EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

2.4.3. La flora

El delta de l'Ebre constitueix un espai únic al territori català per la seva raresa, però sobretot per la gran quantitat d'espècies vegetals -ben adaptades a la salinitat de l’aigua del mar- que es poden trobar. La lletera marina o els lliris de mar són algunes de les plantes que viuen sobre de les dunes que cobreixen les platges del Delta. Per contra, prop de les aigües dolces del riu creix el bosc de ribera on es poden distingir oms, eucaliptus i altres espècies d’arbres i arbusts.

La riquesa botànica del delta de l'Ebre, és sense cap dubte menys popularitzada que l'avifaunística, però no deixa d'ésser formidable1 . Això bé incrementat pel fet de tractar-se d'una zona fronterera en la qual moltes plantes típiques d'àrees més septentrionals troben ací el seu límit meridional, al temps que altres més pròpies de les terres del sud es troben aquí en l'extrem més al nord de la seva àrea de distribució.

En definitiva, el delta de l'Ebre constitueix una de les zones més interessants de tota Europa pel que es refereix a vegetació salobre, mentre que en cap altre lloc de Catalunya podem trobar una mostra tan extensa i notable de la vegetació pròpia del litoral marí. Per anomenar solament un exemple en concret, vegem que l'illa de Buda i la Punta de la Banya, constitueixen els únics enclaus, de tot el continent europeu, en els que viu la "sosa de flor" (Zypophillum album), una planta pròpia del desert del Sàhara.