EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

CAPÍTOL 6
PROPOSTA PER A UN PROGRAMA DE MILLORES ESTRUCTURALS

1. UN Model racional de gestió sistèmica

La teoria general de sistemes (TGS) o teoria de sistemes o enfocament sistèmic és un esforç d'estudi interdisciplinari que tracta de trobar les propietats comuns a entitats, els sistemes, que es presenten en tots els nivells de la realitat, però que són objectiu tradicionalment de disciplines acadèmiques diferents. La seva posada en marxa s'atribueix al biòleg austríac Ludwig von Bertalanffy, que va encunyar la denominació a mitjan segle XX. Com ciència urgent, planteja paradigmes diferents als de la ciència clàssica. La ciència de sistemes observa totalitats, fenòmens, isomorfismes, causalitats circulars, i es basa en principis com ara la subsidiarietat, la pervasiva, la multicausalitat, el determinisme, la complementarietat, i d'acord amb les lleis trobades en altres disciplines i mitjançant el isomorfisme, planteja la comprensió de la realitat com un complex, aconseguint la seva transdisciplinarietat i multidisciplinarietat. La Teoria General dels Sistemes (TGS) proposta, més que fundada, per L. von Bertalanffy (1945) apareix com una metateoria, o sia, una teoria de teories (en sentit figurat) que partint del molt abstracte concepte de sistema busca regles de valor general, que siguin aplicables a qualsevol sistema i en qualsevol nivell de la realitat. La TGS va sorgir a causa de la necessitat d'abordar científicament la comprensió dels sistemes concrets que formen la realitat, generalment complexos i únics, resultants d'una història particular, en lloc de sistemes abstractes com els que estudia la Física.

L'enfocament sistèmic és un estudi interdisciplinari l'objectiu del qual és trobar característiques comunes a diferents entitats, les quals anomena sistemes. Aquest canvi de perspectiva psicològica es coneix també com l'anomenada teoria general de sistemes. Els sistemes es presenten en molts àmbits de la vida quotidiana i són objecte d’estudi de diverses disciplines acadèmiques. Precisament, Ludwig von Bertalanffy va donar nom a aquest nou enfocament. De fet, el que fa l'enfocament sistèmic és trencar amb les idees bàsiques concebudes anteriorment per altres perspectives, com ara l'estructuralisme de Wilhem Wundt, el funcionalisme de William James, la psicoanàlisi de Sigmund Freud o la Psicologia Humanista de Carl Rogers i Maslow 1. Cal destacar que tots aquests corrents se centraven en un sol individu, el qual era el focus d'atenció. Amb l'enfocament sistèmic passa tot just el contrari: el centre d'atenció no és un sol individu, sinó un grup d'individus, o altrament dit, de “sistemes psicològics”. L'objectiu d'aquest és poder desxifrar i establir la relació existent entre els elements que el formen, és a dir, analitzar l'interacció entre ells.

Doncs bé, des del punt de vista de la Teoria General de Sistemes, el territori ocupat per les explotacions agràries de la Regió de l'Ebre es podria definir com un sistema obert, amb entrades o inputs i sortides o outputs de matèria i energia en què els seus límits són considerablement difícils de definir, donat que es tracta d'un continuum. El sòl, doncs, no és solament un dipòsit d'elements diferents o un material geològic. D'altra banda, l'estudi del sistema físic sòl permet establir les seves components i afirmar que es tracta d'un sistema de tres fases ben diferenciades: sòlida (partícules minerals i components orgànics), líquida (aigua del sòl) i gasosa (atmosfera del sòl).
Segons l'esquema propugnat per J. Melèse, en el marc de la Teoria de Sistemes, podríem caracteritzar el sòl agrari de la regió de la següent forma (extret del llibre del mateix autor titulat Análisis Territorial. ("División, Organización y Gestión del Territorio") pàg.26-27:

Sembla evident, doncs, que des del Sistema Gestor s'han d'emetre unes certes "variables d'acció" (concentració parcel·lària, ordenació d'explotacions, plans de regadius, construcció i conservació de camins rurals, electrificació,...) que ens permetin "pilotar" el Sistema Físic (territori agrari) cap a la consecució d'objectius adients, quant a la millora de l'estructura de la propietat agrària a la Regió de l'Ebre o a qualsevol altra. El present capítol del nostre treball s'adreça, en definitiva, a la sistematització de les mesures a prendre en aquest sentit.