EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

CAPÍTOL 12
ELS GRANS REGADIUS PREVISTOS

1. L’HORA DEL CANAL XERTA-SÉNIA

1.1. Descripció general del projecte

El projecte desenvolupat i que serví de base a la petició de la pertinent concessió administrativa d’aigües, és un encàrrec de l’anterior Junta d’Aigües (Organisme Autònom del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya) i constituí la base tècnica per demanar una concessió per a la zona regable del Canal Xerta-riu Sénia de 72 Hm3/any per tal d’abastir una zona regable compresa a la província de Tarragona i territori de la conca de l’Ebre.

Aquest canal, que estava parcialment construït des dels anys setanta del segle passat, pretenia en el seu moment, a més de regar les terres de les comarques catalanes del Baix Ebre i del Montsià, subministrar també aigua cap a la Comunitat Valenciana i concretament, 6 m3/seg. cap a la IV Planta Siderúrgica Integral de Sagunt, que mai no es va arribar a executar.

La zona regable és de gran interès agrícola per les seves característiques edafològiques així com per la seva climatologia mediterrània (com es posa de manifest més endavant) que permet pràcticament la implantació de tota mena de cultius (cítrics, hortalisses, fruiters, etc.) i està actualment esquitxada de transformacions en regadiu que s’abasten de l’aqüífer del riu Ebre, amb profunditats d’extracció entre 140 i 180 m. i destinades fonamentalment al cultiu de cítrics i algunes explotacions d’oliveres en règim intensiu. En principi, els termes municipals beneficiats pel reg projectat, tots ells dins de la delimitació geofísica de la conca hidrogràfica de l’Ebre, serien els 12 següents: Xerta, Aldover, Amposta, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Roquetes, Santa Bàrbara, Tortosa i Ulldecona.     
Aquest canal, amb el nom oficial de “Canal Francisco Franco margen derecha” i més popular de “Canal Xerta-Càlig”, fou construït parcialment entre els anys 1972 i 1980, amb una longitud de 33’816 km., distància entre juntes de dilatació de 75/100 metres, distància entre juntes de formigonat de 2’10-2’20 m., secció transversal semicircular (o de segment circular) en el seu tram principal i una capacitat portant teòrica (segons s'afirma en el projecte de concessió) de 19 m3/seg., per a l'abastament d'aigua de reg a una zona regable de 16.480 ha. de les comarques tarragonines del Baix Ebre (44’7% de la superfície) i Montsià (55’3% de la superfície), abraçant els dotze termes municipals abans esmentats, quatre situats en la primera comarca i vuit en la segona. Arranca a 3.524 metres de l'origen primitiu, situat en l'embassament de la Vall de l’Infern. L'esmentada zona es troba compresa aproximadament entre l'assut de Xerta-Tivenys, el canal de la dreta de l'Ebre, el riu Sénia i la cota taquimètrica 200 m.s.n.m. El projecte tècnic inicial es va aprovar a l'agost de 1972, havent-se iniciat les obres al gener de 1973 i rebent-se provisionalment el 18 de juny de 1980. El 2 de maig del 2002 es va atorgar, per part de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, la pertinent concessió administrativa d'aigües, amb una volum anyal de 72 Hm3 i un cabal punta de 10 m3/seg.

Doncs bé, a petició de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE)1 , que darrerament ha mostrat les seves reticències en relació a aquest projecte basades en la sospita que no pugui constituir la primera fase d’un transvasament cap a les conques hidrogràfiques del llevant espanyol, vaig voler estudiar els consums hídrics mitjans dels fruiters agris (cítrics), oliveres i d’alguns conreus d’horta a la futura zona regable del canal Xerta-Sénia. Per fer això vaig emprar el mètode mixt Thornthwaite i Blaney-Criddle, el qual donà com a resultat una dotació mitjana o mòdul unitari de reg de 4.613 m3/ha. i any que resulta força semblant a la prevista a la concessió referida que és de l’ordre de 4.537 m3/ha. i any. Aquest estudi està publicat a la pàgina web de l’esmentada Plataforma i algunes de les seves conclusions es poden trobar als següents epígrafs d’aquest mateix capítol del nostre llibre.

D’altra banda, la dotació necessària en el mes de màxim consum assoliria una mitjana de 6’43 m3/seg. que resulta quelcom inferior a la dotació màxima anunciada de 8’55 m3/seg., ja que possiblement s’hagin tingut en compte les “puntes” de consum dins del mateix període estival. La previsió de la construcció de divuit basses de regulació i llurs corresponents instal·lacions auxiliars sembla una mesura raonable. És obvi, a la fi, que la demanda d’aigua s’anirà produint de manera progressiva i al llarg de molts anys, conforme es desenvolupin els regatges de les diferents parcel·les i els propis conreus llenyosos, amb la qual cosa es preveuen consums per als primers anys molt inferiors.

A més es tindrà, segons les pròpies dades de la concessió que és objecte del nostre anàlisi, un volum total anual de 72 Hm3/any, que equivalen a un cabal fictici continu anual de només 2’28 m3/seg. En definitiva, es tracta -l’actual- d’una concessió prou baixa i limitativa (condicions 1a. i 3a. de la pertinent concessió administrativa). Ara bé, tenint en compte que la capacitat portant del canal semicircular antigament construït assolia teòricament un cabal màxim de l’ordre del 19 m3/seg., equivalents a 600 Hm3/any en cabal fictici continu, es podria haver conduit en un futur indeterminat (cas de tornar al Govern Central les indesitjables temptacions transvasistes), un cop ateses les necessitats de la zona regable que ens ocupa, un cabal cap a les conques hidrogràfiques del Xúquer, Segura i Almeria (Sud) de l’ordre de: 600 – 72 = 528 Hm3/any, que seria més que suficient per endegar el macrotransvasament del riu Ebre (previst inicialment a la llei del Pla Hidrològic Nacional que fou sortosament derogat en els seus aspectes transvasistes essencials pel primer Govern socialista del Sr. Rodríguez Zapatero) cap a les conques llevantines i, amb molta més facilitat encara, un hipotètic “minitransvasament” a l’àrea de Castelló, del qual es parla darrerament amb particular insistència.

Quan abans hem dit “teòricament” és perquè realment sempre hem sospitat que aquest canal podria conduir més aigua que la que es pensava. En efecte, realitzats els càlculs hidràulics corresponents, emprant diverses formulacions universalment reconegudes, resulta que la capacitat portant del tram de secció en segment circular construït anteriorment del canal Xerta-Sénia (llevat dels trams en aqüeducte) era de l'ordre de 26-28 m3/seg., que resultaven ser tot just els precisos per a conduir, en cabal fictici continu, els 850 Hm3 anuals que es projectaven transferir des del riu Ebre cap a les esmentades conques hidrogràfiques. Confiem que aquesta barrabassada no la vegin els nostres ulls ni tan sols els dels fills dels nostres fills; de fet, les modificacions que s’han fet a l’obra a base de secció rectangular telescòpica amb servei en ruta impossibiliten de facto l’opció transvasista des de la infraestructura actual.

Sí, en canvi, potser caldria canviar alguna cosa del text concessional: els pous ja inscrits o bé que ja tinguin iniciats els tràmits escaients no tindrien perquè integrar-se dins de la Comunitat General de Regants, tal com estableix la condició 18a. Tampoc hauria d’haver inconvenient en atorgar concessions als pous nous que les demanen dins la zona regable, donant així l’opció al pagès d’escollir el tipus de reg que vol aplicar als seus camps, alternativament amb aigües superficials o subterrànies, sempre que l’aqüífer no corregués perill de sobreexplotació o contaminació.

Darrerament podem afirmar que aquest projecte va ser rebut amb satisfacció per part de les cooperatives oleícoles del Baix Ebre i el Montsià per augmentar la productivitat dels seus cultius, mentre que la PDE va mostrar la seva por a que es tractés d’un transvasament encobert a Castelló. Precisament, la presentació del projecte va generar les queixes del Govern de la Generalitat Valenciana que va demanar la seva arribada fins a Castelló. En aquest sentit, la Diputació provincial de Castelló, l'any 2005 va fer una petició oficial al Govern de l'Estat per al transvasament de 90 hm3/any d’aigua de l’Ebre per a les comarques castellonenques aprofitant aquesta mateixa infraestructura. Finalment aquesta petició va ser denegada per silenci administratiu de l’Estat, però el procés continua.

A l'agost de 2006 l'empresa pública Regs de Catalunya SA (REGSA) va licitar les obres del dos primers trams del canal (13 km.) entre Xerta i els Reguers (Tortosa) i el primer sector de regadiu entre Xerta i Aldover amb un acabament de les obres previst al 2008. Les obres incloïen l’estació de captació i bombeig a l’assut de Xerta-Tivenys, la construcció de tres basses de regulació i la creació d’una xarxa de distribució per a 1.635 Ha. dividides en tres pisos.

Davant d’aquesta tessitura, crec sincerament que la postura del territori i de la seva gent rau en l’acceptació de la concessió administrativa en els termes previstos actualment, però cal també mantenir una estreta vigilància quant a la delimitació geofísica de la seva zona regable (tota ella dintre de la conca hidrogràfica de l’Ebre), els usos (només per a reg) i els cabals d’aigua atorgats, sense que, en cap moment, pugui ser acceptable qualsevulla extensió del usos de l’aigua, de la infraestructura del canal actual, de la zona o del cabal “punta” per tal d’abastir (mitjançant un transvasament gran o petit) altres territoris no pertanyents a la Conca de l’Ebre.

A l’epígraf següent d’aquest mateix capítol es pot veure el càlcul de les necessitats hídriques del canal Xerta-Sénia i altres interessants consideracions que se’n deriven de les determinacions tècniques corresponents.