EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

Josep Maria Franquet Bernis (CV)
UNED

1.2.2.2. El cas dels cítrics i fruiters dolços

Tenint en compte l’estudi referent a les necessitats hídriques dels fruiters cítrics a la zona, els mesos de màxima ETP són juliol, amb 126,5 mm i 4,08 mm/dia, i agost, amb 115,1 mm i 3,71 mm/dia, respectivament, com es pot comprovar al quadre annex.

Considerant que amb els sistemes de reg que s’han d’emprar a la zona que ens ocupa (majoritàriament localitzats d’alta freqüència, per degoteig, exsudació o microaspersió) no s’humitejarà tota la superfície del terreny, i que la zona humida es trobarà, en gran mesura, a l’ombra de la pròpia planta, les pèrdues per evaporació es reduiran al màxim, amb la qual cosa pràcticament tot l’ús consumptiu de la planta coincideix amb la transpiració, s’ha adoptat un coeficient corrector de 0,70 per al període de màxim consum, i un coeficient d’eficàcia del sistema de reg d’1,00.

S’ha obtingut, en definitiva, un dèficit hídric de 406,6 mm anyals, o sigui, 4.066 m3/ha i any.

La transpiració vindrà donada per:

Tr = (0,1  +  0,8) · 4,08 = 3,67  mm/dia

D’altra banda, considerant un factor de correcció mitjà a la zona de reg, per advecció, de 0,9 (corresponent a 10 ha), es tindrà:

3,67 · 0,9  = 3,30 mm/dia

També les necessitats d’aigua queden determinades pel mètode australià, a saber (en clima considerat “àrid”), en el nostre cas:

Necessitat d’aigua: f1· f2 · f3 · K · ETP = 0,85 · 1,15 · 0,9 · 0,9 · 4,08 = 3,23 mm/dia, que confirma, rebaixant alguna cosa, les necessitats anteriorment calculades.

En el mes de màxim consum, el cabal total serà de:

31 dies · 3,30 mm./dia = 102,3 mm,

o la seva equivalència de 1.023 m3/ha, la qual cosa suposa un cabal fictici continu unitari de:

1.023.000 / (31·24·3.600) = 0,38 l/s. i ha.

que haurà de servir de mòdul de reg mitjà per al sistema hidràulic d’abastament projectat. De fet, les necessitats del quadre anterior es tradueixen en un mòdul de 0,39 l/s. i hectàrea per al mes de màxim consum (juliol), com es pot veure posteriorment, la qual cosa confirma la bonesa de les estimacions efectuades.

Tal com es dedueix del quadre anterior, el volum anual d’aigua de reg que s’ha d’utilitzar per a l’abastament d’aquesta zona regable, quedarà distribuït, al llarg de l’any, de la manera següent, per unitat superficial:

HECTÀREA-MES:     Gener      ..............................             107 m3
                                    Febrer     .............................               29 m3
                                    Març      ...............................             205 m3
                                    Abril       ...............................             305 m3
                                    Maig      ...............................             383 m3
                                    Juny      ...............................             680 m3
                                    Juliol       ..............................          1.046 m3(0,39 l/s. i ha)
                                    Agost       .............................             939 m3
                                    Setembre     ........................             304 m3
                                    Octubre      ..........................             154 m3
                                    Novembre-desembre     ......                 0 m3


               

                                                                                          4.152 m3/any

Suposant ara que cal comptar amb un coeficient d’uniformitat del reg (Christiansen) aproximat al CU = 90 %, es tindran unes necessitats efectives de reg de l’ordre de:

4.152/0,9 = 4.613 m3/any

que resulten força semblants a les previstes a la concessió referida que són de l’ordre de 4.537 m3/any. D’altra banda, la dotació necessària en el mes de màxim consum assoliria una mitjana de:

0,39 l/s i ha x 16.480 ha = 6,43 m3/s

que resulta una mica inferior a la dotació màxima anunciada de 8,55 m3/s, ja que possiblement s’hagin tingut en compte les “puntes” de consum dins el mateix període estival. La previsió, a la fi, d’una ampliació de fins a 10 m3/s per increment de la superfície de la zona regable sempre que no se superi el mòdul de reg de 4.537 m3/any i hectàrea, sembla una mesura raonable, així com la construcció de divuit basses de regulació i llurs corresponents instal·lacions auxiliars.
         
Es tindrà, doncs, segons les dades de la concessió que és objecte del nostre anàlisi, el següent:

 

VOLUM TOTAL ANUAL: 4.537 m3/any i ha  x  16.480 ha =

74.769.760 m3/any ~ 75 hm3/any,

encara que en principi, a la mateixa concessió administrativa, s’apuntava a una xifra de 72 hm3/any, que equivalen a un cabal fictici continu anual de 2,28 m3/s. Ara bé, tenint en compte que la capacitat portant del canal semicircular construït assolia un cabal màxim de l’ordre de 19 m3/s, equivalents a 600 hm3/any en cabal fictici continu, es podria haver fàcilment conduir, un cop ateses les necessitats de la zona regable que ens ocupa, un cabal cap a les conques hidrogràfiques del Xúquer, Segura i Almeria (sud) de l’ordre de: 600 – 72 = 528 hm3/any, que seria més que suficient per endegar el projectat macrotransvasament del riu Ebre (previst inicialment a la llei del Pla hidrològic nacional) cap a les esmentades conques llevantines. I tot això sense considerar la possibilitat d’alguna altra presa d’aigües complementària que es pogués fer al marge dret del riu i dintre del terme municipal de Tortosa, concretament a la pedania de Vinallop (com ja s’ha anunciat alguna vegada), que encara incrementaria la dotació cap a aquelles conques fins a tot el que preveia el PHN-2001, els aspectes fonamentals transvasístics del qual foren posteriorment derogats pel primer govern socialista del Sr. Rodríguez Zapatero.

Per això qui subscriu va propugnar, al seu moment, la modificació del projecte tècnic constructiu original (en contra de la raó econòmica) amb la finalitat de convertir aquesta infraestructura en una conducció lliure amb servei en ruta, de tal manera que es faci una reducció progressiva de la seva secció transversal i, paral·lelament, de la capacitat portant, per tal d’impedir la seva utilització futura per transvasar aigües cap a la conca hidrogràfica del Xúquer. En principi, creiem que aquesta mesura preventiva hauria de resultar prou eficaç per tal d’esvair sospites i temors al territori ebrenc (en tot cas, certament justificats pels antecedents històrics i també per les declaracions d’alguns polítics i responsables administratius). Així doncs, de voler-se portar a terme aquelles transferències interconques del recurs hauria d’operar-se des d’altres infraestructures hidràuliques. 

Així mateix, en cas que, experimentalment, es noti una deficiència hídrica, caldria només regar durant una jornada una mica més llarga, solució aquesta perfectament admissible per a un programador automàtic com els que es projecta instal·lar a la majoria de les finques de l’esmentada zona regable. Si augmentéssim el cabal instantani augmentaríem també el cost de bombament i, en la major part de la temporada de reg, es tindria una utilització molt inferior, en contra de la raó econòmica.