EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

4.7. Hipòtesi de Dorfman

Les explicacions precedents sobre les característiques d’un model de programació lineal ens indiquen que és bastant restrictiu. Les condicions generals de la seva utilització, en el camp de l’Economia de l’Empresa, són les següents:

1. Conjunt de solucions finit i acotat: la seva representació geomètrica és un recinte espacial.
2. Divisibilitat: l’activitat pot executar-se en quantitat tan petita com es vulgui, és a dir, les funcions de producció es consideren contínues en l’interval d’estudi.
3. Linealitat: ja ens hem referit a ella al llarg del capítol present. Les relacions aij entre productes i factors són constants i independents de Xi.
4. Activitat: la quantitat total de factor utilitzat en el pla és la suma de les quantitats del mateix emprades en cada activitat.
5. Independència tècnica: el producte d’una activitat no serveix de factor a una altra. En el cas d’ocórrer això, es considerarà una activitat nova resultant del conjunt d’ambdues.