EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

4. LA FRUITA DOLÇA

La Ribera d'Ebre ha estat, per tradició ancestral, una contrada eminentment agrícola i força especialitzada en la producció de la fruita dolça; per aquesta raó, ens referirem en allò que segueix fonamentalment a aquesta comarca. Actualment, la comarca disposa de moderns sistemes de regadiu, fet que ha permès desenvolupar una important producció de fruita dolça, especialment de pinyol, sens dubte capdavantera a Catalunya.

De les 82.529 hectàrees de la comarca, 28.000 són cultivables (unes 5.000 de regadiu i la resta de secà). La superfície de regadiu durant els darrers anys ha augmentat i els cultius han canviat en funció de la demanda del mercat. Les condicions climàtiques de la Ribera d'Ebre són les adequades, molt especialment, per al préssec i la cirera.

Avui, a la Ribera d'Ebre es produeixen més de 20 milions de quilograms de fruita dolça a l'any que, al conjunt de les Terres de l’Ebre, pot assolir la xifra de 35 milions de quilograms. El préssec, amb 1.600 hectàrees; la cirera (500 ha.), la pera (230 ha.) i altres fruites (280 ha.), són les més representatives. Poblacions com ara Benissanet, Miravet, Ginestar, Vinebre i la Torre de l'Espanyol centren la seva activitat en la producció de fruita dolça, si bé també s'incrementa la producció a la resta de municipis de la comarca.

Actualment, a la Ribera d'Ebre hi ha tres entitats associatives qualificades com a OPFH. Aquestes organitzacions, conjuntament amb les cooperatives i els comerciants particulars de la zona, fan possible que la fruita de la Ribera arribi als principals mercats de Catalunya, d'Espanya i d’Europa.

El clima de la Ribera d’Ebre permet que la fruita dolça tingui una coloració i un sabor intens i fa que maduri abans que en altres zones del país. Això dona a aquest producte un valor afegit i una qualitat certament apreciada als mercats internacionals més exigents. Benissanet i Miravet són els principals centres productors de la zona. El microclima de la Ribera d'Ebre, condicionat pel riu i la vall encaixonada entre serres, afavoreix el conreu dels presseguers, que donen un fruit més dolç i primerenc que en altres punts de Catalunya. La varietat tradicional cultivada a la zona és de pell rogenca i de polpa groga, molt sucosa i de sabor intens. Tot i tractar-se d'un arbre tradicionalment cultivat per al consum local, el seu cultiu es va estendre a partir dels anys 60 del segle passat, amb l'extensió dels regadius. Darrerament, la seva qualitat ha estat reconeguda amb una IGP (Indicació Geogràfica Protegida)1 .
Així doncs, la comarca de Ribera d'Ebre està gairebé tota ella compresa en un petit microclima provocat per la presència del riu, amb el fet de ser-hi a una vall que està en part per sota del nivell del mar, i al mateix temps separat d'aquest per la Serralada Litoral Catalana. Això fa que els hiverns siguin més freds i les primaveres més caloroses que a altres indrets del territori i permet el conreu d’un préssec primerenc, de gran qualitat i més dolç que a altres indrets.

Aquestes condicions edafoclimàtiques singulars afavoreixen que el préssec -entre d'altres productes- de la comarca es distingeixi del d'altres zones per la seva precocitat i qualitat, i que compti amb un grau major de dolçor. Les varietats que teòricament haurien d'anar bé a la nostra zona serien les de tipus Florida, que són les que s'empren a València o Múrcia. En canvi, pel peculiar clima esmentat, s’adapten millor les varietats primerenques com la pavia o el préssec de pell vermella. No es conreen aquí unes varietats especials o locals: de fet, són les mateixes que a altres zones, però és el clima el que influeix clarament en la diferenciació del producte fruiter riberenc.

De les 28.000 ha conreades a la comarca de la Ribera d’Ebre, 1.750 ho estan pel préssec i totes les seves varietats (nectarina, pavia i préssec). La producció arriba, en una collita normal, a les 22.000 tones anuals, i és Mercabarna el centre capital de distribució del producte, principalment a l'àrea metropolitana. També existeix una part (al voltant del 30%) de la producció destinada a l'exportació a l’UE, arribant a països com Alemanya, Holanda o Bèlgica, i bastant menys a França o Itàlia, que en són també grans productors.

El projecte Productes Locals de Qualitat (PLQ), impulsat des de l'Organisme Autònom de Desenvolupament Local de la Diputació de Tarragona, ha organitzat en els darrers temps una sèrie d'actuacions promocionals per tal de donar a conèixer el préssec de la Ribera d'Ebre als consumidors, així com fomentar-ne el consum i facilitar l'intercanvi comercial entre els productors i els venedors dels mercats. També s’ha fet el mateix amb la cirera; de fet, a través d’aquesta iniciativa, emmarcada en el projecte PLQ, la Diputació pretén impulsar les vendes i el coneixement dels productes cultivats i elaborats al territori entre els compradors dels mercats de la demarcació, posar en contacte els productors i elaboradors amb els paradistes dels diferents mercats, incentivar els circuits curts de comercialització (que inclouen les vendes directes i les que es fan com a màxim amb un sol intermediari entre el productor agrari i el consumidor), i generar més activitat al teixit productiu, dinamitzant la venda dels PLQ als mercats municipals de les comarques tarragonines.

Un altre producte estrella són les cireres de Miravet, amb 389 varietats censades (17 de qualitat) i una producció a l’entorn dels 2 milions de quilos anuals. La zona de producció s’estén a Benissanet i el Pinell de Brai. També en trobem cireres a Paüls (Baix Ebre), de gran anomenada. És una fruita dolça d’una qualitat excel·lent. A la Ribera d'Ebre destaquen les cireres primerenques, especialment les de la varietat Burlat, que és la més cultivada. És una fruita selecta. Des del punt de vista gastronòmic, a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre és molt típica la “coca de cirera”; la Festa de la cirera, organitzada anualment a Miravet, és una bona ocasió per degustar la coca i les seves varietats.

Dels diferents àmbits que podem contemplar i abordar referents a la producció de cirera i el conreu del cirerer a les Terres de l’Ebre, n’hi ha un que té a veure amb quelcom més que els aspectes exclusivament tècnics: és el sistema de producció ecològica. Aquesta forma de produir i portar el maneig agronòmic té a veure amb un concepte global de plantejar una explotació, sempre tenint en compte els mitjans que hi participen i l’entorn de la mateixa; va molt més enllà que una simple restricció de productes a emprar o d’una limitació de tècniques a utilitzar. El seu coneixement ens pot aportar una concepció diferent de la forma d’obtenir les nostres cireres, a més de treballar amb un distintiu de qualitat que aporta valor afegit al producte.
En definitiva, com al conjunt del territori regional, la superfície de terreny agrícola útil destinat a la fruita dolça conreada roman estable, mentre que el nombre d'explotacions tendeix a reduir-se, la qual cosa implica que la terra està en un procés de concentració i augment de la grandària de les finques. Com succeeix també a d’altres comarques ebrenques, els fructicultors que es jubilen no són substituïts a la família, i les terres són adquirides sovint per altres pagesos.