EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

CAPÍTOL 8
APLICACIONS DE LA TEORIA ECONÒMICA

1. INTRODUCCIÓ. L’ECONOMIA MATEMÀTICA

L'economia neoclàssica transformà l'economia clàssica en crear eines analítiques, entre les quals cal destacar l'anàlisi marginal, la qual és l'aplicació del càlcul infinitesimal (diferencial i integral) al comportament de la llar o de l'empresa i la determinació del preu en el mercat. És a partir de l'economia neoclàssica que s'inicià l'ús rigorós de les matemàtiques en l'anàlisi econòmica. Una de les aplicacions més rellevants de l'anàlisi marginal fou la sistematització de la teoria de l'oferta i la demanda, les quals són els determinants conjunts del preu i la quantitat d'alguna cosa (bé o servei) en un equilibri de mercat 1.

L'economia fou transformada després de la Segona Guerra Mundial (1939-45) amb l'ús de les matemàtiques en cada branca de la disciplina. A més del càlcul infinitesimal, els economistes començaren a fer ús de l'àlgebra matricial, mitjançant la qual pogueren afegir una dimensió quantitativa al model general d'equilibri de l'economia. Posteriorment, es començà a emprar la programació lineal a l'anàlisi de les activitats, amb la qual cosa seria possible l'aplicació de solucions numèriques als problemes industrials. Finalment, també es començà a fer ús de les equacions diferencials, integrals i recurrents (en diferències finites). Totes aquestes eines matemàtiques en l'economia s'uniren en un treball empíric conegut com l'econometria, que inclou la teoria econòmica, la construcció de models matemàtics, i les proves estadístiques dels pronòstics o prediccions econòmiques. A més de l'ús extens de les matemàtiques avançades, també s'incrementà l'interès en les causes de la riquesa de les nacions.

L'economia, com a disciplina acadèmica, utilitza, doncs, mètodes matemàtics a més dels mètodes literaris. L'economia es fonamenta en l'anàlisi rigorosa per mitjà dels mètodes quantitatius. L'economia matemàtica és l'aplicació dels mètodes matemàtics per representar una teoria econòmica o per analitzar els problemes proposats per l'economia. Inclou l'ús del càlcul i de l'àlgebra matricial. L'economia matemàtica permet la formulació i derivació de les relacions claus d'un model econòmic amb claredat, generalitat, rigor i simplicitat.

L'econometria és l'aplicació dels mètodes estadístics per analitzar les dades relacionades amb els models econòmics. Per exemple, una teoria pot proposar que una persona amb més educació, en termes mitjans, rebrà un salari superior que una d'altra que té menys educació, ceteris paribus 2. L'econometria, per mitjà de l'anàlisi de regressió multivariada estima la magnitud i la significança de la relació. L'econometria inclou també les relacions de les sèries temporals o cronològiques, les equacions simultànies i els diversos mètodes per pronosticar les variables futures.

L'economia matemàtica constitueix un excel·lent procediment per a descriure i explicar satisfactòriament les relacions entre les diferents variables econòmiques d'un territori qualsevol (municipi, comarca, regió, província, nació, estat) però mai no s'ha de confondre amb les tècniques matemàtiques de les quals es val l'Estadística. Aquestes tècniques fan possible la deter­minació de les relacions existents entre les dades observades, i es desenvolupen així generalitzacions empíriques que es poden utilitzar en la verificació dels principis analítics. L'economia matemàtica, d'altra banda, s'utilitza per a desenrotllar les generalitzacions analítiques de certs supòsits.

En general, veiem que la teoria econòmica contemporània inclou dos grans tipus de qüestions. El primer està constituït per la “teoria positiva”, que tracta dels principis que expliquen el funcionament d’una economia qualsevol, sense tenir en compte si els resultats obtinguts són o no desitja­bles d'acord a unes fites donades; el segon d'ells correspon a "l'economia del benestar”, i pretén valorar el comportament d’una economia en relació a uns objectius ideals3 . Així, per exemple, d'acord al primer tipus de teoria, el monopoli s'estudia sense entrar a considerar si els preus i les produccions resultants del mateix poden ésser compatibles amb els objec­tius socials o mediambientals perseguits, mentre que la teoria del benestar busca, precisa­ment, aconseguir aquests objectius.

Doncs bé, el "pilotatge" del sistema físic territorial 4, el coneixement exhaustiu del qual permet la Teoria Econòmica, constitueix, lògicament, una tasca fonamental en allò que podríem anomenar "Gestió del Territori".