EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

1.3. Elasticitat demanda-renda

Per arribar al coneixement de la realitat econòmica té un indubtable interès el càlcul de l'elasticitat de la demanda d'un bé -o d'un grup de bens o serveis- en variar la renda per càpita, no ja d'un subjecte econòmic, sinó la d'un grup de subjectes o famílies que pertanyen a un mateix estrat sòcio-econòmic.

La informació estadística bàsica necessària perquè sigui possible el càlcul d'aquestes elasticitats es recull d'enquestes mostrals sobre la despesa de les famílies, anomenades Enquestes de Comptes o de Pressupostos Familiars, de les quals s'han realitzat quatre a Espanya, referides a març de 1958, l'any iniciat al març de 1964, al període juny 1973-juny 1974 i també la que s'estén des de  març de 1980 a març de 1981. Actualment n'hi ha una altra en procés d'elaboració.
L'Institut Nacional d'Estadística (INE) publica bimestralment, des de l'any 1988, una enquesta de Pressupostos Familiars que serveix de base per a l'elaboració dels números índexs trimestrals de consum.

D'aquestes enquestes s'obtenen despeses (demandes) referents a bases -o grups de béns i/o serveis- per als diferents nivells de renda per família que s'han establert prèviament; aquests resultats permeten estimar, per mètodes estadístics de regressió mínimo-quadràtica, funcions de demanda-renda per a un bé o servei X de diferents tipus, com, per exemple, la funció potencial:

x = a·Rb  ln x = ln a + b·lnR.

En aquesta funció potencial, el paràmetre b és l'elasticitat demanda-renda corresponent al bé o servei X, ja que:

 ; en efecte:

,

com volíem demostrar.

El treball d’Henry Schultz (1893-1938) assenyala una data notable en la història de les aplicacions de l'Estadística a l'Economia, amb la seva anàlisi de la demanda d'articles de consum procedents del sector agrícola, malgrat de la simplicitat del model i a què l'autor no va tenir en compte els possibles efectes de multicolinealitat o possible interdependència entre el temps i el logaritme del preu. Però, en general, és de major interès pràctic estudiar la variació de la quantitat demandada d'un bé o servei davant un canvi de la renda que la deguda simplement a l’oscil·lació dels preus.

Així, doncs, poden ocórrer circumstàncies com les esdevingudes a l'any 1974 quant al preu del petroli i altres matèries primes, en les quals certes variacions de preus influeixen sensiblement en el consum de determinats béns i serveis. Tanmateix, des de l'any 1952 i fins al 1973, la influència dels preus fou menyspreable davant la de la renda a la major part dels països amb economia de mercat lliure. Per tant, les previsions de la demanda s'enfocaren a partir del coneixement del valor dels coeficients d'elasticitat de demanda-renda i de models economètrics en els quals jugaven un paper essencial les variables "consum" i "renda".

La informació estadística essencial per a realitzar l’anàlisi de la demanda enfront de variacions de la renda és, tal com ja s'ha dit, la que es dedueix de les enquestes de pressupostos familiars. A l'any 1952, HOuthakker va publicar el seu treball sobre l'Econometria dels comptes familiars; d'altra banda, existeixen importants treballs sobre la matèria deguts a diversos autors com ara Allen i Bowley, Bernard, Clark, Roos, Voranger, Wold i Lars Juréen, Goreux i els efectuats pel Centre -francès- de recerques i de documentació sobre el consum (CREDOG), a més d'alguns altres estudis espanyols. 1

L'equació que sol utilitzar-se per a resoldre el problema és del tipus:

Xi = a + bRi + cTi  ,

on Xi són les despeses de la família i-èsima en un bé determinat (o grup de béns o serveis), Ri és la renda o ingressos totals d'aquesta família i Ti és la grandària o nombre de membres de la família i-èsima.

Un artifici operatiu per a poder prescindir de la variable Ti i obviar d'aquesta manera la presència de la multicolinealitat que sol presentar-se a la pràctica (a major grandària de la família es produeixen majors ingressos), és el de considerar a Ri, com la renda per unitat de consum de la família, en lloc de la renda total familiar. L'INE ("Instituto Nacional de Estadística"), a l'enquesta de 1958, va obtenir el nombre d'unitats de consum de cada família assignant la ponderació 1'00 al baró de 14 o més anys, 0,75 a la dona de la mateixa edat i 0,50 als nens i nenes menors de 14 anys. La variable Xi també cal referir-la, en aquesta cas, a despeses per unitat de consum de la família.

Una altra base estadística per poder estimar funcions de demanda-renda és la de les sèries històriques o temporals de consum de béns i serveis que, almenys amb periodicitat anyal, solen publicar-se als comptes nacionals de cada país. En aquestes sèries, la variable Ri presenta menor dispersió que en les dades dels comptes familiars, però, encara que s'hagin deflactat els consums històrics amb sèries escaients de preus, no deixen d'ésser influïts per les variacions relatives de preus dels béns que integren un mateix agregat de la Comptabilitat Nacional.

Donada l'escassa fiabilitat que solen tenir les xifres d'ingressos de les famílies, és molt corrent obtenir elasticitats demanda-despesa en lloc d'elasticitats demanda-renda, tot ajustant, pel mètode dels mínims quadrats, funcions potencials del tipus:

xi = k·Gib

o prenent logaritmes neperians:

ln xi = ln k + b · ln Gi   (2)

on xi és el consum del bé que es consideri per la família i-èsima i Gi les despeses totals d'aquesta mateixa família.

Altrament, el coeficient d'elasticitat demanda-despesa serà l'estimador de b, ja que:

 ; en efecte:

,

com volíem demostrar.

El sistema d'equacions normals resultant, vindrà donat per: