EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

Josep Maria Franquet Bernis (CV)
UNED

CAPÍTOL 9
ALTRES APLICACIONS DE L’ESTADÍSTICA I LA INVESTIGACIÓ OPERATIVA

1. PROBLEMES DE GESTIÓ DE STOCKS

1.1. Introducció

La major tensió de fluxos entre l'oferta i la demanda, ha originat un petit declivi dels magatzems tradicionals a causa de la introducció gradual del sistema de producció anomenat JIT (Just In Time), que és un conjunt de tècniques dissenyades a millorar la taxa interna de retorn (tir o taxa de rendiment intern1 ) d'un negoci amb la reducció de matèries primeres i productes semielaborats.

Malgrat això i de l'assessorament ofert per empreses consultores especialitzades, la distància existent entre el fabricant i el venedor ha crescut considerablement en molts aspectes i normalment caldrà disposar, almenys, d’un magatzem per país o per regió en una cadena de subministrament per a una gamma de productes donada.

L'objectiu primordial de les empreses que introdueixen un sistema de magatzems en la seva cadena de subministrament és l'optimització dels costos, espais i recorreguts. Per a això s'empren tècniques derivades de l'enginyeria i de la investigació d'operacions com les que aquí proposem enfocades sobre aspectes vitals del negoci, com ara la localització del o dels magatzems, distribució -tant interna com externa- de l'espai en els mateixos, elecció del tipus d'estructura de emmagatzematge adequada, gestió eficaç dels recorreguts i manipulacions dins del magatzem, optimització de l'espai de càrrega en els diferents mitjans de transport, creació de rutes de transport tendents a reduir els desplaçaments o maximitzar la càrrega transportada i disseny de sistemes de gestió i administració prou àgils.

La gestió de stocks en l’empresa agrària consisteix essencialment en preveure les dates i els volums dels reaprovisionaments a efectuar (llavors, adobs químics, productes fitosanitaris, etc.). Es denomina període a l’interval de temps que separa dos reaprovisionaments successius.

Els principals elements que intervenen en la gestió de stocks són els següents:

  • la demanda r, que pot ésser determinada (per exemple, proporcional al temps) o bé indeterminada (aleatòria).
  • el termini d’entrega o lliurament t, que pot ser també determinat o aleatori, o bé dependre del volum de la comanda de reaprovisionament.
  • els diferents nivells del stock, a saber: nivell màxim s, nivell instantani σ, nivell mínim, nivell d’alerta o nivell de reaprovisionament.
  • les diferents despeses:
    • la despesa d’emmagatzematge cS, expressada per unitat de producte i unitat de temps;
    • la despesa de llançament cl, que representa les despeses administratives de l’operació de reaprovisionament;
    • la despesa de ruptura cp, que apareix en els models que admeten ruptures de stock; al cap i a la fi, quan les despeses de llançament i d’emmagatzematge són menyspreables, es considera: una pèrdua c1 sobre els articles sobrants quan la demanda r és inferior al stock s, i un cost suplementari c2 quan la demanda és superior al stock s.
  • el volum de les comandes de reaprovisionament n, que pot ser constant o variable segons la regla de gestió adoptada.
  • les dates de reaprovisionament t i els períodes de gestió T, que també són constants o variables segons la regla de gestió adoptada.

A continuació, veurem els diferents models de gestió de stocks que es poden presentar, més regularment, a les empreses agràries.

1 La Taxa de Rendibilitat Interna (t.i.r.), anomenada també taxa interna de retorn o taxa de rendiment intern, és la taxa de descompte que permet recuperar la inversió inicial, és a dir, que iguala els fluxos de caixa actualitzats amb el valor, també actualitzat, dels desemborsaments efectuats. Per tant, es pot definir també com la taxa d'actualització que atorga un valor nul al Valor Actual Net (V.A.N.) d'una inversió i com el valor límit a partir del qual una inversió comença a ésser rendible.