EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

2. ELS REGS DE L’ALDEA-CAMARLES

2.1. Succinta caracterització

L’autorització de la concessió d’aigües del riu Ebre a la CRAC (Comunitat de Regants de L’Aldea-Camarles) fou aprovada l’any 1927 i es va publicar el 29 d’agost de 1934 al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 271. L’antic Projecte de regadiu del Canal Aldea-Camarles incloïa la zona delimitada pel canal principal de la marge esquerra de l’Ebre, la sèquia núm. 2 del sistema de regs de la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l’Ebre, la cota taquimètrica 80 m.s.n.m. i el barranc de Gilet. El cabal concedit a la CRAC a partir d’aquest document de concessió va ser de 1.400 l/s. en cabal fictici continu des del riu Ebre. Després, al llarg del temps, s’han anat produint diferents modificacions en els projectes tècnics fins arribar a la situació actual. Algunes de les dades aquí exposades, doncs, poden variar en el moment de l’execució material recentment iniciada de les obres i instal·lacions projectades; en qualsevol cas, el que es pretén mitjançant aquest estudi és posar de manifest un exemple prou il·lustratiu de com optimitzar la capacitat dels dipòsits de regulació de l’aigua de reg en qualsevulla inversió infraestructural d’aquestes característiques. 

Aquest regadiu, situat a la comarca del Baix Ebre, permetrà inicialment la posada en reg d’una superfície de 4.974 hectàrees netes (6.687 hectàrees brutes), amb una dotació mitjana ponderada de 2.382 m3/ha i any i uns 2.300 propietaris afectats. Es preveu que posi en reg de suport 4.241 hectàrees d’olivera i garrofers així com implantar cítrics en 733 hectàrees que correspon a la part de cota més baixa, on la climatologia és més adequada. Es tracta d’una actuació que permetrà la fixació de la població en el territori i, juntament amb els regs del Xerta-Sénia ja tractats, una millora notòria de l’economia agrària de les comarques meridionals de l’Ebre. L’import de les obres de la xarxa primària ascendeix a 36 milions d’euros i afecta els termes municipals de Tortosa, l’Aldea, Camarles, l’Ampolla i El Perelló. El pressupost global de l’obra ascendeix a 102 milions d’euros i, en una primera fase, es liciten 17 milions d’euros (que comprèn la captació des del riu Ebre i la impulsió a la primera bassa).

La sol·licitud ve acompanyada del projecte de rehabilitació de la concessió del canal de l’Aldea-Camarles (Baix Ebre), realitzat per la consultora AUDING i signat pels enginyers Josep Secanell i Nadales, Olga Castillo i Trilla i Jaume Sangrà Pascual en data març de 2006 i visat pel Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya en data 27 de juny de 2006. L’estudi d’impacte ambiental del reg de l’Aldea-Camarles està realitzat per la consultora Gaena Enviroment SLL i signat per la senyora Pilar Mallol Casals en data març de 2006. El 22-11-07 s’adjudicà a l’empresa Payma Cotas, el projecte constructiu per a la xarxa de distribució del primer pis, licitat el 7 de setembre del mateix any 2007 per un import de 232.173 euros. Així doncs, s’anaven cremant etapes i l’any 2008 s’adjudicava el projecte de la xarxa primària dels pisos 2, 3, 4 i 5 (licitada en el més de març) a l’empresa Inypsa, Informes i Proyectos, S.A., per un import de 321.654 euros. El dia 2 de desembre del 2008 es lliurava el segon projecte constructiu del reg del Pis 1. En una reunió amb Regsa i l’empresa Payma Cotas, a qui se li havia adjudicat el projecte l’any anterior, es feien els últims retocs del que havia de ser la distribució de la xarxa de reg del primer nivell de l’àrea regable.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat hi estava a sobre del tema i, sabent que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre estava ultimant l’informe favorable per a la rehabilitació de la pertinent concessió administrativa, havent complert satisfactòriament el període d’exposició pública, va preparar un document amb el resum definitiu de les dades de la zona regable, atès que en l’acta de la visita de l’enginyer de la CHE, Sr. De Jaime, signada en data 4-12-08, hi havia alguna diferència quant a les dimensions de l’àrea regable. Així, un informe redactat en llengua castellana del 10-3-09 incrementava fins les 5.295 les hectàrees netes de reg, fixant les necessitats hídriques mensuals i anuals, amb els 1.400 litres per segon de cabal fictici continu, tal com resa la concessió de 1934, amb una distribució de quatre pisos de reg, des d’una cota mínima de 5 metres sobre el nivell del mar i una màxima de 252. Aquest informe, signat pel Subdirector General d’Infraestructures Rurals de l’esmentat Departament, Sr. Enjuanes Puyol, es lliurava a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre en data 25-03-09, amb una còpia adreçada al president de la corresponent Comunitat de Regants.

El 23 de setembre del 2010 s’adjudicava la primera obra de les previstes, la captació del riu Ebre, impulsió i 1ª bassa de regulació, a l’empresa Comsa. El termini d'execució era de 15 mesos i el pressupost de licitació de 557.057,78 euros (IVA del 16% inclòs).

Posteriorment, el 29 de novembre es feia per part de Regsa l’adjudicació de la direcció d’obres a l’empresa Control y Geología, S.A. Més endavant, els tràmits administratius han portat a començar l’obra a les primeries del 2011. En el conveni signat per Regsa, administradora dels plans de reg de la Generalitat de Catalunya, i Comsa, l’empresa contractista adjudicatària, es crea el compromís d’iniciar les obres el 15 de febrer del 2011, la qual cosa significa que després de quinze mesos (el termini d’execució que consta en el projecte constructiu de la primera obra), a partir del més de maig del 2012 estarà disponible l’obra inaugural del projecte de reg del Canal de l’Aldea-Camarles, exactament 85 anys després de l’autorització de la Comunitat per part del govern central aleshores presidit pel general Primo de Rivera, i 78 anys després de la concessió de l’aigua, per part també del govern central de la Segona República Espanyola. 

L’emplaçament de la captació d’aigües es troba situada al terme municipal de Tortosa (entitat municipal descentralitzada de Campredó), a la riba esquerra del riu Ebre, 3 km. aigües amunt a partir de l’autopista AP-7, al costat del lloc conegut com a “Mas del Quinto”. Un canal de formigó conduirà l’aigua fins a la cambra de bombes, situada a 40 metres de la llera del riu i a partir d’aquest punt s’impulsarà cap a la zona regable. Aquesta s’ha dividit en quatre pisos de reg (A, B, C, D) atenent a la cota taquimètrica del terreny, de manera que el D és el pis que ocupa la franja de cota inferior de l’àrea a transformar en reg i el pis A la franja de cota superior.

El pis de cota inferior (pis D) és en el que coexistirien el reg localitzat d’alta freqüència per al cultiu de cítrics i el reg de suport per al cultiu d’olivera, mentre que la resta de pisos es destinaria íntegrament al reg de suport del cultiu de l’olivera. El bombament d’aigua plantejat és successiu entre pisos, de forma que des d’un pis de reg es bombaria l’aigua necessària al pis de reg següent. La xarxa de reg de cada pis s’alimentarà a través de la corresponent bassa reguladora ubicada en la cota taquimètrica adequada. Totes aquestes basses, de configuracions geomètriques diverses, estaran excavades un màxim de 10 metres i s’impermeabilitzaran amb làmines d’EPDM i geotèxtil. El projecte preveu, endemés, el moviment d’1’3 milions de metres cúbics d’excedents de terres.

A continuació es mostren les necessitats hídriques calculades, així com el cabal fictici continu i la dotació anual, tant per al reg de suport com per al reg de cítrics.

QUADRE Núm.: 12.2.
NECESSITATS HÍDRIQUES DE LA ZONA REGABLE

         
Cabal fictici continu en captació (juny) 1.395 l/s<1.400 l/s. (concessió)

Com es pot veure al quadre anterior, les necessitats hídriques màximes dels cítrics (fonamentalment tarongers i mandariners) es produeixen durant el mes de juliol, mentre que l’olivera (Olea europaea, L.) i el garrofer (Ceratonia siliqua, L.) són en el més de juny. Donat que la superfície prevista d’olivera és molt més gran que la de cítrics, les necessitats hídriques mensuals màximes globals es donen, tanmateix, durant el més de juny. Es considera una eficiència del 97’5% en les basses de regulació.

La cota de reg, com s’ha dit, oscil·la entre els 5 i els 252 m.s.n.m., projectant-se 4 pisos de reg per tal d’optimitzar tant els costos d’explotació com d’inversió. Cadascun d’aquests pisos estarà dominat per una bassa de regulació, des de la qual s’abastarà la seva superfície regable per pressió natural. Es projecten 4 bombaments successius, des de la EB1, situada a la zona de captació, a les successives basses de regulació. Des de cada bassa de regulació s’abastarà el seu pis associat mitjançant una xarxa de distribució fins a cadascuna de les parcel·les regables, garantint una pressió en el goter situat en les condicions més desfavorables de 10 m.c.a. (1 atm = 1 kp./cm2).

A continuació es mostra la superfície de cadascun dels pisos de reg així com la capacitat o volum útil de les basses de regulació tot tenint en compte una regulació setmanal i un volum de reserva d’un dia de reg del mes de màximes necessitats hídriques (al quadre que segueix també s’inclou la cota de la solera de les basses). S’han previst dues estacions de bombament, a saber:

Els bombaments funcionaran 88 h/setmana pel reg de recolzament i 112 h/setmana pel reg de cítrics per tal de reduir els costos energètics i evitar el funcionament en hores de tarifa punta. Aquest fet implica que els 1’4 m3/seg. concedits en cabal fictici continu caldrà permetre captar-los -un cop repercutides les diferents superfícies de reg- en 95 h/setmana durant el mes de màxim consum, la qual cosa representa un cabal màxim instantani de 2’53 m3/seg. La resta d’impulsions s’efectuaran així: una des de la bassa del pis D impulsant el cabal corresponent als pisos C, B i A fins a la bassa del pis C i des d’aquesta bassa als pisos superiors B i A. En tractar-se d’un reg de recolzament, totes les impulsions -excepte la de la captació al riu Ebre- funcionaran 8 h/setmana.

Altres dades d’aquest reg a la demanda són les següents:

QUADRE Núm.: 12.3.
VOLUMS DE RESERVA I REGULACIÓ

NOTA: Les xifres que figuren entre parèntesis corresponen a la darrera actualització.

Les canonades d’impulsió previstes són d’acer soldat helicoïdalment (ASH) de timbratges variables oscil·lants de 6 a 16 atm. i diàmetres superiors a 1.500 mm. Per a diàmetres compresos entre 800 i 1.500 mm. el material previst és el formigó armat amb camisa de xapa d’acer (FACX) mentre que per diàmetres inferiors es preveu la utilització del PRFV (polièster reforçat amb fibra de vidre).

Les seves principals característiques tècniques es resumeixen al quadre següent:

QUADRE Núm.: 12.4.
CARACTERITZACIÓ DE LES IMPULSIONS

La canonada d’impulsió que transporta l’aigua des del punt de captació situat a prop del “Mas de Quinto” a la partida de “Font de Quinto” (Campredó-Tortosa) ha d’ésser capaç per al transport, doncs, de 2’53 m3/seg. en cabal fictici continu. Succeirà, no obstant això, que a certes hores i en moltes èpoques de l’any només siguin necessaris uns cabals menors. D’aquí es desprèn la necessitat de construir dipòsits reguladors que puguin servir d’intermediaris entre l’estació principal de bombeig i les demandes variables de la xarxa de reg.

Pel que es refereix a les estacions projectades de bombament de l’aigua tenim les següents dades:

QUADRE Núm.: 12.5.
CARACTERITZACIÓ DE LES ESTACIONS DE BOMBAMENT

Les diferents potències de les estacions s’han calculat preveient un rendiment del grup del 81% (90% del motor i 90% de la bomba) i la potència instal·lada preveient la instal·lació de tres equips actius i un de reserva.

Esquemàticament, com es pot comprovar, es produirà una regulació mitjançant dipòsits elevats, intercalats entre l’estructura elevadora de capçalera i la xarxa de distribució a la zona regable, del tipus que es pot apreciar en la planta general d’aquella, on sobre la ortofotografia aèria s’han dibuixat amb diferents coloracions els diversos pisos de reg previstos.