EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

2.2. Relativa a la superfície total de les explotacions

De la mateixa manera que hem operat fins ara en relació al nombre d’explotacions agràries, en base a les dades dels censos oficials agraris, podríem estimar l'evolució futura de la superfície total ocupada per les explotacions agràries al conjunt de la Regió de l'Ebre i particularment a cadascuna de les comarques que la composen, així com als dos conjunts suprarregionals.

Les dades disponibles, d'entrada, que ja hem vist a l’anterior capítol 2 del nostre llibre i que tornarem a mostrar per tal d’aconseguir una major comprensió i comoditat.

Les especificacions referents a les diferents regressions mínimo-quadràtiques portades a terme per a cada territori analitzat, es poden veure a continuació, per a cadascun dels territoris estudiats. En aquest cas, com abans, es tindrà l'equació lineal genèrica:

y = a + b·t,     essent:

y = superfície (Ha.)      t = temps (anys)

  a)Comarca del Baix Ebre:

                ANY (t)          SUP. (Ha.)                   CARACT.       
            1962       (1)          71.258                    a = 83.425,95              
            1972     (11)          77.229                    b = -517,07
    1982     (21)          88.510                    r = -0,648   
    1989    (28)          77.397                    R = 0,420   
    1999     (38)          60.477                    sty = -154.449,6           
    2009     (48)          49.675                    σty = -128.708

resultant-ne l'equació:
y = 83.425,95 - 517,07·t

que ofereix les següents prediccions:

 
b)Comarca del Montsià:

 

                ANY (t)          SUP. (Ha.)                   CARACT.       
            1962       (1)          47.405                    a = 46.806,65    
            1972     (11)          44.244                    b = 14,05    
    1982     (21)          49.551                    r = 0,057    
    1989    (28)          43.999                    R = 0,0032 
    1999     (38)          54.438                    sty = 4.198,2       
    2009     (48)          43.269                    σty = 3.498,5

resultant-ne l'equació:

y = 46.806,65 + 14,05·t

que ofereix les següents prediccions:

 

  c) Comarca de la Ribera d'Ebre:

                ANY (t)          SUP. (Ha.)                   CARACT.       
            1962       (1)          64.826                    a = 65.849,02              
            1972     (11)          51.654                    b = -582,83
    1982     (21)          60.493                    r = -0,846   
    1989    (28)          53.128                    R = 0,716   
    1999     (38)          48.789                    sty = -174.091,6  
    2009     (48)          30.528                    σty = -145.076,3

resultant-ne l'equació:

y = 65.849,02 - 582,83·t

que ofereix les següents prediccions:

  d)Comarca de la Terra Alta:

                 ANY (t)         SUP. (Ha.)                   CARACT.       
            1962       (1)          62.694                    a = 66.496,39              
            1972     (11)          56.061                    b = -391,74
    1982     (21)          67.940                    r = -0,706   
    1989    (28)          60.805                    R = 0,499   
    1999     (38)          53.644                    sty = -117.011,9  
    2009     (48)          40.249                    σty = -97.509,92

resultant-ne l'equació:

y = 66.496,39 - 391,74·t

que ofereix les següents prediccions:

 

  e)Regió de l'Ebre:

                ANY (t)          SUP. (Ha.)                   CARACT.       
            1962       (1)        246.183                    a = 262.577,80            
            1972     (11)        229.188                    b = -1.477,57     
    1982     (21)        266.494                    r = -0,731   
    1989    (28)        235.329                    R = 0,535   
    1999     (38)        217.348                    sty = -441.350,2  
    2009     (48)        163.722                    σty = -367.791,8

resultant-ne l'equació:

y = 262.577,80 – 1.477,57·t

que ofereix les següents prediccions:

  f) S'observa, a totes quatre comarques integrants de la regió de l'Ebre, un capteniment força erràtic de l'evolució de la superfície ocupada per les explotacions agràries, amb coeficients de correlació molt baixos entre ambdues variables analitzades (a excepció, potser, de la comarca de la Ribera d’Ebre). Això contrasta fortament en allò que es produeix al conjunt provincial i, encara amb més claredat, al conjunt nacional català, com podrem comprovar a l’epígraf següent d’aquest mateix capítol del nostre llibre, on la tendència a la disminució del nombre i superfície ocupada per les explotacions agràries, per als propers anys, sembla  prou indiscutible.

En qualsevol cas, i malgrat les consideracions efectuades anteriorment, si observem el quadre 4.9. i comparem els resultats reflectits del darrer cens agrari oficial (any 2009) amb la mitjana aritmètica del període analitzat (1962-2009) s’observa un evident descens de la superfície total de les explotacions agràries de les Terres de l’Ebre, tant a cadascuna de les quatre comarques com al conjunt regional. I això sí que resulta prou significatiu.

NOTA: Les xifres corresponents als anys assenyalats amb (*) són prognosis efectuades al nostre estudi, sobre la base dels ajusts lineals mínimo-quadràtics anteriors.

Així d'altra banda, segons les dades que disposem dels sis primers censos agraris d'Espanya, la grandària mitjana de les explotacions havia estat la que reflecteix el quadre 2.13 de l’anterior capítol 2.

De qualsevol manera, com a conseqüència directa de l'evolució previsible, a la regió de l'Ebre, d'ambdues variables analitzades (nombre d'explotacions i superfície que ocupen), la dimensió mitjana de les explotacions pot evolucionar del següent mode:

QUADRE NÚM.: 4.10.
PROGNOSI DE LA GRANDÀRIA MITJANA DE LES EXPLOTACIONS A LA REGIÓ DE L'EBRE (Ha.)
                                                   

 (*) Considerant totes les explotacions, amb i sense terres.   
FONT: Elaboració pròpia.

A continuació, es pot veure un gràfic històric que inclou també l’evolució previsible de la grandària mitjana de les explotacions agràries existents a les quatre comarques de la regió catalana de l’Ebre i el seu conjunt regional, en base a les xifres reflectides al quadre anterior 4.10. així com
al quadre 2.13. del capítol segon del nostre llibre.

NOTA: Les xifres corresponents als anys assenyalats amb (*) són prognosis efectuades al nostre estudi, sobre la base dels ajusts lineals mínimo-quadràtics anteriors.

El quadre i gràfic anteriors ens fan ben palès que, d'una manera minsa (llevat, potser, del cas de la comarca del Montsià, amb un creixement molt més acusat a causa, fonamentalment, de la disminució del nombre d’explotacions, qüestió aquesta que caldria revisar a nivell del cens) però generalitzada a tot el territori regional, la dimensió mitjana de les explotacions agràries té tendència a créixer en el futur, encara que potser a un ritme inferior al desitjable per a la formació d'economies d'escala o d’acumulació, i per facilitar els processos de mecanització, tot seguint les orientacions productives i estructurals que es deriven de la política agrària comunitària (PAC). La darrera columna del quadre anterior ens assenyala, endemés, l'increment percentual acumulatiu anyal d'aquesta variable, per a cada cas, previsible al llarg del període analitzat, a partir de l’any 2009, de 30 anys de durada. Si comparem aquests creixements amb els que es produïren realment al període 1962-2009 (veure el quadre esmentat 2.13.) albirem increments més acusats, en tots els casos, per al futur.

Caldria, doncs, per part dels poders públics, emprendre una decidida política estimuladora de l'increment de la dimensió de les explotacions agràries, amb tots els avantatges de tipus fiscal i social que s'escaiguin.