EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

1.2. Càlcul de les necessitats hídriques de la zona regable

1.2.1. Característiques climatològiques de l’àrea regable

El clima d’aquestes comarques és benigne. Així, per exemple, veiem que el 1965 les temperatures van ser de 5,0ºC al mes de gener de mínima i 30,4ºC a l’agost de màxima, amb una mitjana anual de 16,9ºC.

Examinant les dades del quadrienni de 1956 a 1960, veurem que la mínima va ser de 6,4ºC i la màxima de 35,3ºC, amb una mitjana aproximada d’hores de sol de l’ordre de 1.130 des dels mesos de maig a agost, ambdós inclosos, amb la insolació relativa següent: maig (58 %), juny (63 %), juliol (68 %) i agost (66 %). Es tracta, doncs, d’un clima perfectament apropiat per al cultiu de gairebé tota mena d’hortalisses, cítrics, farratges, pratenses, olivers, cereals d’hivern i d’estiu (específicament de l’arròs), fruiters primerencs i, en general, l’extensa gamma de cultius mediterranis.
La pluviometria, per dades observades des de 1930 fins al 1961, es xifra en una mitjana anual de 506,8 mm, havent-se enregistrat la mínima el 1931 amb 258 mm i la màxima, el 1936 amb 903 mm. Malgrat tot, per a una sèrie cronològica més llarga i representativa, la pluviometria mitjana anual va ser de 488,1 mm.

Al llarg d’un període de 25 anys, la pressió atmosfèrica mitjana ha resultat ser de 758,5 mm Hg, amb mitjanes anuals extremes de 757,4 i 759,8 mm Hg, mitjana mensual més alta de 761,0 mm Hg al gener, mitjana mensual més baixa a l’abril amb 750,0 mm Hg, i valors aïllats extrems de 777,5 i 721,4 mm Hg.

A més del típic llevant, propi dels països mediterranis, el vent que bufa amb major intensitat (si bé amb menys freqüència) és de component NW (anomenat vent de dalt o cerç).

Per al període anterior, podem considerar els valors següents:

Les hores en què bufa més el vent solen ser les del matí, amb major calma al voltant del migdia.

Altres dades interessants són les següents:

Quant a l’evaporació, podem consignar les dades següents:

, sempre tenint en compte que el mes de juliol és el d’evaporació màxima i el de desembre, el d’evaporació mínima.

La humitat relativa, finalment, va arribar a un valor mitjà del 69 %, amb mitjanes anuals extremes del 76 % i 61 %, amb setembre i octubre com els mesos més humits i l’abril, el més sec.