EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

Josep Maria Franquet Bernis (CV)
UNED

2.2. La gran dimensió

La nostra cultura està basada en un sistema econòmic que es fonamenta en la propietat individual. La concepció occidental sobre la terra es centra bàsicament en la idea que la terra és un bé o factor de producció, propietat d'un individu o d’un col·lectiu, que s'utilitza com a instrument per extreure'n els recursos i obtenir-ne un benefici econòmic quant més gran millor.

La Llei de 27 d'abril de 1964 d'explotació de finques rústiques d'interès social, representa, dins de la història de la normativa agrària, un decidit pas endavant en aquella conjunció harmònica d'interès. L'àmplia interpretació que dita Llei autoritzava del concepte "problema social de caràcter circumstancial", permetia la seva aplicació a totes aquelles situacions en què la terra cultivable era incapaç d'atorgar al factor humà, lligat a ella, un adequat nivell i qualitat de vida.

La legislació anterior "sobre finques manifestament millorables", va posar en mans de l'Administració l'instrument legal precís per tal d’assolir l'explotació de terrenys improductius, però capaços d'un aprofitament permanent i econòmicament rendibles, i posteriorment la de terres de gran extensió cultivades en la seva totalitat o la major part en règim d'arrendament, susceptibles de perfeccionament mitjançant una inversió superior a la realitzada pel propietari que donés com a resultat un increment major del 25% dels rendiments bruts per treballador empleat, sense minvar, per això, el nombre de jornals per Ha. que s'aplicava i l'interès del capital invertit que s'obtenia.

Davant d’aquest panorama, què feia l’Estat? Ja en el segle XX hi havia hagut diversos intents per tal d’intentar arranjar la situació. Així tenim la reforma agrària de la Segona República (frustrada), la Llei de Finques Manifestament Millorables de 1953 (un intent merament nominal) i la Llei de Finques i Comarques Millorables de 1971 (que no s’ha tirat endavant amb la suficient empenta). Així teníem una situació realment nefasta a les zones latifundistes, amb un conreu extensiu que produeix molt poc i que feia possible l’existència d’una multitud de jornalers del camp amb unes condicions de vida molt precàries.

Posteriorment, apareix una nova Llei 34/1979 de la "Jefatura del Estado", de 16 de novembre, sobre finques "manifestament millorables" (publicada en el B.O.E. núm.: 281, del 23 de novembre del mateix any), en què al seu Art. 1r s'especifica que dita qualificació -conforme al disposat en la mateixa llei- implicarà el reconeixement de l'incompliment de la funció social de la propietat, i produirà els efectes de la declaració d'interès social previnguts en la Llei de Reforma i Desenvolupament Agrari respecte a l'explotació forçosa.

Estem, doncs, davant d'un conjunt de normes d'indubtable sentit realista que no han estat aplicades, nogensmenys, amb la intensitat que exigien les seves finalitats.

En aquesta nova etapa democràtica que ens ha tocat viure no poden ignorar-se els molts obstacles que s'oposaren a l'èxit de l'anterior, si es pretén arribar, amb eficiència, als objectius proposats.