EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

CAPÍTOL 11
ELS CONREUS DE REGADIU A LES COMARQUES MERIDIONALS

1. EL CONCEPTE D’INTEGRACIÓ EN EL CONREU DELS CÍTRICS EBRENCS

1.1. La lluita integrada o control integrat de plagues

El control integrat de plagues (CIP) als cítrics és la combinació de les tècniques de lluita convencionals amb els mitjans alternatius de lluita: control biològic, mesures culturals, utilització de varietats resistents, lluita per confusió sexual amb feromones1 , etc. Així es minimitzen, econòmicament, els danys ocasionats per les plagues i es respecta al màxim el medi ambient. Aquesta estratègia de lluita pretén superar els problemes que s’han presentat amb la utilització massiva dels pesticides i productes fitosanitaris diversos (herbicides, insecticides, acaricides, fungicides, nematocides). Els principis en què es basa el CIP són els següents:

•  No es descarta la utilització dels plaguicides, però únicament quan sigui estrictament justificat i utilitzant productes respectuosos amb els ecosistemes.
•  Es dóna prioritat als elements naturals de control (“lluita biològica”).
•  No es pretén eliminar la plaga, sinó tan sols mantenir-la per sota dels llindars que puguin produir pèrdues econòmiques. Aquest sistema de lluita és difícil d’assolir plenament a la pràctica, ja que requereix un acurat estudi dels ecosistemes agrícoles, posar a punt tècniques de ràpida avaluació de les poblacions dels paràsits i dels seus enemics i fixar en cada circumstància els llindars d’intervenció. A més, les decisions sobre la forma d’actuar cal prendre-les a nivell de cada finca. Per tal de fomentar aquestes tècniques de lluita, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat de Catalunya va crear, l’any 1983, les agrupacions de defensa vegetal (ADV), amb l’objectiu bàsic de fomentar les tècniques de control integrat de plagues2 .

La reducció de costos i de l’ús dels recursos lentament renovables, la disminució del risc de residus fitosanitaris i l’assoliment d’una major compatibilitat de les tècniques de producció amb el medi ambient són algunes de les exigències de l’agricultura moderna en els països occidentals. Això s’aconsegueix, pel que fa al control de plagues, amb allò que es denomina “el control integrat”. Avui en dia, davant la tendència a la restricció en l’ús dels productes fitosanitaris per part de les normatives comunitàries, aquestes tècniques de conreu assoleixen una gran importància.

El “control integrat” utilitza totes les tècniques de control disponibles en el context de l’agroecosistema i del medi associat i aplica productes fitosanitaris quan totes les altres tècniques no són prou eficaces. El desenvolupament de la tecnologia del control integrat de plagues en el món va estretament lligat a altres factors: un sector d’R&D&I (recerca + desenvolupament + innovació) amb capacitat creadora, una societat conscient de les limitacions del control convencional basat en l’ús de plaguicides i un mercat exigent en qualitat i salubritat dels aliments. No és estrany, doncs, que hagin estat tot just els països més desenvolupats els primers a aportar solucions de CIP al vell problema de les plagues del camp.

El CIP exigeix, altrament, un esforç important d’investigació científica: l’ecologia n’és la disciplina fonamental. La formulació d’un cos teòric que expliqui el funcionament dels ecosistemes agrícoles i forestals (dels quals en tenim exemples rellevants a les terres de l’Ebre) i com es relacionen amb altres sistemes, acompanyat del coneixement de cadascun dels seus components, ha de permetre anar més enllà de l’empirisme en què avui dia es fonamenten bona part de les tècniques de control de plagues, ja sigui el control biològic mitjançant parasitoids, depredadors o entomopatògens, sigui l’ús de resistència vegetal a les plagues o la interferència amb el creixement, desenvolupament i capteniment d’artròpodes, per citar només els eixos importants de la recerca en el CIP. Fugir de la separació absurda de la investigació “bàsica” i l’”aplicada” i, ans al contrari, integrar equips de recerca multidisciplinar, són requisits previs universalment reconeguts per a la consecució d’un sector innovador en el camp del control de les plagues dels nostres cítrics.

L’activitat d’R&D&I a Catalunya, en l’àmbit del Control Integrat de Plagues, pel que fa a l’entorn de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), depenent del DAAM (Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural), es porta a terme principalment a quatre centres, dos d’ells propis de l’IRTA (Cabrils i Estació Experimental de l’Ebre, a Amposta) i dos d’ells concertats (Centre UdL-IRTA i la Fundació Mas Badia).

L’experiència dels països capdavanters en l’aplicació del CIP també ens fa veure que sense una política decidida, per part de les administracions públiques, en la restricció de l’ús de productes fitosanitaris, aquella aplicació es fa molt lentament. En l’aspecte legislatiu, les exigències de la Unió Europea van cada cop més en aquella direcció. Pel que fa als aspectes organitzatius, que són més dependents de les iniciatives dels estats i dels productors, les perspectives són molt variades segons el sector productiu i el grau de conscienciació dels productors: mentre que en alguns d’ells la feina dels serveis de protecció dels vegetals i dels tècnics de les associacions de defensa vegetal s’està notant de manera ben evident, com, per exemple, al sector citrícola, en altres la situació continua essent prou estacionària.

Tot apunta, doncs, al fet que les tècniques de CIP constitueixen una exigència indefugible per a la nostra citricultura si vol conservar els mercats tradicionals europeus i, fins i tot, endinsar-se en els de l’Europa de l’Est, els japonesos, els xinesos i els nord-americans.

A partir de la campanya agrícola 1993/94 ja s’estan obtenint cítrics procedents de camps de conreu que s’han treballat amb les tècniques pròpies del Control Integrat de Plagues. A casa nostra, l’IRTA està realitzant una important activitat en el disseny, el desenvolupament i la implantació de les tècniques de Control Integrat de Plagues en els diferents cultius (horta, camps de fruiters, etc.). En el si d’aquesta activitat, l’IRTA està relacionat estretament amb els centres internacionals més destacats en aquesta tecnologia; concretament, a partir del conveni fet amb la Universitat de Califòrnia, es realitzaren alguns seminaris amb aquesta universitat americana i els contactes són gairebé constants.

Precisament, un dels camps científics més engrescadors d’aquesta aplicació és el dels cítrics. A través de l’Estació Experimental de l’Ebre, i en estreta col·laboració amb el Servei de Protecció dels Vegetals de València, l’IRTA portà a terme al seu dia el projecte del Control Integrat en Cítrics d’una manera concertada amb el sector. En el projecte hi participaren 26 finques i 15 empreses fruiteres. Els treballs, en procés d’experimentació i demostració, es realitzaren sobre una superfície aproximada de 40 ha. Com a fruit d’aquesta activitat, s’obtingueren uns bons resultats, que es concretaren bàsicament en l’estalvi en la despesa dels tractaments (d’un 40-50% aproximadament), en la reducció de l’impacte en el medi ambient i en la millora de la qualitat del fruit. S’espera consolidar ben aviat aquests resultats i poder, en properes campanyes, comercialitzar la fruita amb una etiqueta distintiva, etiqueta que pot comportar també un augment del preu directament percebut pel pagès.

El grau d’oportunitat del projecte és molt alt, ja que es preveu que d’aquí a uns pocs anys tots els camps agrícoles treballaran d’acord amb aquestes tècniques a partir, d’una banda, dels beneficis que se’n deriven i, d’una altra banda, per imposició d’una legislació que serà cada cop més restrictiva en l’ús de plaguicides. Estar avui ben situats a nivell internacional en l’aplicació d’aquestes tècniques comporta situar-se al capdavant de les transformacions tecnològiques que marcaran la diferència de competitivitat en els propers anys.

Els beneficis que es poden obtenir per la realització d’aquesta activitat són els següents:

•  Única forma eficaç per controlar determinades plagues difícils de combatre amb la lluita química o bé que han adquirit resistència a determinats plaguicides.

•  Estalvi econòmic per causa d’un menor consum de plaguicides, alhora que s’evita la inducció de noves plagues que requeririen tractaments addicionals.
•  Disminució del risc toxicològic per als aplicadors.
•  Reducció de l’impacte ecològic sobre el medi ambient.
• Millora de la qualitat dels aliments en disminuir, mitjançant la traçabilitat3 , la possibilitat d’una presència nociva de residus de substàncies plaguicides.