Una vegada fetes totes aquestes consideracions prèvies sobre el concepte d'elasticitat i la seva aplicabilitat a la quantificació dels problemes econòmics agraris, vegem que un dels costos més evidents del creixement econòmic és l'aparició de problemes estructurals. Al sector agrícola hi ha una sèrie de canvis, del costat de l'oferta i també de la demanda, que provoquen l'aparició d'aquests problemes estructurals.
Sabem, per la llei d'Engel1 , que les despeses dels consumidors, en diferents béns i serveis, augmenten quan el seu nivell de renda s'eleva, però això ocorre en diferents proporcions.
Per a quantificar la modificació de la demanda d'un article quan varia la renda tenim el concepte d'Elasticitat-renda al qual ens hem referit acuradament en l'epígraf anterior. Els aliments, en els països avançats, tenen elasticitat-renda de la demanda menor que 1 (el consum augmenta menys que la renda) i àdhuc, en els béns inferiors és negatiu (el consum disminueix amb l'augment de la renda).
Vegem ara, com a dada prou il·lustrativa (veure l'epígraf 5), l'estructura de les despeses dels consumidors espanyols a partir de la segona meitat del segle passat:
QUADRE Núm.: 5.4.
ESTRUCTURA DE LES DESPESES DEL CONSUMIDOR ESPANYOL
ANY
|
Aliments % |
Vestits % |
Allotja- |
Béns durables% |
Altres béns% |
Altres serveis% |
TOTAL
|
1954 |
53,9 |
13,3 |
5,5 |
5,7 |
8,6 |
13,0 |
100 |
1964 |
13,0 |
13,0 |
6,5 |
8,7 |
10,7 |
18,4 |
100 |
FONT: Elaboració pròpia.
Del quadre anterior i gràfics posteriors s’aprecien canvis substancials en l’estructura de les despeses en un període de només deu anys.
Vegem, que hi ha una disminució del % de renda que els espanyols dediquen als aliments; però les despeses totals en alimentació van créixer en un 1'9% anyal al decenni estudiat; en aquest període, el creixement de la població va ésser de l'1% anyal; així, doncs, les despeses en alimentació per persona augmentaren.
Tanmateix, la veritable situació és que ha canviat l'estructura del consum dels productes agraris, perquè l'augment ha estat major en els serveis incorporats a l'aliment (sector comercialitzador). Això determina l'augment del sector comercialitzador en detriment dels agricultors, ja que l'increment del valor de la producció final del sector agrícola en l'augment de les despeses dels consumidors en alimentació és una proporció cada cop menor.
Vegem, com a exemple il·lustratiu, els preus al detall i en el camp de certs productes agraris (productes lactis a USA), en dos períodes de temps diferents:
QUADRE Núm.: 5.5.
PREUS AL DETALL I EN EL CAMP DELS
PRODUCTES LACTIS A USA
TIPUS DE PREUS |
1947- 48 |
1957- 58 |
Al detall |
100 |
114 |
Percebut pel pagès |
100 |
92 |
FONT: Elaboració pròpia.
1 En Economia, una corba d'Engel i una llei d'Engel mostren la relació existent entre la quantitat demandada d'un bé o servei i la renda del consumidor; és a dir, com varia la quantitat demandada al canviar la renda. Rep el seu nom en honor de l'estadístic alemany del segle XIX Ernst Engel. Gràficament, la corba d'Engel es representa en el primer quadrant del sistema cartesià de coordenades rectangulars (perquè ni quantitat demandada ni renda poden ésser negatives). La renda es mostra en l'eix-I i la quantitat demandada del bé o servei seleccionat es representa en l'eix-X. Per a béns normals, la corba d'Engel té pendent positiu. És a dir, a mesura que la renda augmenta, la quantitat demandada també augmenta. Per a béns inferiors, la corba d'Engel té pendent negatiu. Això vol dir que quan els consumidors disposen de més renda, reduiran el seu consum dels béns inferiors (fins i tot deixant de comprar-los totalment), perquè es poden permetre adquirir béns millors. El transport públic és un exemple típic de bé inferior. Per a béns amb funció de demanda marshalliana generada per una utilitat en la forma polar de Gorman, la corba d'Engel té pendent constant.