EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

4.2. Gestió a l’empresa agrícola

En considerar l’àmbit de l’empresa agrícola s’han de destacar els següents aspectes:

          -1er) Com a funció directiva que és, intervé en l’elaboració de decisions. Aquí, el desfasament temporal existent entre la decisió i els seus afectes és més ampli que en altres empreses i la planificació requereix generalment de terminis més llargs.

          -2on) Aquestes decisions tenen reflex econòmic en la marxa de l’empresa, però cal tenir present el factor aleatori degut a la influència del medi físic i les condicions de mercat que poden modificar el resultat final, arribant a emmascarar el caràcter encertat o desencertat d’una decisió i, per tant, el de la planificació que la va induir.

          -3er) En el càlcul del pla solament s’han de considerar factors susceptibles d’avaluació en unitats físiques i s’ha de prescindir, per exemple, de la formació o destresa de l’empresari.

Amb tot, a la gestió de l’empresa agrícola, els mètodes de planificació han assolit gran perfecció i avui se’ls hi dedica una atenció preferent. Aquí, la planificació com a funció directiva es manifesta sota la forma de “Procés d’elaboració de projectes d’explotació a partir de l’òptima utilització de recursos escassos”. Els possibles plans solen ser elaborats per especialistes i presentats sota la forma de possibles decisions alternatives a l’empresari per tal que aquest faci la seva elecció.

Per això la labor de planificació, a l’igual que qualsevol altre mètode de presa de decisions, segueix el procés científic, en el qual es distingeixen tres etapes diferents:

• Observació de la realitat.
• Anàlisi de la mateixa i diagnòstic de la situació.
• Elaboració de possibles decisions per a cada situació concreta.   

Ara bé, el procés sempre acaba amb l’elecció d’una de les possibles decisions per part de l’empresari, com hem dit repetidament. Aquestes possibles decisions apareixen aquí com a plans concebuts usualment al llarg d’un procés de càlcul econòmic. En tal cas són el resultat de resoldre models economètrics en què els seus paràmetres estan ja estimats i en els quals les seves pertorbacions aleatòries no són rellevants en relació amb les modificacions que les variables tècniques exògenes poden experimentar degut a la influència del medi físic.