En eumed.net:
EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

Josep Maria Franquet Bernis (CV)
UNED

8.2. Les desamortitzacions a les Terres de l’Ebre

Ja hem pogut apreciar la importància de les diferents desamortitzacions (la del "Bienni Progressista" dels anys 1855 a 1856, la del període de 1858 a 1867 i la darrera de Pascual Madoz1 ) dintre el procés històric contemporani, també a les contrades objecte del nostre estudi, puix que esdevé, ben sovint, el principal motor de les transformacions socials i econòmiques des del status de l'Antic Règim2 .

Quan aquesta transformació s'accentua sobre el sector agrícola comprendrem, tot just, la transcendència que adquireix en referir-se a Tortosa i a la seva regió, on és tanmateix important el volum de les propietats urbanes afectades. Rovira (1983) comença per explicar aquella llei de l'1 de maig de 1855 i, havent entrat en els aspectes de la burocràcia i del procés desamortitzador, aprofundeix en la més crua realitat: la descripció dels béns subhastats i de les finques venudes, classificant-ho per comarques i per compradors, àdhuc aportant la relació dels béns arrabassats al Bisbat i al Capítol de la Seu de Tortosa, al Monestir de Santa Clara i al de les monges de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Hi ha qüestions tan interessants, en aquest aspecte, com la dels Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties (després de Sant Lluís)3 o la dels compradors dels béns pertanyents a l'Església, famílies tortosines que ompliren les pàgines de la vida social i política de la ciutat a la segona meitat del segle XIX.

1 Pascual Madoz Ibáñez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal. Va ser diputat a les Corts Espanyoles i ministre d'Hisenda (1855). Madoz va impulsar una desamortització, que va afectar els béns dels ajuntaments, i la construcció del ferrocarril, que volia millorar les comunicacions i articular el mercat (1854-1856).

2 El Dr. Salvador J. Rovira i GÓmez, Professor de la Universitat Rovira i Virgili, ha tractat extensament el tema a tres publicacions diferents, referint-lo als diferents indrets de la geografia de la regió catalana de l'Ebre. Citades a la bibliografia.

3 Aquest conjunt arquitectònic és un exemple únic d'art renaixentista a Catalunya. El complex està format per tres edificis. Fou fundat per l'emperador Carles Vè l'any 1544 amb l'objectiu d'instruir els conversos i d'aquesta manera evangelitzar i assimilar culturalment els moriscos (musulmans que havien restat a la ciutat un cop acabada la reconquesta). El palau presenta una façana senzilla on destaca el tractament monumental de la portalada. A la seva part central s’hi pot observar l'escut imperial del seu fundador i les figures de Sant Jaume i Sant Maties, patrons del col·legi. El pati interior, d'estètica plenament italiana, és un dels espais més emblemàtics d'aquest complex renaixentista. Distribuït en dos pisos, destaca l'ampit de la segona galeria on s'hi esculpiren les efígies de la parelles reials de la Corona d'Aragó, des de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó fins a Felip III i Margarida d’Àustria. Actualment, l'edifici acull l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre.