EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

Josep Maria Franquet Bernis (CV)
UNED
jfbernis@iies.es
ISBN-13: 978-84-15774-49-5
Nº Registro: 201331537

Sinopsis

A l’estudi que ara presentem s'ha tractat una gran diversitat de qüestions i seria una tasca complexa intentar resumir-les en unes poques línies. Un objectiu fonamental que voldríem assolir és el d'informar i formar els estudiosos de les matèries relacionades amb la política econòmica agrària i, molt especialment, als dirigents polítics i administratius, tot ajudant-los a prendre correctes decisions en la matèria, a l’efecte de portar-les a la pràctica i racionalitzar la gestió pública en aquests afers.

L'estudi es desenvolupa a partir de les dades subministrades pels sis Censos Agraris oficials dels anys 1962, 1972, 1982, 1989, 1999 i 2009 (elaborats per l'Institut d'Estadística de Catalunya i l'Instituto Nacional de Estadística) i altres estadístiques agràries. Les dades són el resultat de la tabulació de l'arxiu censal, després dels corresponents processos de depuració i validació de la informació recollida. Aquestes dades ofereixen una visió bàsica sobre l’estructura del sector agrari, útil com a instrument de treball per a analitzar la situació actual de l'agricultura, la ramaderia, la pesca i els boscos -i la seva evolució recent- en una àrea geogràfica o territori ben determinat: les Terres de l'Ebre, constituïdes (segons la divisió territorial oficial) per les quatre comarques més meridionals de Catalunya (Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta).

Índice

Capítol 1. Evolució històrica
1. Introducció
2. Els orígens del feudalisme europeu
3. Ocupació de la terra durant la Reconquesta
4. Concentració i amortització de la propietat agrària
5. La guerra dels remences
6. La propietat agrària al segle XVIII
7. Els primers intents de reforma de l’estructura de la propietat agrària
8. La desamortització al segle XIX
8.1. Les desamortitzacions a l’Estat espanyol
8.2. Les desamortitzacions a les Terres de l’Ebre
9. Un recorregut històric pel delta de l’Ebre
9.1. Introducció
9.2. El Delta, un espai viu
9.3. El Delta dels orígens
9.4. El Delta de l’Edat Mitjana
9.5. El Delta de la terra: sosers i pastors
9.6. El Delta de l’home i de l’aigua: arrossaires i turistes pescadors
10. La reforma de l’estructura de la propietat agrària durant els .. segles XIX i XX
10.1. Fins la Segona República
10.2. Regadius i reforma agrària de la Segona República
10.3. Franquisme i democràcia

Capítol 2. El cens agrari a la regió catalana de l’Ebre
1. Per comarques
1.1. Les dades de la regió de l’Ebre
1.2. Evolució temporal
2. Particularització al delta de l’Ebre
2.1. El sector agrícola
2.2. El sector pesquer
2.3. El sector aqüícola
2.3.1. L’aqüicultura a Catalunya
2.3.2. L’aqüicultura a les Terres de l’Ebre
2.3.2.1. Introducció
2.3.2.2. Possible actuació en el camp de l’aqüicultura marina de l’Institut Català del Sòl
2.3.2.3. Possible actuació en la producció de cloïssa
2.4. El sector natural
2.4.1. La geomorfologia deltaica
2.4.2. Cens d’aus aquàtiques hivernants al Delta
2.4.3. La flora
2.5. L’ampliació de la xarxa Natura-2000 al delta de l’Ebre
3. Els boscos
3.1. Estat forestal
3.2. Vegetació forestal i altres usos del sòl
3.3. Fauna
3.4. Modelització dels forests ebrencs
3.5. Valoració econòmica del bosc de ribera
3.5.1. Consideracions prèvies. Les infraestructures i els boscos
3.5.2. Mostreig estadístic previ
3.5.3. Determinació de la densitat de la plantació arbòria
3.5.4. Diferents mètodes de valoració aplicables

Capítol 3. La distribución de la propietat agrària
1. Índex de Gini i corba de Lorenz
2. Índex de Williamson
3. Índex de concentració de Lorenz
4. Aplicació de la funció de Pareto
4.1. La concepció teòrica del problema
4.2. Significació del paràmetre a
4.3. Funció logarítmico-normal o equació de Mc Alister
4.4. Estimacions de la funció de Pareto
5. Uniformitat de la grandària de les explotacions
5.1. El concepte de "coeficient d'uniformitat territorial"
5.2. Les equacions de lligam entre els coeficients d'uniformitat
6. Altres consideracions metodològiques

Capítol 4. Anàlisi estadística
1. Els paràmetres més significatius
1.1. Valors centrals i de dispersió
1.2. Caracterització dels valors centrals
2. Prognosi
2.1. Relativa al nombre total d'explotacions
2.2. Relativa a la superfície total de les explotacions
3. El conjunt suprarregional
3.1. Nombre total d'explotacions
3.2. Superfície total de les explotacions
3.3. Grandària mitjana de les explotacions

Capítol 5. Els problemes estructurals de l’agricultura
1. El concepte d’elasticitat a l’economia agrària
1.1. Concepte
1.2. Elasticitat demanda-preu
1.3. Elasticitat demanda-renda
1.4. Primeres elasticitats de la demanda calculades a Espanya
1.5. Una classificació de béns i serveis
2. Causes i aparició de la problemàtica
2.1. Introducció
2.2. Modificacions de la demanda agrària
2.3. Modificacions de l’oferta agrària
3. El reajustament dels recursos agrícoles al creixement econòmic
4. La grandària de les explotacions
5. Síntesi dels problemes estructurals
6. Elasticitat i demanda dels productes agraris. Cas pràctic
7. Mecanització agrària i dimensió de les explotacions
7.1. Introducció
7.2. Primer exercici
7.3. Segon exercici
7.4. Conclusions
7.5. Mecanització a la regió de l’Ebre
8. Potència òptima i superfície de l’explotació
9. Altres consideracions en relació a la utilització de la maquinària agrícola
9.1. Generalitats
9.2. La utilització racional de la maquinària

Capítol 6. Proposta per a un programa de millores estructurals
1. Un model racional de gestió sistèmica
2. La propietat de la terra
2.1. Conceptes previs
2.2. La gran dimensió
2.3. La petita dimensió
2.4. Incidència de les mesures de política agrària segons la dimensió de les explotacions
2.5. Les unitats mínimes de conreu
2.6. Els arrendaments rústics
2.7. Influència en la producció del règim de tinença de la terra
2.8. Efectes de les mesures de política agrària
3. Tipologia i característiques de les explotacions agràries
4. La funció de la cooperativa agrària
4.1. Els antecedents legals i l'àmbit d'aplicació
4.2. Els principals problemes actuals
4.2.1. Situació actual del nostre cooperativisme
4.2.2. L’actuació de la cooperativa agrària
4.2.3. Els avantatges econòmics
4.2.3.1. Consideracions teòriques
4.2.3.2. Exercici pràctic
4.2.3.3. Comentaris a l’exercici

Capítol 7. Anàlisi econòmica de l’empresa agrària
1. Introducció
2. Classificació dels mètodes de gestió
3. Anàlisi de l’explotació
3.1. Introducció
3.2. Anàlisi aïllada
4. Aplicació d’algunes tècniques d’investigació operativa a certs problemes plantejats a l’empresa agrària
4.1. Definició
4.2. Gestió a l’empresa agrícola
4.3. Mètodes de planificació
4.4. Estudi economètric del model
4.5. Característiques econòmiques més rellevants del model
4.6. Resolució del model
4.7. Hipòtesi de Dorfman
4.8. El model de programació lineal aplicat a l’empresa agrària
4.8.1. Importància d’aquesta tècnica en l’empresa agrària
4.8.2. Avantatges i inconvenients del programa lineal a l’agricultura
4.8.3. Condicions d’ús
4.8.4. Ordre pràctic de treball per construir un programa lineal
4.8.5. Aplicació pràctica i crítica del model
4.8.6. Interès agrícola de la parametrització del programa
4.9. Ús de la programació lineal
4.10. Esquema d'actuació de la programació lineal
4.11. Resolució gràfica d'un problema simplificat
4.12. Resolució manual analítica d'un altre problema simplificat
5. Els preus en la programació d’una explotació agrària
5.1. Introducció
5.2. Programa òptim
5.3. Variació dels preus
6. Un nou concepte de l’empresa agrària
6.1. La informatització de l'explotació agrària
6.2. "Explotació familiar" versus "explotació viable"

Capítol 8. Aplicacions de la teoria econòmica
1. Introducció. L’economia matemàtica
2. La maximització del benefici empresarial
3. El problema dels “inputs” òptims
4. Aplicacions numèriques

Capítol 9. Altres aplicacions de l’estadística i la investigació operativa
1. Problemes de la gestió de stocks
1.1. Introducció
1.2. Regles de gestió
1.2.1. Conceptes previs
1.2.2.Primer model. Gestió per període fix i demanda constant
1.2.3.Segon model. Gestió per període fix i demanda constant amb possibilitat de ruptura
1.3. Exercicis d’aplicació
2. Problemes d’assignació o afectació
2.1. Introducció
2.2. Exercici d’aplicació
3. Problemes de decisió
3.1. Introducció
3.2. La teoria dels jocs d’estratègia
3.2.1. Joc sobre una taula rectangular
3.2.2. Elecció d’un criteri
3.2.2.1. Jocs de dues persones
3.2.2.2. Jocs contra la naturalesa
3.2.3. Punt d’equilibri d’un joc rectangular

3.3. Exercici d’aplicació
4. Problemes de fenòmens d’espera
4.1. Introducció
4.2. Procés de Poisson
4.3. Fila d’espera amb diversos punts de servei i nombre il·limitat de clients
4.4. Fila d’espera amb diversos punts de servei i nombre limitat de clients
4.5. Exercicis d’aplicació
5. Problemes d’estadística i probabilitats

Capítol 10. Els conreus llenyosos tradicionals
1. L’olivera (Olea europaea, L.)
1.1. Generalitats
1.2. L’obtenció tradicional de l’oli d’oliva
2. Els fruits secs: l’ametller i el garrofer
2.1. Introducció
2.2. L’ametller (Prunus amigdalus, L., Batsch)
2.3. El garrofer (Ceratonia siliqua, L.)
2.4. Les necessitats hídriques
2.5. El reg amb aigües subterrànies
2.6. Conclusions
3. La vinya (Vitis vinifera, L.)
3.1. Generalitats sobre la vinya
3.2. La viticultura a la Terra Alta i la seva denominació d’origen
3.3. La Ruta del Vi per la Terra Alta
3.4. La Garnatxa blanca
4. La fruita dolça

Capítol 11. Els conreus de regadiu a les comarques meridionals
1. El concepte d’”integració” en el conreu dels cítrics ebrencs
1.1. La lluita integrada o control integrat de plagues
1.2. La producció integrada de cítrics
2. L’arròs del delta de l’Ebre i les mesures agroambientals
2.1.Importància del conreu de l’arròs
2.2.Minva de la collita d’arròs amb pellofa per efecte de la reducció de la fertilització nitrogenada
3.El conreu de l’arròs al Delta i el mercat del carboni
3.1. L’ús del nitrogen a l’arrossar
3.2. L’acord Arcadia-Xina
3.3. Els mercats de carboni
3.4. El Protocol de Kyoto
3.5. Els mecanismes del Protocol
4. Resum de superfícies i valors dels conreus més importants de les Terres de l’Ebre
5. Evolució del paisatge de les Terres de l’Ebre

Capítol 12. Els grans regadius previstos
1. L’hora del canal Xerta-Sénia
1.1. Descripció general del projecte
1.2. Càlcul de les necessitats hídriques de la zona regable
1.2.1. Característiques climatològiques de l’àrea regable
1.2.2.Necessitats d’aigua
1.2.2.1.Introducció
1.2.2.2.El cas dels cítrics i fruiters dolços
1.3.Les al·legacions al projecte concessional
2.Els regs de l’Aldea-Camarles
2.1.Succinta caracterització
2.2.Optimització de la capacitat de regulació

Capítol 13. Utilització en comú dels mitjans de producció al delta de l’Ebre
1. Utilització en comú de la maquinària agrícola
1.1. Conceptes previs
1.2. Anivellament amb equip làser versus anivellament tradicional
1.3. Cas pràctic
1.3.1. Introducció
1.3.2. Bases de càlcul
1.4. Despeses indirectes o fixes
1.5. Despeses directes o proporcionals
1.6. Llindar de rendibilitat
1.7. Corbes de cost
1.8. Període òptim de renovació de l’equip
2. Utilització en comú de les instal·lacions fixes
2.1 Inversió del projecte
2.2. Naturalesa i cost de les inversions
2.2.1. Introducció
2.2.2. Justificació tècnico-econòmica
2.2.3. Resum del pressupost de la inversió
2.2.4. Assecadora d’arròs-closca
2.2.4.1. Dades econòmiques
2.2.4.2. Cost de l’operació d’assecatge
2.3. Minves en l’operació d’assecatge
2.4. Inversió en explotacions de menor grandària

Capítol 14. Un futur desenfocat per a l’agricultura europea i ebrenca
1. La discutible “revisió mèdica” de la PAC
2. La preocupant situació actual
3. Les veritables causes del problema
4. Una proposta de solucions per al futur. El nou impost IIVFHF
5. Les Terres de l’Ebre: reserva mundial de la biosfera
6. El futur de la PAC a partir del 2013

Capítol 15. Conclusions
1. De caire específic regional
2. De caire general
3. Bibliografía
4. Anexos