EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

Josep Maria Franquet Bernis (CV)
UNED

2.2. El sector pesquer

Entre ambdues comarques, Baix Ebre i Montsià, hi ha uns 1.300 ocupats en el sector pesquer, dels quals uns 1.100 es concentren al delta de l’Ebre repartits principalment entre els ports de Sant Carles de la Ràpita (600) i l’Ampolla (450). L’ocupació pesquera al Delta representa gairebé el 20% de l’ocupació pesquera del litoral català.

El delta de l’Ebre concentra més del 10% de les captures pesqueres dels ports catalans i la quarta part dels ports tarragonins. Durant l’any 1993, els ports del Delta (Sant Carles de la Ràpita, Deltebre i l’Ampolla) entre peixos, crustacis i mol·luscs, van desembarcar 5.760 tones per un import total de 2.275 MPTA, gairebé el 14% del valor del peix a tot el litoral català.

El port de Sant Carles de la Ràpita, amb 4.772 tones de peix i un valor comercial dels productes pesquers de 1.886 MPTA, és el principal port pesquer del delta de l’Ebre, on destaquen, per volum de captures, el sorell (689 tones), la galera (459 tones), el verat (409 tones) i els mol·luscs rossellona (305 tones) i tellerina (222 tones); per l’import global del seu valor, les principals espècies són el lluç, el sorell i el moll roquer, en aquest ordre d’importància.

Al port de Deltebre, amb 536 tones desembarcades per un valor de 170 MPTA, destaca la tellerina, amb el 80% del pes del peix capturat; segueix, a molta distància, el pop blanc (4%) i el llenguado (2%); pel que fa al valor de les captures, la tellerina ocupa la primera posició, amb un 60% del valor total d’aquest port, seguida del llenguado i del llobarro.

El port de l’Ampolla va desembarcar 452 tones de peix que assolí un valor comercial de 218 MPTA destacant les produccions d’algunes espècies de mol·luscs; les captures de cargols de punxes i cargolins corresponen al 25% dels desembarcaments totals d’aquest port, seguit per la rossellona i el pop roquer. Des del punt de vista econòmic, les espècies que han aportat més recursos són la rossellona, el llagostí, el llenguado i la cloïssa.

Altres espècies amb elevat valor comercial, malgrat no destaquin pel volum de captures, són alguns mol·luscs cefalòpodes com la sèpia, calamar i pops i alguns crustacis com ara el llagostí, l’escamarlà i la llagosta. Finalment, les captures de cloïsses, ostres i musclos no són abundants perquè la major part del producte que es comercialitza prové de cultius aqüícoles.

Respecte a la flota pesquera, en els quadres següents s’apunten algunes de les característiques de la flota dels municipis de la zona deltaica, a saber:

 

QUADRE Núm.: 2.14.
RELACIÓ DE VAIXELLS, 1994

Municipi

núm. vaixells

TRB (tonatge registre brut)

CV

L’Ampolla

46

283,86

2.591

Deltebre

38

101,31

854

St. Carles de la Ràpita

180

3.865,23

28.068

TOTAL

264

4.250,40

31.513

FONT: Dades facilitades per la Direcció General de Pesca Marítima del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

 

Pel que fa referència a les característiques específiques de la flota pesquera dels ports marítims del delta de l’Ebre, poden considerar-se els dos quadres següents:

 

QUADRE Núm.: 2.15.
TIPUS DE MATERIALS DE LES EMBARCACIONS, 1994

Municipi

FUSTA

METALL

FIBRA

L’Ampolla

45

0

1

Deltebre

38

0

0

St. Carles de la Ràpita

164

4

12

TOTAL

247

4

13

FONT: Dades facilitades per la Direcció General de Pesca Marítima del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

 

QUADRE Núm.: 2.16.
ANTIGUITAT DE LA FLOTA, 1994 (en %)

ANTIGUITAT

L’Ampolla

Deltebre

St. Carles de la Ràpita

<10 anys

8,6

10,50

26,6

10-20 anys

30,5

13,15

28,9

20-30 anys

26,1

39,47

23,4

30-50 anys

15,2

21,10

3,9

>50 anys

19,6

15,78

17,2

TOTAL

100

100

100

FONT: Dades facilitades per la Direcció General de Pesca Marítima del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

Les dades oferides reflecteixen un envelliment dels vaixells, especialment en els ports de l’Ampolla i Deltebre, on més del 34% de la flota tenia el 1994 una antiguitat de més de trenta anys.

Els materials emprats a la construcció de les embarcacions pesqueres corroboren aquest fet, ja que és la fusta el predominant, mentre que la fibra, tecnològicament més avançat, tant sols representava el 5% del material utilitzat, encara que aquesta circumstància s’ha anat corregint els darrers anys.

Les dimensions dels vaixells són de caràcter petit i mitjà, ja que no es trobava cap embarcació de més de 25 metres d’eslora. Es poden fer, no obstant això, unes diferències entre aquests ports si ens fixem en el tonatge (TRB) mitjà per vaixell de cada un d’ells. I així, mentre que a St. Carles de la Ràpita aquesta magnitud és de l’ordre de 22 TRB, als altres dos ports deltaics ni tant sols arribava a 6 TRB, deixant en evidència unes dimensions de la flota força més reduïda.

Per a més dades pesqueres, en relació als anys anteriors 1989, 1990, 1991 i 1992, pot consultar-se l’annex núm.: 2, quadres núm.: 39 a 50, ambdós inclusiu1 .

1 Extret del Pla de Desenvolupament equilibrat del delta de l’Ebre. Març 1995. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.