EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

Josep Maria Franquet Bernis (CV)
UNED

2.2. Naturalesa i cost de les inversions

2.2.1. Introducció

La recol·lecció de l’arròs al delta de l’Ebre es ve realitzant normalment, en les últimes campanyes, en un termini de 20/30 dies, des de meitat de setembre fins a meitat d’octubre en funció de diversos factors relacionats amb el conreu, amb una humitat que, en alguns moments, arriba fins i tot a nivells del 22/25%. Aquesta entrada de gènere procedent del camp als locals de l’empresa obliga a la instal·lació d’un nou assecador amb una capacitat de 8 Tm./hora, així com a la construcció de noves sitges metàl·liques cilíndriques, de planxa ondulada galvanitzada electrolíticament, amb una capacitat aproximada de 260 Tm., que permetin una recepció i emmagatzematge adequats a les entrades procedents del camp previstes. Amb tot això podrà aconseguir-se que a tot el gra rebut diàriament pugui donar-se-li una passada per a que redueixi la humitat en alguns punts percentuals, evitant el trasllat de l’arròs des de les sitges fins els magatzems i viceversa, amb les consegüents despeses, pèrdues i retards per la manipulació del producte.

2.2.2. Justificació tècnico-econòmica

L’execució d’aquestes instal·lacions reportarà els avantatges generals propis d’aquest tipus de millores, a més de les particulars següents:

  1. D’ordre tècnic

Ja que els elements de treball que es projecten induiran un alt grau de mecanització en els processos de recepció i emmagatzematge de la matèria primera. Amb això, no solament s’incrementarà considerablement la capacitat d’emmagatzematge en relació a les necessitats totals de producció, si no que es podrà aconseguir una major conservació i qualitat del gra en disminuir la temperatura d’assecatge del mateix.

  1. D’ordre econòmic

La mecanització projectada en els processos de recepció, assecatge i emmagatzematge de l’arròs-closca (“Paddy”) produirà, sens dubte, un estalvi considerable en relació als sistemes anteriors emprats a l’explotació.

Quant al cost dels elements projectats pot afirmar-se que no resulta en absolut excessiu en el mercat especialitzat, amb bones condicions de pagament i garantía, i una rendibilitat assegurada.

L’estudi de les despeses de capital resulta clarament significatiu. Vegem-lo per als diferents casos, en base als corresponents pressupostos d’execució material.

2.2.3. Resum del pressupost de la inversió

Un cop desglossades i agrupades posteriorment per conceptes les partides corresponents del pressupost d’execució material de totes les obres i instal·lacions projectades, resultarà el següent:
   
    *Obra civil:........ 68.427’88
                                1.469’79
               530’39
                 90’45
            5.447’45
          13.887’22
          39.186’35................... 129.039’53
 


                        *Maquinària i instal·lacions:................. 496.028’62

                        *Altres:................ 1.500’00
                                                    2.600’00....................... 4.100’00
                       
                        TOTAL (p.e.m.)................................... 629.168’15

A continuació, per a major claredat, es pot veure el diagrama de flux de la instal·lació assecadora que ens ocupa on s’esquematitzen els elements essencials integrants del procés que es porta a terme i la seva connectivitat:

Cal fer, al respecte, les següents consideracions:

a) Obres civils:

Es consideren amortitzables en un període de 30 anys, amb un valor residual del 10% i a un tipus d’interès legal actual del 4%.

b) Maquinària i instal·lacions:

Es consideren amortitzables en un període de 15 anys, amb un valor residual del 10% i idèntic tipus d’interès.

c) Interessos mitjans del capital d’inversió:

629.168’15 x 0’04 = 25.166’73 €/any.

d) Total despeses anuals:

Com es pot veure a continuació, són del ordre de 88.401’40 €/any, que considerant una producció anual mitjana prevista de:

8 Tm/h. x 16h./dia x 20 dies/any = 2.560 Tm.

d’arròs-closca, suposa un 5’76% del valor del producte assecat.

Així mateix, considerant ara un valor total de la producció anual de:

2.560.000 Kg. x 0’60 €/Kg. = 1.536.000 €,

vegem que aquestes despeses, com hem dit, suposen de l’ordre del 5’76% del valor de la producció anual, valor que resulta francament baix i aconsella, en qualsevol cas, la realització de les inversions aquí projectades. El preu unitari de 0’60 €/Kg. s’ha obtingut per ponderació entre els preus esperables de les varietats tipus “Bomba”, “Carnaroli” i “Bahia-Gleva” i les quantitats estimades d’assecatge anual segons la planificació de conreu de la finca que ens ocupa.