EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

2.3.2.2. Possible actuació en el camp de l’aqüicultura marina de l’Institut Català del Sòl

En la lògica de la promoció de l’aqüicultura com a complement de l’economia de l’arrossar, l’Institut Català del Sòl (INCASOL), que és un organisme autònom adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, hi havia programada una actuació de seixanta hectàrees, en règim cooperatiu i serveis de base comuns.

L’actuació inicial, prevista al primer Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre, inclouria 10 unitats en explotació extensiva familiar i règim de franquícia per als serveis comuns. Cada unitat ocuparia entre una i sis persones; això vol dir que l’actuació d’aqüicultura marina ocuparia una seixantena de persones. Els resultats totals de la producció es calculen en unes 2.400 tones per any (6 kg/m2) i uns ingressos totals entre 12 i 20 milions d’euros, quantitats que poden reportar uns beneficis entre 200.000 i 300.000 € a l’any per cada unitat d’explotació, segons quina sigui la producció i el preu per quilogram, cosa que representarà una rendibilitat entre 25.000 i 45.000 € per hectàrea a l’any, molt superior, per exemple, a la del conreu estricte de l’arròs.

L’actuació, exemple de diversificació del gairebé monocultiu arrossaire, s’emplaçaria entre l’illa de Buda i la bassa l’Alfacada, a la partida anomenada del Marquès de Tamarit, al llarg del braç del riu Migjorn. La situació o emplaçament ajuda a reforçar la protecció d’ambdues zones del parc natural i alhora, a través de la gola del Migjorn, té captació directa d’aigua marina a l’exterior sense que depengui de la qualitat de l’aigua de les badies.

L’Institut Català del Sòl volia oferir a les diferents unitats productives, que siguin capaces de funcionar de manera independent, tot un conjunt de serveis comunitaris per tal d’abaratir els costos d’instal·lació, millorar la qualitat de la producció i reduir les despeses. A aquest efecte, l’emissari seria conjunt; hi hauria un servei de captació d’aigua marina, amb un cabal entre 55.000 i 800.000 m3 per dia; també serien col·lectius el canal distribuïdor de les unitats de producció, la bassa biològica de tractament de l’aigua abans del seu retorn al mar, el sistema automàtic de control de la qualitat d’aigües, l’enllumenat general i l’aigua potable.

Més endavant, en un segon estadi i també en règim cooperatiu, es plantejava la possibilitat de l’adquisició del pinso compost, la distribució de l’oxigen líquid, la distribució de la producció i, fins i tot, amb coordinació amb l’Institut Nacional d’Aqüicultura, el muntatge d’instal·lacions de preengreix (des d’1-2 grams fins a 10-15 grams) i de reproducció i producció de llavor per a 3 o 4 milions d’alevins a l’any, de manera que s’asseguri la llavor en la quantitat, qualitat i moment oportú i a un preu més baix que el de mercat (de 0’5 € per unitat fins a 0’2 € per unitat).

L’objectiu és disminuir les despeses de producció de 4 € per quilogram fins els 3 € per quilogram, ampliar beneficis i optimitzar els marges de seguretat de l’explotació.

El mòdul de cada unitat d’explotació ocuparia unes cinc hectàrees. Les instal·lacions necessàries seran les basses d’engreix de primer i segon any, els canals d’alimentació i recollida i un barracot d’uns 100 m2 per a magatzem, taller, oficina, control, menjador, sanitaris i vestidors del personal. El consum d’aigua per dia se situarà entre els 4.000 m3 (10% del volum total) i els 80.000 m3 (200% del volum total).

Es preveia una rendibilitat mitjana que permet suposar que el balanç econòmic serà negatiu al tercer o quart any d’explotació, però els beneficis acumulats per unitat d’explotació a 10 anys, es quantifiquen entre 1’5 i 2 milions d’euros, aproximadament.

Veiem, a continuació, algunes dades de producció a la zona per ordre descendent segons la seva quantia econòmica.

QUADRE Núm.: 2.20.
PRODUCCIÓ AQÜÍCOLA DE LES TERRES DE L’EBRE, 1997

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, 1998