EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

3. PROBLEMES DE DECISIÓ

3.1. Introducció

Als negocis agraris, com a la vida mateixa, qualsevulla decisió empresarial pressuposa haver d’escollir entre accions alternatives; si no existissin alternatives tampoc hi haurien decisions a prendre: només caldria procedir amb la única actuació possible. Consegüentment, en tota decisió empresarial hi ha involucrada una certa llibertat d’elecció, la qual cosa fa necessari que l’encarregat de prendre-la sàpiga quines són les possibilitats de què disposa. Ara bé, hauria d’introduir-les en el model de la situació que ha bastit o bé té que construir un model separat per a cada alternativa? La resposta a aquesta pregunta dependrà del problema en qüestió; nogensmenys, la necessitat de fer-se aquestes preguntes, abans de prendre qualsevulla decisió, és una qüestió de principi que el director d’empresa mai no pot oblidar.

Tot això ens porta a la següent consideració: ja que tots els problemes que es presenten a l’encarregat de prendre les decisions comporten, si més no, dues alternatives diferents, es pressuposa que ha d’escollir la millor de les que s’ofereixen. Altrament, com reconèixer quina és la millor i com fer-ho ràpidament? És important que l’encarregat de prendre la decisió no accepti la primera solució que tingui pel davant, sia aquesta bona o dolenta. També és important adonar-se que el temps de què disposa el responsable empresarial per actuar, i la mateixa empresa, s’hauran perdut lamentablement si es produeix una llarga cerca entre les alternatives possibles per tal de trobar la millor d’elles. Al cap i a la fi, només pot resultar escollida una sola alternativa i, fins i tot, algunes poden ésser ben poc agradables. Ens trobem, doncs, enfront d’un problema que es podria nomenar “de cerca”. El que necessitem és una regla que permeti al decisor conèixer el grau òptim de cerca corresponent a cada situació, és a dir, quin és el nombre mínim d’alternatives a considerar.

Actualment no resulta possible formular una regla senzilla d’aquesta classe per tal de solucionar el problema plantejat. Però allò que sí que es pot fer és cridar l’atenció del responsable empresarial sobre aquesta qüestió. Com succeeix alguns cops amb el nostre coneixement dels problemes empresarials, el màxim que cal esperar és comprendre el problema; el responsable o decisor cal que s’adoni que existeix un problema de cerca i que aquest és del tipus cost-benefici. Això vol dir, òbviament, que només caldrà invertir recursos en la cerca d’accions alternatives en la mesura que el benefici a obtenir superi el cost de l’esmentada cerca.