EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

1.4. Primeres elasticitats de la demanda calculades a Espanya

Com a conseqüència dels resultats de l'Enquesta sobre comptes familiars del INE ("Instituto Nacional de Estadística"), referida al mes de març de 1958, es realitzaren dues investigacions de les elasticitats demanda-despesa. La primera d'elles, deguda al Prof. A. Alcaide Inchausti, es va referir a cadascun dels cinc grups de béns: alimentació, vestimenta i calçat, vivenda, despeses de casa i despeses generals i s'utilitzaren, com a unitats estadístiques, les 50 províncies espanyoles. Les funcions estimades foren del tipus (2) i així, per a l'alimentació, l'estimació aconseguida venia donada per l'equació:

ln x = 0,052 + 0,900 · ln G, (x=1,0534G0,9)

raó per la qual el coeficient d'elasticitat demanda-despesa es va estimar en 0,900 per a l'any 1958 i per a aquest grup d'alimentació.

La segona investigació es va realitzar tenint en compte les anotacions de cadascuna de les 3.853 famílies enquestades que es classificaren en 32 intervals de classe o trams de despeses; a cada tram correspondria un valor del subíndex i de l'equació (2). Les 32 classes es subdividiren, a la vegada, en quatre estrats de despesa total, per a cadascun dels quals -i per al total- es van obtenir els corresponents coeficients demanda-despesa referits a 66 béns i serveis diferents (productes alimentaris, principalment). A l'Estadística Económica del Dr. Alcaide1 figuren els resultats d'ambdues investigacions i els únics coeficients negatius que s'obtingueren per al Conjunt Nacional espanyol foren, precisament, per als béns (inferiors) pa i mongetes.

L'Enquesta de pressupostos familiars referida al període març 1964-març 1965 va permetre d'obtenir coeficients d'elasticitat demanda-renda corresponents als béns i serveis inclosos en cadascuna de les 48 partides que figuren en el Quadre VII de la Comptabilitat Nacional d'Espanya. Per això, es classificaren les dades de les 20.800 llars enquestades per l’INE, en 16 trams d'ingrés anyal (i = 1, 2, ..., 16). Els coeficients varien des de 0,336 per al grup d'olis i greixos comestibles a 2,128 per a mitjans de transport particulars. El treball original es ressenya a la bibliografia i els resultats complets poden trobar-se al text esmentat d'Alcaide.

Posteriorment, aquest mateix professor ha realitzat una interessant recerca (sense publicar) utilitzant les sèries històriques o temporals de la Comptabilitat Nacional d'Espanya corresponents al període 1954-1970. Les despeses estan calculades en pessetes constants de l'any base 1964 i referides al consum per habitant de cada any. En principi, s'utilitzà, per a cadascun dels béns i serveis, una funció del tipus (Schultz):

X = k · Rb · ect

o el seu equivalent doblement logarítmic:

ln X = ln k + b· ln R + c·t,

(on els logaritmes poden ésser decimals o bé neperians), i on l'estimador de b era el coeficient d'elasticitat parcial  del corresponent bé o servei. El coeficient de regressió c determina una mesura de la tendència secular del logaritme del consum en el supòsit que romangui constant la renda per habitant R.

En efecte:

 ,

com hem dit abans.

El sistema d'equacions normals resultant, vindrà donat per:

que és un sistema no homogeni, compatible i determinat, de 3 equacions amb 3 incògnites, a resoldre pels sistemes usuals (regla de Cramer, inversió de la matriu, triangularització de Gauss, etc.)

Però aquest model va haver de modificar-se en trobar-se alguns resultats paradoxals deguts a la presència de multicolinealitat, ja que el coeficient de correlació lineal simple entre les variables t i ln R va ésser igual a 0,983. Així mateix, la solució va consistir en suprimir el factor ect o el terme ct de l'equació corresponent de regressió logarítmica.

Com sigui que durant el període 1954-1970 poden considerar-se dues etapes ben diferenciades de l'economia espanyola (1954-60 i 1962-70), es van calcular coeficients d'elasticitat demanda-renda per al període total i per al segon subperíode, i es van arribar a resultats diferents en ambdós períodes, entre els quals hem seleccionat alguns dels més representatius al Quadre 5.1, a saber:

QUADRE Núm.: 5.1.

COEFICIENTS D'ELASTICITAT DEMANDA-RENDA

FONT: ALCAIDE INCHAUSTI, A. Análisis econométrico sobre la distribución de los gastos de las familias españolas.

És curiós observar que mentre en el conjunt dels anys 1954-60 la major elasticitat de la demanda-renda va correspondre a la compra de béns durables (rentadores, frigorífics, televisors, etc.) i de mitjans de transport (automòbils, principalment), en referir-nos al període de màxim desenvolupament econòmic (1962-70) la major elasticitat es va estimar per al bé Ensenyament i tot seguit per a les Begudes no alcohòliques.

Vegem, per últim, que a un treball publicat a l'any 1959 es pot trobar un coneixement més resumit d'aquest problema, així com els resultats deduïts de l'enquesta espanyola de 1958 referents a funcions de la demanda-despesa (ja que les despeses totals de les famílies és una dada estadística més fiable que la renda) i elasticitats demanda-despesa, que assoliren els següents valors2 :

QUADRE Núm.: 5.2.
ELASTICITATS DEMANDA-DESPESA (1958)

FONT: ALCAIDE INCHAUSTI, A. Análisis econométrico sobre la distribución de los gastos de las familias españolas.