de la Dreta de l’Ebre) no s’integre en cap cas a la Comunitat General de Regants del Canal Xerta-Sénia. No podem estar d’acord amb el punt 18 de la “Resolución sobre concesión de un aprovechamiento de aguas públicas a favor de la Comunidad General de Regantes del Canal Xerta-Sénia”, de data 2 de maig de 2002. El reg d’aquesta zona ha d’estar garantit amb la pròpia concessió administrativa. Del contrari, i en cas de restriccions de l’aigua de l’Ebre, s’utilitzarà l’aigua dels pous i brolladors per tal d’abastir tota la zona regable, sobreexplotant els recursos hídrics actuals en haver transformat unes terres de secà en regadiu en base a una concessió fictícia o insuficient.

7. Cal establir una garantia sobre l’aigua concessionada. Davant la perspectiva que s’està creant respecte a la possibilitat de regadiu d’una amplia zona (16.480 Ha.) a l’entorn del canal Xerta-Sénia, i que sense cap dubte promourà l’especulació i transformació del sòl agrícola, sense massa garanties de subministrament d’aigua de l’Ebre tal i com queda reflectit en els punt 8 i 12 de la “Resolución sobre concesión de un aprovechamiento de aguas públicas a favor de la Comunidad general de Regantes del canal Xerta-Sénia, ...,”, demanem que s’estableixi una garantia sobre els 4.537 m³/ha/any concedits. De no ser així, aquesta perspectiva de regadiu pot ocasionar un efecte invers al previst davant l’increment en la demanda d’aigua per a regar i la transformació del conreu d’oliveres en cítrics, ja que la manca d’aigua suficient per al seu manteniment i els tractaments intensius d’aquests tipus de conreu, portaran a una sobreexplotació dels aqüífers d’aquestes terres, disminuint la seva capacitat i facilitant la salinització d’aquells pous situats més a prop de la franja marítima per intrusió.Una garantia basada, en definitiva, en l’anàlisi científica i els estudis tècnics corresponents que puguin establir els cabals que en els propers 10 anys disposarà el riu Ebre al seu pas per l’assut de Xerta, i que mai no estiguin per sota del cabal mínim necessari per al manteniment del propi delta (cabal ecològic o mínim medioambiental), que des del món científic s’ha establert entre 300/330 m3/segon aigües amunt de l’assut de Xerta-Tivenys, com posem de manifest en altres estudis d’aquest mateix autor.

8. Cal realitzar un acurat estudi d’impacte ambiental en l’horitzó 2014-2030 en base a les perspectives de transformació del sòl per a regadiu i el seu manteniment. L’impacte ambiental que es produiria amb l’abandonament de les terres que haurien canviat del conreu característic (bàsicament oliveres) als cítrics, en mancar-los l’aigua necessària per al seu manteniment, esdevindria irreversible en quedar-se erma una part molt importat del nostre territori, donat que el seu manteniment, sense l’aigua necessària, seria impossible, augmentant el risc d’incendis forestals i la degradació paisatgística, entre d’altres perills.

9. Cal tenir en compte, a la fi, que de no circular per la llera del canal existent tot el cabal amb el seu corresponent calat, fora possible i fins i tot necessari construir repressaments, sistemes de comportes o vessadors submergits que mantinguin el nivell més adient de la làmina d’aigua per damunt del corresponent “matalàs d’aigua”, a l’objecte d’unificar la fondària de les preses d’aigua i disminuir l’altura manomètrica d’elevació dels bombaments intermedis fins a les basses de regulació projectades (en número de 18, amb capacitat per tal d’emmagatzemar tres dies de consum màxim i posterior distribució a tota la xarxa de reg). Això es pot presentar en aquest cas, donat que les necessitats de cabal de la zona regable projectada (16.480 has.) són prou inferiors a la capacitat portant de la conducció lliure principal, per la qual cosa el nivell de l’esmentada làmina corresponent a la secció mullada seria molt baix.

10. Cal que, pel que fa referència a la infraestructura de captació de l’aigua del riu, es faci un estudi de les repercussions de l’extracció d’aigua en períodes d’estiatge amb l’objectiu de mantenir el cabal ecològic del seu tram final, estudi que no s’aprecia reflectit a l’estudi d’impacte ambiental i que es creu molt necessari ja que aquest projecte no preveu el retorn de l’aigua del canal a la llera del riu.

1.4. Altres conclusions

1) S’han estudiat els consums hídrics mitjans dels fruiters agris (cítrics), oliveres i alguns conreus d’horta a la futura zona regable del canal Xerta-Sénia. Per això, s’ha emprat el mètode mixt Thornthwaite i Blaney-Criddle, el qual ha donat com a resultat una dotació mitjana o mòdul unitari de reg de 4.613 m3/ha. i any que resulta força semblant a la prevista a la concessió referida que, per les informacions que disposem fins a la data actual, és de l’ordre de 4.537 m3/ha. i any.
         
2) D’altra banda, la dotació necessària en el mes de màxim consum assoliria una mitjana de 6’43 m3/seg. que resulta quelcom inferior a la dotació màxima anunciada de 8’55 m3/seg., ja que possiblement s’hagin tingut en compte les “puntes” de consum dins del mateix període estival. La previsió, a la fi, d’una ampliació de fins a 10 m3/seg. per increment de la superfície de la zona regable sempre que no se superi l’expressat mòdul de reg de 4.537 m3/any i ha., sembla una mesura raonable, així com la construcció de divuit basses de regulació i llurs corresponents instal·lacions auxiliars.

3) Es tindrà, segons les pròpies dades de la concessió que és objecte del nostre anàlisi, un volum total anual de 75 Hm3/any, encara que la pròpia concessió administrativa apunta a una xifra de 72 Hm3/any, que equivalen a un cabal fictici continu anual de 2’28 m3/seg. Ara bé, tenint en compte que la capacitat portant del canal semicircular anteriorment construït assolia un cabal màxim de l’ordre del 19 m3/seg., equivalents a 600 Hm3/any en cabal fictici continu, es podria fàcilment conduir, un cop ateses les necessitats de la zona regable que ens ocupa, un cabal cap a les conques hidrogràfiques del Xúquer, Segura i Almeria (Sud) de l’ordre de: 600 – 72 = 528 Hm3/any, que seria més que suficient per endegar el projectat macrotransvasament del riu Ebre (previst inicialment a la llei del Pla Hidrològic Nacional) cap a les esmentades conques llevantines.

4) Calia modificar convenientment el projecte tècnic constructiu amb la finalitat de convertir aquesta infraestructura en una conducció lliure amb servei en ruta, de tal manera que es dugui a terme una reducció telescòpica progressiva de la seva secció transversal i, paral·lelament, de la seva capacitat portant, per tal d’impedir la seva utilització futura per transvasar aigües cap a la conca hidrogràfica del Xúquer.