EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

Josep Maria Franquet Bernis (CV)
UNED

2.3.2. L’aqüicultura a les Terres de l’Ebre

2.3.2.1. Introducció

No podem oblidar-nos, com agents importants del nostre sector primari, dels nostres pobles pescadors, que encara conserven la seva identitat malgrat les transformacions que ha patit el litoral en aquests últims anys. Tots ells, amb els seus ports nàutics i embarcacions, pesqueres i esportives, i particularment les seves llotges de contractació on s’efectua la subhasta del peix. De fet, la pesca ha estat un sector tradicional de les terres de l’Ebre del qual viuen 8.000 persones. La pesca litoral en aquesta zona produeix una cinquena part de la totalitat de la pesca que es captura a Catalunya i es concentra entre els ports de Sant Carles de la Ràpita (Sud) i de l’Ametlla de Mar (Nord).

Ara per ara, sembla que les importants captures que es produïen en aquesta zona han tocat sostre, però gràcies al valor econòmic de les captures de mol·luscs i crustacis s’ha propiciat la difusió de l’aqüicultura a la zona.

El desenvolupament de l’aqüicultura a Catalunya i més específicament a les Terres de l’Ebre és molt recent. D’ençà l’any 1986, l’accés als ajuts comunitaris adreçats a la millora de la comercialització pesquera i aqüícola i a l’orientació del sector aqüícola, ha propiciat la implantació de projectes d’establiment de cultius marins i l’engreix de diversos peixos i mol·luscs.

Les activitats de marisqueig es duen a terme principalment a la badia del Fangar, la badia dels Alfacs i la Punta del Fangar. Després de vint-i-cinc  anys de rodatge, el sector aqüícola comença a consolidar-se. Aproximadament, l’ocupació en l’aqüicultura és d’unes 400 persones. A Catalunya es compten 82 explotacions dedicades a produccions aqüícoles i 16 titulars de plantes depuradores de mol·luscs i vivers, la majoria dels quals estan ubicades al Delta.

L’aqüicultura del Delta ha experimentat l’increment del nombre d’explotacions dedicades als conreus marins, el reforçament de les activitats productives de mol·luscs, sobretot musclos, ostres, ostrons i cloïsses i la progressiva millora de les tècniques emprades tant per les explotacions de cultiu en terra com per al cultiu en gàbies a la mar.

L’any 1996, la quasi totalitat de les explotacions aqüícoles (el 86%) es trobaven situades a les dues comarques litorals i meridionals de l’àmbit d’actuació del Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre (PTPTE), el Baix Ebre i el Montsià. Els productors d’aquestes comarques s’han especialitzat en la cria de bivalves tot i que recentment estan diversificant aquesta producció amb la instal·lació d’explotacions orientades cap a la cria i engreix de diferents espècies de peix. L’any 1997, la producció aqüícola del conjunt d’aquestes comarques va assolir gairebé 4.700 tones de peix, amb un volum global de vendes de més de 1.000 MPTA. Si aquests valors els posem en relació amb les dades de la pesca marítima de 1996, les captures dels ports de l’àmbit de les Terres de l’Ebre van ser de 7.300 tones i més de 3.000 MPTA.

Actualment, la producció de musclos al delta de l’Ebre representa el 3% del total de l’Estat espanyol i des de l’any 1992 està estabilitzada, degut, entre altres raons, a l’ajust entre la producció i la capacitat de les badies, que es va regular en aquella data. Ara mateix hi ha unes 170 muscleres repartides entre els dos espais, unes 80 a la badia del Fangar i unes 90 als Alfacs. En una musclera standard d’uns 1.500 m2 es poden arribar a penjar unes 1.000 cordes d’una longitud aproximada de tres metres cadascuna; cada corda produeix aproximadament entre 25 i 30 kg. de musclos. L’any 1997, els musclos representaven el 70% de la producció aqüícola i el 30% del volum de vendes.

Al Delta hi ha instal·lades més d’un 60% de les empreses catalanes que es dediquen a la producció de musclos, alhora que aquestes representen el 73% de les empreses d’aqüicultura de la zona i bona part d’aquestes es troben situades al municipi de Deltebre i a les Cases d’Alcanar.

L’estabilització de la producció de musclos i cloïsses a les dues badies també és deguda a les condicions naturals d’ambdós espais, que han variat substanciosament en el temps: en el cas dels Alfacs s’hauria d’avançar per resoldre el problema de la renovació de l’aigua per tal de millorar-ne l’oxigenació i garantir una temperatura adequada per al creixement d’aquestes espècies. Aquesta renovació es pot afavorir amb l’arribada d’aigua dolça, ja que 1 m3 d’aquesta desplaça 10 m3 d’aigua salada i amb aquest desplaçament s’aconsegueix renovar l’oxigen i evitar les possibles anòxies que provoquen la mort dels mol·luscs.

En el cas del Fangar, amb una temperatura mitjana anyal de l’aigua quelcom inferior, la situació és complexa ja que el reompliment del fons i el tancament de la badia és una de les causes més directes que impedeix l’increment del rendiment dels musclos, que ha disminuït en un 50% els darrers anys. D’altra banda, la resolució d’aquest problema està vinculada a les possibles solucions que es puguin articular per tal d’estabilitzar el Delta front al fenomen de la seva regressió geomorfològica i requereix conèixer de manera acurada com es pot mantenir el nivell de fondària idoni per a la cria dels mol·luscs. La intervenció en aquesta badia ha d’estar orientada a conèixer la velocitat de rebliment del fons marí i a completar els estudis sobre els corrents i els fluxos existents i els necessaris per mantenir l’obertura del Fangar i la renovació de la seva aigua.

La diversificació de la producció s’ha orientat cap a l’engreix d’algunes espècies de peixos per al consum, especialment d’orades i llobarros. L’any 1996, la producció d’orada de les comarques costaneres de les Terres de l’Ebre representava el 72% de tota la producció d’aquesta espècie a Catalunya. De les 13 empreses productores d’orades, 10 es troben al Baix Ebre i el Montsià i més concretament a Amposta, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, les Cases d’Alcanar i Sant Carles de la Ràpita. Aquestes empreses engreixen l’orada seguint dos processos diferents: n’hi ha set que les crien pel mètode de les basses en terra i tres que les crien amb les gàbies que suren, ancorades al fons marí. El creixement de la producció d’aquest tipus de peix no ha estat suficient per a atendre l’actual demanda i això fa preveure’n un augment a curt termini. L’any 1997 representava l’11% de la producció aqüícola del Delta i el 42% del volum de vendes.

Aquesta modalitat d’engreix de peix encara és molt minoritària. Segons els experts, a la complexitat de la instal·lació requerida s’hi ha de sumar la de l’alimentació de les espècies i també la dificultat de controlar les epidèmies en un ecosistema tancat. Tot i així, al litoral de les Terres de l’Ebre encara hi ha possibilitats d’instal·lació de noves gàbies.

Aquestes explotacions podrien fer-se com ampliació de les empreses existents, si aquestes encara no han exhaurit el nombre de gàbies marines sol·licitades en el moment de construir l’empresa o bé en noves ubicacions al litoral, sempre i quan s’acomplissin els requisits mediambientals exigits per la legislació vigent. El Pla recomana que les noves instal·lacions de gàbies a alta mar es realitzin en aquells espais més idonis, segons criteris ecològics d’aptitud del litoral i que tinguin en compte l’especial dinàmica generada pels corrents marins i d’aportació de sediments al voltant del delta de l’Ebre, de tal manera que es compatibilitzin els requeriments d’aquestes instal·lacions amb la fragilitat manifesta en la dinàmica del Delta.

El desenvolupament d’aquest sector complementari a l’activitat pesquera tradicional gaudirà dels ajuts de la Unió Europea, tal com se'n desprèn del Reglament núm. 2.792/1999, de 17 de desembre, pel qual es defineixen les modalitats i condicions de les intervencions amb finalitat estructural en el sector de la pesca. El futur desplegament del programa per als anys 2000-2006 emmarcarà les característiques dels ajuts que es podran concedir als projectes d’inversió en matèria de piscicultura intensiva.

Altres espècies que s’estan introduint al delta de l’Ebre són la cria de llobarros, fins ara fa poc reeixida en quantitat produïda, la llisa i l’anguila.

Respecte d’aquest tipus de producció piscícola s’haurà de propiciar la construcció pilot de granges en terra, amb tots els serveis mínims necessaris per a posar en marxa noves produccions piscícoles: o sia, possibilitat de disposar d’aigua salada i dolça, espai suficient, bons accessos, electricitat, àrea d’emmagatzematge, etc.

Cal recomanar que es controlin els vessaments a les aigües dolces dels productes químics i eutròfics utilitzats en els processos agrícoles i saliners, que després seran utilitzades a les piscifactories i a les explotacions de bivalves de les badies, per tal de permetre el desenvolupament i la consolidació de noves activitats econòmiques al delta de l’Ebre.

Les activitats de marisqueig es duen principalment a la badia del Fangar, la badia dels Alfacs i la punta del Fangar. Després de deu anys de rodatge, el sector aqüícola comença a consolidar-se. Aproximadament, l’ocupació en l’aqüicultura és d’unes 400 persones. A Catalunya, es compten 82 explotacions dedicades a produccions aqüícoles i 16 titulars de plantes depuradores de mol·luscs i vivers, la majoria dels quals estan situades al Delta.

L’aqüicultura del Delta ha experimentat l’increment del nombre d’explotacions dedicades als conreus marins, el reforçament de les activitats productives de mol·luscs, sobretot, musclos, ostres, ostrons i cloïsses i la progressiva millora de les tècniques emprades tant per les explotacions de cultiu en terra com per al cultiu en gàbies a la mar 1.

L’expansió i la intensificació de l’aqüicultura assegurarà, a la fi, la diversificació del sector primari alhora que generarà unes rendes complementàries a l’economia de la zona. Tanmateix, aquest procés de consolidació del sector no ha d’interferir en els extraordinaris valors naturals i ambientals del delta de l’Ebre com a principal recurs turístic i cultural de la zona.


1 Extret del Pla de Desenvolupament equilibrat del Delta de l’Ebre. Març 1995. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.