EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

3.2. La viticultura a la Terra Alta i la seva denominació d’origen

La cultura del vi està íntimament lligada als pobles de la Terra Alta des d'antic. Batea és el municipi amb més superfície vitícola de la comarca. Aquestes vinyes s'escampen per dos sectors, Vila Avall i Vila Amunt, amb microclimes prou diferents. Vila amunt, les partides estan situades a major altitud respecte el nucli urbà, amb el clima propi de l'altiplà de la Terra Alta. Vila Avall, tanmateix, comprèn la zona amb menys altitud i un clima més calorós i, per tant, el raïm hi madura més aviat. Tot plegat fa que aquests vins tinguin unes característiques molt peculiars.

Altrament, la tradició vitivinícola a Corbera d’Ebre és molt important i un dels pilars de l’activitat econòmica del municipi. Des del cor de Corbera d’Ebre en surten nombroses valls que comuniquen amb la plana de Gandesa o l’altiplà de Vilalba dels Arcs i la Fatarella. Aquestes valls acaparen bona part de la superfície vitícola del terme municipal. Les valls són formacions geomorfològiques freqüents a la Terra Alta i són un dels emplaçaments on la vinya hi és present, caracteritzades per dues vessants i un fons. A les vessants de les valls es poden identificar els costers, que són emplaçaments en més o menys pendent, però poc fèrtils. Al fons s’identifiquen els fondos que gaudeixen òbviament de sòls més profunds i de major fertilitat, i que sovint s’han abancalat per l’acció del viticultor a efectes de millorar la preservació del terreny i l’acumulació de l’aigua de pluja.

La Pobla de Massaluca és el municipi de la zona de producció amb presència significativa de vinyes situat més al nord de tots i on l’activitat vitivinícola comparteix protagonisme amb la presència de dos cultius mediterranis prou arrelats a la comarca: l’ametller i l’olivera.

El conreu dominant del secà és la vinya. La intensitat del conreu només minva a municipis muntanyencs com Arnes i Prat de Comte, o als ponentins, on encara es manté el predomini de l'olivera. El raïm del país (garnatxa, macabeu o carinyena) dóna un vi de forta graduació blanc o negre, la comercialització del qual ha avançat d'ençà de l'establiment de la denominació d'origen Terra Alta, atorgada el 1972, aprovada per la Generalitat de Catalunya el 1982 i ratificada el 1985 per l'Estat espanyol. Al final de l’any 2004, el total de cellers embotelladors sota la DO Terra Alta era de 32 i la mitjana d'ampolles anuals comercialitzades, de 6 milions; aquell any s'exportaren 27.976 hl de vi,el 96,2% del qual era negre.

La vinya a la DO "Terra Alta" és un element tel·lúric que ha desenvolupat una viticultura amb personalitat pròpia, i sobretot un raïm genuí. Està present a la comarca des de temps immemorial i el seu conreu ha perdurat durant segles gràcies a l'esforç i a la cultura de la societat terraaltina. El Costums d'Orta (1296) i de Miravet (1319)1 donen fe del cultiu de la vinya i la producció de vi a la comarca. Al llarg de la història el vi de la Terra Alta s'ha distingit sempre per la seva força i caràcter. La tradició en l'elaboració de productes s'ha anat alternant en vins blancs i negres però sempre s'ha mantingut intacta la tradició en l'elaboració de vins blancs secs i de vins de licor. La tradició en l'elaboració dels vins blancs secs és tal, que a durant bona part del segle passat els vins de la Terra Alta es distingien entre els blancs verges i els blancs brisats. Aquests últims s'obtenien a través de la fermentació del raïm blanc sencer trepitjat i destacaven per la seva extraordinària riquesa d'aromes i cos.

La cultura vitivinícola a la Terra Alta presenta quatre particularitats importants: la reivindicació del nom del municipi en els vins, una producció vinícola ubicada majoritàriament als cascos urbans dels municipis, una estructura productiva basada en l'empresa familiar agrària i el cooperativisme i, per últim, la notòria tradició de venda de vins al mateix peu de celler.

Fruit de tot això, la producció vitivinícola de la Terra Alta aconseguí el reconeixement públic mitjançant el distintiu de Denominació d'Origen (DO). La DO "Terra Alta" fou reconeguda oficialment al maig de 1982, com hem vist, després de deu anys de provisionalitat. Actualment gràcies a l'impuls d'aquest reconeixement, un "Terra Alta" és un vi fi i mediterrani distingit pel seu cos i per l'essència de les varietats tradicionals.

La gestió de la DO "Terra Alta" correspon al Consell Regulador de la DO "Terra Alta", que és una corporació de dret públic a qui correspon la gestió de la DO "Terra Alta" i per tant, és l'autoritat competent en matèria de control, inspecció, certificació i promoció de la Denominació d'Origen "Terra Alta". El govern del Consell Regulador recau sobre una representació dels productors i elaboradors, i la seva acció està tutelada per l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI)2 .
El conjunt de particularitats i valors associats a la DO "Terra Alta" donen com a resultat una regió vitivinícola autèntica, on la terra, la vinya, el vi i la seva gent es converteixen en un gran atractiu turístic. Aquest atractiu té com a punt de referència l'Espai del Vi i de l'Oli, situat al mateix Consell Regulador i que ofereix un centre d'interpretació, una botiga especialitzada en vins, un punt d'informació de turisme i una aula de tast. Aquest lloc també és el punt de partida de la ruta anomenada "Els Paisatges del Vi".