En eumed.net:
EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

Josep Maria Franquet Bernis (CV)
UNED

3.3. Fauna

Les espècies de fauna dels boscos del territori ebrenc estan lligades a un ecosistema forestal típicament mediterrani. De tota manera, no es té constància d’afectacions greus a espècies de fauna protegida d’interès. Les afectacions indirectes que es poden produir són les següents:

-Àrees de campeig de l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), tot i que no es preveuen impactes importants sobre aquestes parelles.

-Així mateix, existeixen diversos territoris de nidificació d’àguila calçada (Hieraaetus pennatus) que es troba en fase de localització per part del personal del Parc Natural dels Ports. Altres aus rapinyaires forestals que s’observen per la zona i que podrien tenir àrees de nidificació per aquesta o les seves proximitats són l’àguila marcenca (Circaetus gallicus) i l’astor (Accipiter gentilis). L’afecció per aquestes espècies pot venir induïda per la construcció d’infraestructures (carreteres, conduccions de gas o aigua, línies aèries elèctriques, polígons industrials, ...) o bé per la crema i destrucció del seu territori de nidificació. L’àguila calçada i l’àguila marcenca es troben incloses en l’annex I de la directiva 79/409/CEE i han motivat la declaració d’alguns espais com a ZEPA 1.

-Cranc de riu ibèric (Austrapotamobius pallipes). Hi ha presència d’una important població d’aquesta espècia aquàtica a alguns rius del territori i al Delta. Al tractar-se d’una espècie aquàtica l’afecció és indirecta. Les possibles afectacions es poden veure en un futur si canvien les condicions físico-químiques de l’aigua pel transport dels sediments, vessaments orgànics i inorgànics i fangs contaminants pels rius. Anualment es fa un seguiment d’aquesta espècie i això permetrà mirar si hi ha alguna afectació.

- Macromia splendens. Es tracta d’una libèl·lula d’interès d’elevat grau de protecció legal (Directiva Hàbitats, espècie catalogada en perill en el Catàleg nacional d’espècies amenaçades, etc.). En tractar-se d’una espècie aquàtica, igual que el cranc de riu que hem vist abans, les afectacions es preveuen indirectes. Els exemplars adults tenen els seus territoris d’alimentació en les zones boscoses pròximes als rius.

1 Una zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) és un territori declarat així segons la directiva 79/409/CE del Consell de les Comunitats Europees, adoptada l’any 1979, relativa a la conservació dels ocells silvestres. Partint del principi que les aus constitueixen un patrimoni comú per a tota Europa, aquesta directiva pretén la conservació i l'adient gestió de totes les aus silvestres que viuen en el territori de la Comunitat Europea. Per a tal finalitat, defineix unes normes generals de protecció, en limita la relació d'espècies que poden ser objecte d'explotació cinegètica i els mètodes de captura, i regula també llur comercialització. A més, la directiva dóna suport legal a un dels principis més elementals de la conservació de la vida silvestre: la protecció dels hàbitats per tal de garantir la protecció de les espècies. Així, els estats membres tenen l'obligació de conservar els territoris més adients, en nombre i superfície suficient per a garantir la supervivència de les aus. A aquests territoris ZEPA, doncs, s'hi han d'adoptar les mesures més adients per a evitar la contaminació o el deteriorament dels hàbitats, i les pertorbacions que afectin les aus.