EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

Josep Maria Franquet Bernis (CV)
UNED

1. 2. La producció integrada de cítrics

La Producció Integrada (PI), la podríem definir com un sistema de produir aliments (naturals o transformats) d’alta qualitat, donant prioritat als mètodes que tenen més cura amb l’ecosistema, minimitzant i justificant la utilització de productes agroquímics amb la finalitat d’augmentar la protecció del medi ambient i la salut humana.

Vista la conveniència de revalorar els productes agrícoles obtinguts per mitjà d’aquestes tècniques, el DARP va crear al seu moment la Denominació Genèrica “Producció Integrada”, que es basa en l’optimització dels mitjans de producció, entre els quals es troba el CIP al qual ens hem referit abans, amb la finalitat d’obtenir productes de qualitat amb un màxim respecte pel medi ambient. La regulació legal d’aquesta denominació es contemplava en l’Ordre del DARP del 24-02-93, en la qual es va aprovar el reglament que la regula, i en la Resolució del 18-11-96, per la qual s’aprovava la Norma Tècnica per a la Denominació Genèrica de la Producció Integrada de Cítrics. La defensa d’aquesta denominació restava encomanada al Consell de la Denominació Genèrica “Producció Integrada” i a la Direcció General de Producció i Indústries Agroalimentàries.

La Producció Integrada està en la línia dels principis que sobre Agricultura Integrada es desenvolupen actualment a nivell europeu. I per tal que els productors i consumidors puguin tenir una referència inequívoca del seu procés de producció, l’aleshores Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya va crear la Denominació Genèrica de “Producció Integrada”.

Aquesta acció consisteix en l’aplicació d’una sèrie de tècniques de cultiu, a més de la lluita integrada, per tal de respectar al màxim el medi ambient. L’aplicació d’aquesta acció als nostres camps permetrà fomentar pràctiques de conreu i tècniques de producció i de gestió de residus que siguin respectuoses amb el medi ambient, posant èmfasi en la protecció de les aigües, del sòl, del paisatge i la biodiversitat1 de les Terres de l’Ebre. També es preveu que les despeses de les explotacions que l’apliquin es vegin reduïdes, mercès al bon ús dels recursos.

El lliure mercat (i la globalització del comerç, que no sempre comporta conseqüències positives per a tothom) és probablement, avui per avui, el factor més decisiu; ho comencem a notar en la mesura en què els nostres productes s’exporten a estats asiàtics i també del centre i del nord d’Europa, com és el cas d’una bona part dels cítrics catalans: hi ha una demanda creixent de productes “verds”; en aquesta denominació entren els aliments produïts mitjançant una gamma variada de tècniques: des de l’estrictament ecològica (força regulada legalment) a l’anomenada de “producció integrada” (escassament regulada a nivell d’estats i comunitari).

En els darrers anys ha proliferat una extensa sèrie d’etiquetes regionals de producció integrada, especialment a països com ara Itàlia i Suïssa. La producció integrada (com a concepte més ampli) es basa en l’ús ben controlat de productes fitosanitaris, adobs i altres “inputs” agroquímics que desemboquen en la reducció de l’impacte de l’agricultura en el medi ambient i en la producció d’aliments més sans. L’adopció abans esmentada de tècniques de CIP n’és un primer pas imprescindible, com ho defineix l’Organització Internacional de Control Biològic i Integrat (OICB, IOBC) en els seus Principles and Technical Guidelines for the Integrated Production. A Catalunya el Reglament de la Denominació Genèrica “Producció Integrada” quedava recollit inicialment en l’Ordre del DARP del 24 de febrer del 1993, i actualment s’està treballant en la definició de les normes tècniques específiques d’alguns productes, entre els quals tenim també els cítrics.

Els criteris  generals de les normes tècniques per a cada producte són els següents:

  1.  Escollir les varietats i portaempelts més adequats a la zona de conreu.
  2.  En les noves plantacions s’haurà d’utilitzar material vegetal certificat.
  3.  El marc de plantació ha d’assegurar la suficient penetració de la llum, i cal orientar les files d’arbres, a ser possible, de nord a sud per tal d’aconseguir fruits de maduració i coloració uniformes. En qualsevol cas, aquesta qüestió caldrà compatibilitzar-la amb els vents dominants a la zona (“vent de dalt”).
  4.  Cal una correcta quantitat i distribució de pol·linitzadors.
  5.  L’equilibri de les plantes s’haurà de controlar amb mesures culturals adients per evitar podes fortes i l’ús de fitorreguladors de creixement de síntesi.
  6.  Es farà un seguiment exhaustiu de l’estat nutritiu de la plantació mitjançant anàlisis de sòls i foliars, per emprar el mínim d’adobs minerals.
  7.  Les aplicacions d’adobs foliars seran les mínimes i només s’empraran quan estigui completament justificat.
  8.  Els materials amb valor fertilitzant aportats al sòl no contindran metalls pesants ni estaran contaminats per microorganismes patògens.
  9.  Les entrefileres hauran d’estar enherbades i solament es pot controlar l’herba sota els arbres en una zona màxima prefixada, preferentment per mètodes mecànics. En el supòsit que s’utilitzin alguns dels herbicides seleccionats les dosis han d’ésser les mínimes possibles.
  10.  L’aigua de reg s’utilitzarà amb criteris de màxima eficiència (mitjançant regs localitzats d’alta freqüència, com ara microaspersió, exsudació, degoteig i subterrani), per limitar al màxim les pèrdues que es produeixin per percolació i escolament a les capes profundes del sòl.
  11.  Per al control de plagues i malalties es preferiran els mètodes culturals, biològics, genètics i biotecnològics. L’aplicació d’algun dels productes fitosanitaris seleccionats està supeditada a una rigorosa justificació.
  12.  La collita es realitzarà en el moment adequat per a cada varietat, d’acord amb els índexs de qualitat preestablerts.
  13.  Per la conservació de la fruita s’establiran per a cada producte (taronja, mandarina, llimona, pomel o aranja...) unes normes tècniques que permetran, si cal, l’ús d’uns productes de síntesi específics.

Altrament, caldrà portar un quadern d’explotació i/o conservació que és un registre de les operacions que es realitzen a cada unitat de producció integrada i dels serveis per garantir el procés de producció i/o conservació. El model de quadern és únic pel que fa a les dades que cal enregistrar i és aprovat pel Consell de la Producció Integrada. El productor i/o conservador de la Producció Integrada, mitjançant la seva signatura, es responsabilitzarà de la veracitat de les anotacions realitzades en el quadern, que és obligatori i estarà sempre disponible per a la seva inspecció. Per a la bona funcionalitat del sistema, les anotacions de les operacions es realitzaran dintre de la setmana de la seva execució.

Pel que es refereix a la maquinària agrícola, els equips de tractament hauran de ser revisats anualment, i s’hauran de regular els elements de distribució tantes vegades com calgui. Els polvoritzadors i atomitzadors nous correspondran a models certificats del programa de controls de característiques de maquinària de tractaments fitosanitaris del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural o d’altres programes oficials de control; així mateix, es recomana que s’adeqüin a totes les normes de compliment obligat relatives al medi ambient. Els volums màxims de brou i el cabal d’aire per realitzar els tractaments fitosanitaris a la volada de l’arbre s’ajustaran als valors que s’especifiquen en les normes tècniques.

Pel que fa referència, a la fi, a les normes de qualitat, vegem que les categories de cada producte (taronja, mandarina, llimona, pomel o aranja, etc.) emparat per la Denominació Genèrica “Producció Integrada” seran totes les categories establertes d’acord amb les característiques que defineix el Reglament específic de la Unió Europea. Cada varietat tindrà unes característiques mínimes de qualitat interna i externa perquè pugui ser comercialitzada com a producte de “producció integrada”. Aquest sistema de produir està a l’abast d’aquells empresaris agraris que han assumit el repte de millorar la seva professionalitat des d’un punt de vista col·lectiu i, com a tal, respectant unes normes que els obliguen a presentar –davant del cistell de la compra– un producte que acompleixi les quatre esses: SALUT, SERIETAT, SERVEI I SABOR.

Tots aquests productes llueixen un logotip que els identifica davant del consumidor i del qual solament poden fer ús les empreses inscrites en el Registre de la Denominació Genèrica de Producció Integrada: es tracta de la clàssica “marieta” vermella de set punts (insecte adult de Coccinella septempunctata, Linnaeus, 1758), imatge que representa públicament tots els nostres productes, elaborats i/o envasats, emparats per la Denominació Genèrica de Producció Integrada.

1 Veure la nota 24 a peu de plana corresponent del capítol 14 d’aquest mateix llibre.