EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

Josep Maria Franquet Bernis (CV)
UNED

6. EL FUTUR DE LA PAC A PARTIR DEL 2013

Actualment s’està debatent la nova política comunitària del futur, de la qual en diem la «PAC mes enllà del 2013». Aquest és el veritable moment on hem de fer tots plegats grans esforços per tal d’influir a Brussel·les demostrant la nostra aposta clara pel sector agrícola i agroalimentari, que és el primer sector econòmic de Catalunya i base fonamental que dibuixa també les nostres arrels ebrenques.

Però, abans de fer les nostres propostes, fixem-nos breument en els antecedents: el 21 de novembre de 2008 els ministres d’Agricultura de la UE van aprovar la nova revisió de la PAC. A la posterior reunió de gener de 2009, els mateixos dignataris aprovaven definitivament els reglaments que reflecteixen els canvis introduïts en la Política Agrària Comuna. Tot i que aquest cop no ha tingut la intensitat d’anteriors ocasions, el conjunt de mesures suposava un nou pas en la línia de desmantellament progressiu i immisericordiós de la producció agrària que la Comissió Europea ja fa temps que impulsa entusiàsticament. Ens trobem amb uns Plans de Desenvolupament Rural (PDR)1 on ha prevalgut la filosofia de l’ajut i el subsidi al “ben morir” o a una “mort digna”, on gairebé l’únic que realment ha importat és la creació d’estructures mal anomenades “d’assessorament” que es converteixen en una “rèmora necessària” per tal d’accedir als fons comunitaris minvants prèvia la formalització d’un prolix recull de tràmits burocràtics, programes informàtics, condicionalitats, modulacions i prohibicions. Altrament, no s’ha actuat de manera que l’important no fos exercir d’avaladors del subsidi sinó de veritables catalitzadors de les inversions i les reformes necessàries.

L’any 2009 començà amb una retallada dels ajuts via modulació, que continuarà els propers anys fins assolir el 10% en total l’any 2012, front al 5% que s’aplicava. Això suposà una reducció a l’entorn dels 160 milions d’euros que no entraran cada any a les escurades butxaques dels ramaders i pagesos espanyols i ebrencs i serviran per finançar l’anomenada “política de desenvolupament rural”. Endemés, els titulars d’explotacions que rebin més de 300.000 euros en concepte d’ajuts directes pateixen retallades suplementàries del 4%. Tampoc es donen ajuts per import inferior a cent euros o a superfícies inferiors a una hectàrea.

El Parlament Europeu aprovà el 8 de juliol del 2010 una resolució en relació a l'informe de l’eurodiputat britànic George Lyon que tractava de definir la millor manera possible d’actualitzar la política agrícola de la Unió, amb vista al nou període pressupostari plurianual més enllà del 2013 i que estableix quina hauria de ser la nova política agrària comuna (PAC) i les seves vies de finançament. La resolució (no legislativa) subratllava que els fons assignats al finançament de la PAC s’han de mantenir “durant el proper període de programació financera”, a partir de 2013. De fet, no seria fins la tardor del mateix any 2010 quan la Comissió Europea publicava els seus plans de reforma agrícola per al futur.

L’informe esmentat assenyalava com a principals objectius la creació de polítiques capaces de fer front a reptes com el canvi climàtic, la seguretat i qualitat alimentària, la protecció de la biodiversitat, la competitivitat empresarial i els ingressos dels agricultors. Aquest informe i la resolució que l’acompanyava prenien singular importància després que, amb l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, qualsevol pla general de reforma de la UE i la legislació agrícola de la Unió no poden ésser aprovades sense el vistiplau del Parlament Europeu.

Del conjunt dels textos de la Resolució i l’informe en destaquem els següents:

a) Necessitat d’un pressupost d’acord amb els nous objectius


El text subratlla que els fons assignats al finançament de la PAC s’han de mantenir “durant el proper període de programació financera” a partir de 2013. Així mateix, fa èmfasi en que aquesta política no s’ha de “renacionalitzar” (és a dir, que es torni a un sistema de control nacional) tot indicant que “les ajudes directes han de seguir essent íntegrament finançades per la Unió Europea (UE)” a fi d’evitar que el cofinançament per part dels Estats membres pugui causar distorsions a la competència lleial dins del mercat únic europeu.

b) Necessitat d’assolir una agricultura competitiva


L’Eurocambra insisteix que s’ha de compensar les exigències de qualitat, sostenibilitat, benestar animal i legislació que s’exigeix als agricultors europeus. Així mateix demana que s’exigeixin els mateixos criteris als productes importats de tercers països respectant les normes de l’Organització Mundial del Comerç. També s’ha demanat millores en la traçabilitat per a que els consumidors puguin estar ben informats.

La resolució insisteix que l’agricultura europea ha de ser competitiva i cal compensar amb mesures la distorsió de la competència derivada dels acords amb socis comercials i/o d’altres països on els productors que no estan subjectes a normes tan estrictes com a la Unió Europea. Particularment en relació amb la qualitat del producte, la seguretat alimentària, el medi ambient, la legislació social i el benestar. Es va demanar de salvaguardar els interessos dels agricultors europeus en el marc dels acords comercials bilaterals i multilaterals que es negocien en nom de la Unió Europea. La resolució considera que la millora de la competitivitat en els diferents nivells (mercat local, regional, i global) ha de ser un objectiu fonamental de la PAC després del 2013.

c) Assoliment d’uns ingressos justos per als agricultors

D’altra banda, l’increment de la competitivitat ajudarà els agricultors a cobrir despeses, respondre als fluxos del mercat i obtenir uns ingressos justos. El Parlament Europeu proposa l’enfortiment del paper negociador dels productors en relació als minoristes i altres agents dins de la cadena de subministrament d’aliments. Insisteix en millorar la transparència dels preus.

d) L’alimentació, un bé públic de primera generació

L’esmena aprovada en el Ple va assenyalar que l’agricultura sempre ha produït els béns públics, designats com a “béns públics de primera generació.” La Cambra ha insistit en la seguretat i la seguretat alimentària, així com un alt valor nutricional dels productes agrícoles, que hauria de seguir sent l’objectiu principal de la política agrícola comuna, el que representa l’essència de la PAC.

e) Una política a la recerca de qualitat

L’informe insisteix que la política ha d’enfortir la qualitat dels aliments per ser crucial per millorar la competitivitat del sector. La identificació geogràfica (IGP, DOP, ETG) de l’origen del producte 2 ha de millorar mitjançant la protecció i promoció dels instruments perquè la UE pugui mantenir el seu lideratge en aquesta àrea, en concret, s’ha proposat que es permeti a aquests productes de qualitat, l’aplicació dels instruments originals de la gestió, protecció i promoció.

f) Reducció de la burocràcia


Una política simple i comuna: els diputats consideren que la nova PAC ha de ser senzilla d’utilitzar i transparent, i hauria de reduir la paperassa i les càrregues administratives vers els agricultors, en particular per les petites explotacions. Recomanen d’adoptar gradualment una norma de concessió que estableixi fites i objectius a assolir i deixar als agricultors el dret a triar els seus propis sistemes operacionals per aconseguir aquests objectius i fites. El sistema podria funcionar a partir de convenis de compliment, contractes i pagaments permanents simples.
Particularment pel cas de la condicionalitat 3 s’ha demanat que redueixi la càrrega administrativa dels agricultors mitjançant la implementació d’una aplicació simplificada dels requisits de condicionalitat.

g) Una xarxa de seguretat per als preus dels productes agraris

Tenint en compte l’evolució del mercat i en particular l’extrema volatilitat dels preus i les crisis posteriors, s’exigeix la creació d’una xarxa de seguretat. Aquesta inclouria l’emmagatzematge públic i privat i la intervenció, recolzada per instruments dissenyats específicament per augmentar l’estabilitat de preus. També proposen noves mesures, com la creació d’una pòlissa d’assegurances de les collites de risc per fer front a condicions climàtiques extremes.

h) Nous criteris per a un sistema de pagaments just: reducció de les diferències existents entre estats membres de la Unió Europea

L’informe aprovat recull que el principi rector de la reforma de la PAC ha de ser la «distribució equitativa dels fons entre els agricultors de la UE», amb la finalitat de «respectar la diversitat de l’agricultura». El Parlament demana criteris més objectius per reduir les disparitats en els pagaments directes, i considera que l’actual «base hectàrea» és insuficient i no aconsegueix reduir les desigualtats entre els Estats membres. Al seu torn estableix que el nivell d’ajudes directes s’ha de mantenir, per evitar conseqüències negatives per als agricultors i consumidors.

i) Desenvolupament rural: un aspecte essencial

L’Eurocambra insisteix que l’actual estructura de la PAC basada en dos pilars, suport a la producció i al desenvolupament rural, s’ha de mantenir. El desenvolupament rural ha de seguir sent un objectiu essencial del futur de la PAC per contrarestar l’abandonament de la terra, garantir la supervivència de l’agricultura de la UE i promoure el creixement ecològic. Segons l’informe, el sector agrícola necessita atraure amb urgència a joves i dones. Per a això suggereix la creació de préstecs que permetin fer front als elevats costos inicials i superar les dificultats existents per accedir al crèdit bancari públic i privat.

j) El respecte al medi ambient  

Els béns públics més recents, els que podríem anomenar de “segona generació”: el medi ambient, l'ordenació del territori o el benestar animal, que també són objectius importants de la PAC, han de ser considerats béns complementaris de la primera generació, però en cap cas han de substituir als béns anomenats “de primera generació”.

La PAC «verda» no ha aconseguit fins al moment compensar als agricultors obligats a protegir el medi ambient i altres béns públics. El creixement verd ha d’estar en el centre d’una estratègia de desenvolupament rural centrada en la creació de llocs de treball a través dels següents instruments:

  • El desenvolupament d’instruments locals, com ara la dinàmica local de vendes, la transformació en l’àmbit local i el suport a projectes que impliquin tots els actors de la cadena agroalimentària en l’àmbit local.
  • El desenvolupament de la biomassa, els residus biològics, el biogàs i la producció d’energia renovable a petita escala, per tal de fomentar la producció de biocombustibles a partir de la segona generació d’agromaterials i productes químics anomenats "verds".
  • La inversió en la modernització i la innovació i les noves tecnologies en la investigació i desenvolupament per a l’adaptació al canvi climàtic i la seva mitigació.
  • La formació i orientació als agricultors per a l’aplicació de les noves tecnologies i l’assistència als joves agricultors que s’integren al sector.

En definitiva, la PAC després de l’any 2013 ha de seguir assegurant la producció d’aliments per a la societat europea i la qualitat de les produccions agràries, sempre complint amb els nivells de seguretat alimentària, normes de sanitat i criteris de sostenibilitat que ha estat desenvolupant al llarg del últims anys. Caldrà, doncs, portar a terme les següents actuacions:

  • Fomentar la creació d’estructures productives professionals.
  • Fer especial èmfasi en la recerca i el desenvolupament.
  • Compensar l’agricultura desenvolupada en zones desafavorides i d’especial dificultat i les zones d’alt valor ambiental i amb handicaps específics.
  • Fomentar la diversificació de l’economia a les explotacions agràries.
  • Posar les eines necessàries per tal de compensar el sector agrari pel seu rol de productor d’aliments.
  • Ajudar tot el sector -no valen els arguments que defensen falaçment que, amb els ajuts a l’agricultura europea, no es permet créixer els països en vies de desenvolupament-.
  • Incrementar l’oferta d’aliments al món en una perspectiva demogràfica de 9.000 milions de persones a l’any 2050.

El 12 d’octubre del 2011, la Comissió Europea va adoptar un conjunt de propostes per regular els nous instruments per a la Política Agrícola Comuna després del 2013. La setmana anterior va adoptar un conjunt de propostes per regular els instruments comunitaris de cohesió per al període 2014-2020. Aquests nous paquets de propostes, juntament amb el conjunt de propostes per regular el nou Marc Financer Plurianual pel període 2014-2020, inclouen el conjunt de mesures, eines i fons, que la Comissió proposa, per regular els nous ajuts directes, la gestió dels mercats, el desenvolupament rural i els nous instruments per al sector agrari de la Reserva de crisi i del Fons Europeu
d’Adaptació a la Globalització. Tots ells es debatran els propers mesos i anys en les institucions de la Unió Europea, per a l’adopció final en codecisió entre el Consell i el Parlament Europeu, amb l’objectiu d’aplicar-los a partir del 2014.

En els moments que aquest llibre surt a la llum, estimat lector, aquestes propostes són objecte de discussió als sindicats agraris, a les restants organitzacions professionals, a les administracions autonòmiques i estatals i a les pròpies institucions europees.

7. I ARA, QUÈ?

El resultat final que cal esperar, malauradament, no deixa lloc a dubtes. L’impacte esperable sobre les explotacions agràries serà força sever. Les contraccions del consum pròpies de la crisi econòmica que estem patint acabaran impulsant els consumidors cap al producte barat i de menys qualitat, que arribarà de fora amb uns controls duaners millorables i amb la immensa vergonya moral del seu dumping fiscal, social i mediambiental.

Altrament, la major part de la ciutadania desconeix la PAC i l’estructura de la cadena alimentària, però al mateix temps creu que és important ésser autosuficients i no dependre de les importacions, i exigeix a l’agricultura i la ramaderia la producció d’uns aliments sans i amb sistemes productius respectuosos amb el medi ambient. La PAC cal que esdevingui una política flexible, rigorosa i amb els objectius ben definits per a poder adaptar-se als canvis futurs i defensar l’agricultura europea (i l’ebrenca, en conseqüència) com una activitat coherent, responsable amb el medi ambient i que asseguri unes rendes justes als nostres productors.

Quan surt aquest llibre a la llum, a finals de l’any 2012, la crisi econòmica general colpeja l’agricultura ebrenca però també durament el conjunt de l’agricultura europea. Si la vella Europa no es treu la son de les orelles i les lleganyes dels ulls, si no renuncia a anatemitzar el proteccionisme i els aranzels, si no es posa decididament a treballar en la direcció correcta i abandona els axiomes pansits i vetusts del fonamentalisme del mercat i de l’ultraliberalisme econòmic (que han estat la causa i l’origen de les grans crisis econòmiques dels darrers cents anys i, particularment, de l’actual) farà trontollar greument el seu propi model de benestar. El sector agrari ja se’n veu afectat i ho pot notar encara força més, ben aviat. De la nit al dia -i gairebé sense previ avís- restaran ben pocs ajuts a l’abast del sector primari de l’economia europea, estatal, catalana i ebrenca. Això, junt amb la davallada general dels preus agropecuaris percebuts pel productor i l’increment inexorable i injust dels preus al consum, provocarà en un futur no excessivament llunyà situacions inesperades i mai no vistes fins ara.

Malgrat tot haurem d’ésser optimistes i pensar que també és possible que, en un futur relativament proper, la globalització de les activitats econòmiques i financeres, i particularment del comerç mundial dels productes agroalimentaris, es fonamentin en bases i controls democràtics i s’inspirin en els principis bàsics de la solidaritat, de la igualtat, del respecte al medi ambient i de la justícia social, no com ara.

Com també resulta possible que del somni interessat i fal·laç de la globalització econòmica, que avui sembla portar a la seva esquena el vent llarg i impetuós de la modernitat, en el futur resti ja molt poc. Sobretot quan els pobles i llurs dirigents s’adonin de cap a on condueix i a quins realment beneficia. 

1 El Pla de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya tenia com a finalitat teòrica la de modernitzar l’estructura agrària, adaptar les produccions al mercat i fomentar que el valor afegit dels productes agroalimentaris beneficiï als agricultors. Al mateix temps, el programa també assegurava una producció sana i de qualitat, tot mantenint la competitivitat de les produccions agroalimentàries, optimitzant la utilització de recursos i la incorporació de nova tecnologia.

2 Una Denominació d'Origen (DO) és una indicació geogràfica que garanteix l'origen i la qualitat d'un producte agrari determinat, que està elaborat a partir d'unes determinades varietats i amb pràctiques agronòmiques establertes prèviament. En el cas dels vins, per exemple, el Consell Regulador de la Denominació d'Origen vetlla pel compliment del reglament, porta el registre de viticultors i de cellers adherits, controla la producció i verifica la qualitat de les anyades i del vi.

3 La “condicionalitat” és el conjunt de normatives i pràctiques agràries que han de seguir els agricultors i ramaders en les seves explotacions i així poder rebre tant els ajuts directes de la PAC com els altres ajuts. La condicionalitat està constituïda per dos blocs diferenciats: el primer està format pels anomenats Requisits Legals de Gestió i el segon per les Bones Condicions Agràries i Medi Ambientals. Els Requisits Legals de Gestió són un conjunt de Directives i Reglaments de la Unió Europea relacionades amb el medi ambient, la salut pública, la sanitat animal i vegetal i el benestar animal. Les Bones Condicions Agràries i Medi Ambientals són les pràctiques agronòmiques que s’han de respectar, per tal de protegir els sòls, les superfícies agràries i els hàbitats. L’entrada en vigor de la condicionalitat es realitza d’una manera escalonada a partir de l’1 de gener de 2005 i darrerament ha sofert modificacions amb l’aprovació de l’anomenat “Health check” de la PAC.