EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

2.5. Les unitats mínimes de conreu

Si s'ha pogut afirmar que en el camp sobra gent, i que s’ha de reduir el seu volum -d'acord amb les orientacions comunitàries- o el percentatge de la població activa agrària sobre el de la població activa total, amb major raó succeeix això en les zones de propietat notòriament subdividida.

D'altra banda, en la determinació de la unitat de cultiu eficient, hi ha enormes dificultats per a fixar la seva dimensió. Concretament, a Catalunya el Decret 169/1983, de 12 d'abril, de la Presidència de la Generalitat (publicat al D.O.G. núm.: 20/5/83), s'ocupa de regular la dimensió superficial de les unitats mínimes de conreu (UMC), perquè l'empresa agrària pugui aconseguir una superfície que sigui eficient.

El preàmbul del Decret diu textualment que "un dels problemes importants que cal enfocar per a garantir aquestes dimensions suficients és l'excessiu fraccionament de la terra, és a dir, la parcel·lació excessiva de les finques, que fa més difícil la utilització òptima dels diferents recursos que intervenen en la producció".

A causa del desenvolupament tecnològic i econòmic que ha experimentat el camp català els últims anys i de les tensions sobre el valor de la terra, es fa imprescindible posar al dia l'extensió de la UMC com a mitjà per a preservar la integritat física de les finques rústiques.

La normativa -aplicable solament al sòl urbanitzable no programat i al sòl no urbanitzable en els termes previstos a la vigent Llei del Sòl i disposicions concordants- fixa que una finca rústica només serà vàlida quan no en resulti cap parcel·la d'extensió inferior a la UMC establerta per al municipi on estigui situada la finca.

Es presumirà, altrament, l'existència de parcel·lació urbanística, d'acord amb el Reglament de la Llei de Protecció de la Legalitat Urbanística, i també quan s'alienin parts indivises d'una finca rústica, amb incorporació del dret d'utilització exclusiva de parts concretes de terrenys que estiguin per sota de la UMC, i la constitució d'associacions o societat en les quals la qualitat de soci incorpori el dret d'ús exclusiu sobre una porció de dimensions inferiors a la UMC Es podran permetre divisions o segregacions de finques rústiques, per sota la UMC, que es destinin a horts familiars d'acord amb les condicions que s'assenyalin reglamentàriament, i quan la porció que es vagi a segregar es vulgui destinar de manera efectiva i dins de l'any següent a qualsevol tipus d'edificació o construcció permanent per a fins industrials o altres de caràcter no agrari.

En realitzar la inscripció d'una finca, s'expressarà si és de secà o de regadiu, la seva extensió superficial i el seu caràcter o no d'indivisible. La inexactitud d'aquestes dades no pot afavorir qui va ocasionar la falsedat, ni enervarà, per tant, els drets establerts a la Llei de Reforma i Desenvolupament Agrari, els quals podran exercir-se sense necessitat d’anul·lar la inscripció. A les escriptures públiques de segregació i divisió de finques, a les d'alienació de parts indivisibles de terrenys i a les constitucions de societats o associacions, el Notari exigirà a l'atorgant les dades esmentades a l'article sisè.

El Decret recull també les possibles actuacions de l'Administració en matèria d'infraccions a aquest Decret i autoritza el Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya a desenvolupar-lo i fixar les condicions per autoritzar els horts familiars en cada classe de sòl, en funció dels diferents àmbits municipals.

Per acabar, les UMC establertes al territori català són les següents:

• Grup 1r., secà 3 Ha. i regadiu 1 Ha. Comprèn els municipis del Baix Llobregat, del Maresme, el Barcelonès, el Vallès Oriental i Occidental, l'Alt Penedès i el Garraf.

• Grup 2n., secà 4,5 Ha. i regadiu 1 Ha. Comprèn els municipis de les comarques d'Osona, Bages, Anoia, Berguedà, Ripollès, la Cerdanya, del Maresme, Alt Empordà, la Segarra, Solsonès, la Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell, la Vall d'Aran, Alt Camp, Baix Penedès, Tarragonès, Baix Camp, Conca de Barberà, el Priorat, Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Montsià (excepte el delta de l'Ebre), Terra Alta i zona de secà de l'Urgell.

• Grup 3r., secà 4,5 Ha. i regadiu 1,25 Ha. Comprèn els municipis de les comarques del Baix Empordà, la Garrotxa, Gironès i la Selva.

• Grup 4t., secà 4 Ha. i regadiu 1,5 Ha. Comprèn els municipis de les comarques del Segrià, l'Urgell, la Noguera (zona regada) i les Garrigues.

• Grup 5è., secà 4,5 Ha. i regadiu 0,75 Ha. Comprèn els municipis del delta de l'Ebre.

Hem de fer constar que, amb posterioritat a la data de l'esmentat Decret, s'han creat a Catalunya tres noves comarques1 : Pla de l'Estany (província de Girona), Pla d'Urgell (província de Lleida) i Alta Ribagorça (província de Lleida), amb superfícies respectives de 262, 304 i 426 Km2.

Sicco Mansholt, "el pare de l'Europa Verda", en el seu programa per a l'Europa comunitària de l'any 1980, ja indicava, al respecte, unes xifres en relació a les dimensions físiques mínimes de les explotacions agràries que convé conèixer, però que obviarem aquí per comprensibles raons d'espai2 .