EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

3. LA VINYA (Vitis vinifera, L.)

3.1. Generalitats sobre la vinya

Les vinyes de la Denominació d’Origen Terra Alta (cal considerar que també a d’altres comarques de les Terres de l’Ebre es conrea la vinya amb més o menys intensitat, especialment a la Ribera d’Ebre; veure, al respecte, les dades proporcionades pel cens agrari i altres estadístiques que s’adjunten en el present llibre) es troben situades a una altitud mitjana entre els 350 i els 500 metres sobre el nivell del mar. El clima és mediterrani amb influències continentals. Disposa d’elevades hores d’insolació i d’una pluviometria anual que ronda els 350 mm.

El cerç o mestral és un vent sec de component nord–oest, característic de les Terres de l’Ebre, i que bufa sovint a llargues ratxes que poden arribar als 100 km per hora. L’acció continuada d’aquest vent manté els ceps i els raïms lliures d’humitats, que d’altra manera facilitarien el desenvolupament de fongs. D’altra banda, el garbí és una marinada procedent de la costa impulsada per les situacions de depressió atmosfèrica. A la Terra Alta, el garbí bufa amb força intensitat, per la qual cosa rep el nom de garbinada. La humitat que conté aquesta marinada contribueix a equilibrar el règim hídric de les vinyes en els períodes de sequera. En general, el paper dels vents dominants resulta fonamental en la viticultura de la Terra Alta: el cerç o “vent de dalt” bufa amb força per la vall de l’Ebre i manté les vinyes sanes i el raïm en maduració lliure de malalties, mentre que el garbí i d’altres marinades provenint del mediterrani refresquen el càlid estiu.

El cep és un arbust fruiter de fulla caduca, de la família de les vitàcies. És una planta grimpadora que s’emparra i per això disposa de circells, però en molts casos se li manté un tronc (soca) de poca alçada a conseqüència de la poda anual a la qual és sotmesa. D’aquesta soca, anomenada rabassa, surten les branques primes de l’any: els sarments (vergues o redoltes), que són portadors dels borrons (gemmes) i, més tard, donaran fulles alternes amb cinc lòbuls dentats (pàmpols). Les flors són blanques o verdoses.  Les arrels, que poden arribar a assolir grans profunditats, creixen fins que aconsegueixen un grau d’humitat indispensable per a la vida de la planta, i absorbeixen els elements minerals i nutritius del sòl. La vinya és una planta que pot créixer a qualsevol lloc, però el que no és tan fàcil és que el seu fruit sigui prou bo. Per produir veremes de qualitat calen rendiments baixos i raïms sans.

Les fulles del cep tenen diferent forma segons la varietat del cep. Els ampelòfags observen i estudien les fulles per tal de determinar el tipus de cep. La col·locació dels nervis, la forma més o menys retallada de la fulla, el color de la fulla, etc., donen la informació necessària per realitzar aquesta classificació.

Quan a la fi del segle XIX els vinyers europeus van ser arrasats per la fil·loxera (Viteus vitifolii)1 , devastador pugó que destrueix les arrels, es van importar espècies americanes resistents a la plaga. D’aquesta manera, es van empeltar les races de Vitis vinifera sobre les arrels americanes.