EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

2.3. El garrofer (Ceratonia siliqua, L.)

Espanya, amb una collita mitjana anual de més de 100.000 Tm., és el primer productor i exportador mundial del fruit d’aquest arbre: la garrofa. Es tracta d’una espècie trioica, amb varietats mascles, femelles (les més difoses) i hermafrodites.

El garrofer presenta una sèrie de característiques interessants per a la zona litoral mediterrània que constitueix el seu hàbitat natural (des de Tarragona fins Huelva, incloent molt especialment les illes Balears), com són: la seva elevada rusticitat, resistència a la calcària i a la sequera (crònica i cíclica en el nostre país), tolerància a la salinitat, poques exigències culturals (labors, adobats, tractaments, regs, podes, ...), i conservabilitat del fruit. Alternativament, posseeix una excel·lent resposta a les bones pràctiques agrícoles i, en particular, a l’aplicació de regs eventuals o de suport. Per les seves característiques agronòmiques, doncs, aquesta espècie constitueix una alternativa clara a d’altres cultius tradicionals (oliveres, cereals, vinya, fruiters dolços i agres) que ja actualment experimenten problemes d’excedents de producció i/o baixos preus percebuts per l’agricultor.

Des d’un punt de vista fitoecològic, és una planta xeròfila i escleròfila, que constitueix un element característic de la flora i màquia litoral mediterrània. Per les seves potencialitats fisiològiques i adaptatives pot ser empleada en la restauració vegetal i revalorització d’àrees degradades de difícil explotació. Constitueix un important recurs vegetal contra la desertització i posseeix indubtable interès en la modulació visual-paisatjística i ambiental. De la mateixa manera, en algunes zones de l’ecosistema mediterrani podria considerar-se seriosament el seu aprofitament agroforestal, així com també pot utilitzar-se com a tallavents i inclús como arbre ornamental en els carrers, places i jardins que configuren el nostre paisatge urbà1 .

Es molt possible que l’evolució futura dels mercats redundi en una millora de la demanda mundial de la llavor o garrofí, a allò que podria contribuir també la revalorització de la polpa de la garrofa i dels seus derivats (farina, trossejat) per a la seva utilització alimentària, tant humana com animal.

Les principals varietats tradicionals de garrofa tenen, com a característica principal, el seu elevat contingut en polpa, utilitzada normalment per al consum animal. Així i tot, la demanda actual del mercat es basa en la llavor del fruit denominada “garrofí”, identificat com E-410 i recomanat per les organitzacions ecologistes i de consumidors com additiu natural, de la qual s’extrau una goma o galactomanana utilitzada com espessant, estabilitzant, emulsionant i gelificant natural per a usos alimentaris: gelats, salses, sorbets o xarrups, sopes, cremes, maioneses i aliments infantils. S’utilitza també en la fabricació de càpsules per a medicaments, laxants, pasta dentífrica, com a pegament especial en tecnologia punta d’aplicació en la industria espacial, en cosmètica (crema d’afaitar), en la industria tèxtil (aprestos, estampats) i en la química (pintures i betums).