EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

3.4. Modelització dels forests ebrencs

Altrament, per poder modelitzar correctament els forests de les Terres de l’Ebre, s'ha fet la classificació següent:

- PASTURES: Vegetació herbàcia. Models des de l’1 al 3.
- MATOLL: Tot tipus de matoll o garriga. Els regenerats joves o repoblacions passen per aquest estat els seus primers anys. Models del 4 al 7.
- FULLARASCA SOTA ARBRAT: Acícules de pi, sotabosc d'alzina, roure o faig, etc. Models del 8 al 10.
- BRANCADA: Branques i puntes de capçada deixades al sotabosc, així com els troncs dels arbres menuts després de portar a terme les aclarides. Models des de l’11 al 13 (donada la poca abundància del model 13 a Catalunya i, particularment, a casa nostra, en aquesta clau no s’ha caracteritzat).

MODEL 1 GRUP PASTURES (1)
Descripció del model:
La vegetació es troba constituïda per plantes herbàcies tipus pastures, fines, seques i baixes, d'una alçada general per sota del genoll (menys de 40 cm), amb una continuïtat molt alta, cobrint completament el sòl. Hi pot haver algunes plantes llenyoses disperses (arbres o matolls), però que en conjunt no superen 1/3 de la superfície total considerada. Aquest model és el típic de les deveses, rostolls, prats i pastures naturals.

MODEL 2 GRUP PASTURES (2)
Descripció del model:
Es tracta de plantes herbàcies fines, seques i baixes, que cobreixen totalment el terreny. Pot existir una quantitat variable de plantes llenyoses (matolls, arbres) que poden arribar a ocupar de 1/3 a 2/3 de la superfície considerada. Es tracta de pasturatges amb arbres i arbusts dispersos, vegetació situada als marges dels camps i camins i primers estadis de regeneració després d'un incendi.

MODEL 3 GRUP PASTURES (3)
Descripció del model:
Aquest model es troba constituït per un herbassar dens i alt (més d'un metre), sec i continu. És difícil de caminar entre la vegetació. Aquest és el model típic dels camps de cereals d’hivern (blat, ordi, ...) abans de la sega i dels canyissars.

MODEL 4 GRUP MATOLLS (1)
Descripció del model:
Aquest model es troba constituït per matolls o també per regenerats joves i densos. La vegetació dominant és alta (2,0 m. o més), amb una gran continuïtat vertical i horitzontal, amb presència de branques mortes a l'interior. Es tracta de repoblacions joves i sense aclarir, etapes secundàries de regenerats abundants després d'incendis, màquies i garrigars envellits.

MODEL 5 GRUP MATOLLS (2)
Descripció del model:
Format per un matollar dens, verd, de menys alçada respecte el model anterior (< 1,0 m.), que cobreix completament la superfície. Hi ha presència de fullarasca procedent dels mateixos matolls al sòl. Els matolls acostumen a ésser joves, amb poc material mort i fullam viu amb pocs volàtils. Són màquies i garrigars baixos i degradats, pasturatges abandonats i envaïts per matolls així com regeneracions pobres després d'un incendi o d’una crema controlada.

MODEL 6 GRUP MATOLLS (3)
Descripció del model:
És molt semblant al model anterior, però la vegetació és molt envellida, hi ha espècies més inflamables, i plantes de mida més gran (de 0,6 a 1,2 metres), tot i que els combustibles són més escassos i amb menys continuïtat, i es troben més dispersos. Són matollars d'espècies inflamables, en àrees amb gran recurrència d'incendis.

MODEL 7 GRUP MATOLLS (4)
Descripció del model:
Es troba constituït per un matollar d'espècies inflamables d'alçada variable (de 0,5 a 2,0 m.), situat com a sotabosc en boscos principalment de coníferes. Amb continuïtat horitzontal, en dos estrats principals diferenciats i separats verticalment, a saber: un superior (els arbres del bosc) i un altre mitjà que correspon als matolls. Són boscos principalment de coníferes, amb una fracció de cabuda coberta i un sotabosc ben constituït.

MODEL 8 GRUP FULLARASCA SOTA ARBRAT (1)
Descripció del model:
La vegetació es troba constituïda per un bosc dens, on manca el sotabosc i existeix una clara discontinuïtat vertical entre els combustibles superficials i les capçades dels arbres. El sòl es troba cobert per una capa continua de fullarasca compactada. Un bon exemple són els boscos densos de pi roig (Pinus sylvestris), o també d'altres pins amb acícules curtes.

MODEL 9 GRUP FULLARASCA SOTA ARBRAT (2)
Descripció del model:
És molt semblant al model anterior, però el bosc es troba format per espècies de fulles més grans, formant un estrat de fullarasca menys compacta i més airejada. Els boscos de pins d'acícules llargues i rígides, com el pinastre (Pinus pinaster), o de frondoses amb fulles grans, com ara el castanyer (Castanea sativa), o el roure de fulla gran (Quercus petrea), són un bon exemple d'aquest model.

MODEL 10 GRUP FULLARASCA SOTA ARBRAT (3)
Descripció del model:
Pertanyen a aquest grup els boscos madurs i envellits amb una gran quantitat d'arbres caiguts per efecte de les ventades, nevades, malalties..., que originen grans acumulacions puntuals de combustible mort al sòl. Amb continuïtat vertical i horitzontal.
MODEL 11 GRUP BRANCADA (1)
Descripció del model:
Format per un bosc clar o aclarit, encara amb les restes d'esporga i de les aclarides disperses per tot el bosc. La fullarasca i les plantes herbàcies tapissen el sòl. Boscos clars, sotmesos a esporgues i en els quals no s'han recollit les restes vegetals són el millor exemple.

MODEL 12 GRUP BRANCADA (2)
Descripció del model:
Es tracta d’un bosc fortament explotat (treballat) però sense una recollida adequada de les restes; les restes de l'esporga o de les aclarides són de major diàmetre que en el model anterior. Aquestes cobreixen gran part del sòl i predominen per sobre de l'arbrat. Gran quantitat de fulles encara es troben en branques caigudes i no estan seques del tot. Boscos fortament aclarits, amb les restes escampades, són els que millor pertanyen a aquest model.