EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

9. UN RECORREGUT HISTÒRIC PEL DELTA DE L'EBRE

9.1. Introducció

També per les seves particularitats, que hem estat remarcant al llarg i ample del nostre estudi, convé fer aquí una breu síntesi de l'evolució històrica del delta de l'Ebre. En aquest cas, anirem seguint l'anomenat "Document de Síntesi" que publicà el Museu del Montsià 1.

9.2. El Delta, un espai viu

La història del Delta, més enllà del s. XIX, és una nebulosa i les innegables característiques del seu poblament -hàbitat, treballs agrícoles, aspectes socials, parla, costums, ...- queden actualment deslligades de tot passat, i aïllades com si fossin fruit de circumstàncies arbitràries lliures de tot condicionant, la qual cosa ha contribuït a la creació de certs tòpics o mites per intentar justificar l'existència d'un passat, bressol d'una col·lectivitat. Les teories tradicionals expliquen que el Delta present es comença a formar molt tard, a finals de l'edat mitjana per l'erosió de la conca de l’Ebre desforestada per la Reconquesta i la Mesta. Com a conseqüència d'aquesta formació tardana, el seu poblament era recent i, pel mateix desconeixement, sovint s'ha invocat un passat novel·lesc de pirates, presoners i fugitius de la justícia per als pioners.

Els aspectes històrico-culturals estan ben representats en el conjunt de museus que darrerament s’han creat. El museu d’Amposta n’és el millor exponent, on es pot obtenir una visió històrica del conjunt del Delta, així com dels costums i altres aspectes ètnics i culturals. Els eco-museus de Deltebre o de la casa de Fusta, també són un bon referent dels aspectes ecològics del conjunt deltaic.

I el Delta és sobretot un espai viu perquè, gràcies a la pròpia oscil·lació i inestabilitat geomorfològica, els seus ecosistemes mantenen una elevada productivitat i apleguen un poblament botànic únic pel conjunt de les seves comunitats vegetals i algunes de les seves espècies (en total 515 plantes), i un poblament animal que enlloc més del nostre territori presenta la diversitat i qualitat d'aquí (destaquen 306 espècies d'ocells, 23 de les qual tenen en el Delta l'únic punt de cria a la Península ibèrica). De tot això, però, ampliarem informació al capítol següent del nostre llibre.

Ja en el terreny faunístic, el mateix que podem dir quant a les aus, es pot afirmar també, i amb la mateixa rotunditat, pel que es refereix als peixos. És a dir, que als aiguamolls del delta de l'Ebre es troba la comunitat d'aquesta classe animal més diversa del litoral mediterrani. Concretament, són més de 40 les espècies de peixos que viuen a les aigües continentals del Delta, una xifra molt superior a la que podem trobar a qualsevol altre lloc del Llevant espanyol.

Tots els valors biològics del delta de l'Ebre, als quals ens hem referit abans, fa ja temps que foren àmpliament reconeguts entre els especialistes europeus, com ho demostra el fet que al 1962 fóra una de les poques àrees que el Bureau MAR va incloure en la màxima categoria de les zones humides euroafricanes d'importància internacional. Més recentment, el Consell d'Europa el va declarar zona d'importància europea per la vegetació d'ambients salobres, mentre que la CEE l'incloïa també com una de les primeres zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) de tot el continent. A més, segons la directiva europea per a la Protecció de les Aus i el conveni de Ramsar, el delta de l'Ebre resulta d'importància internacional per a 8 espècies de plantes i 69 de vertebrats, essent aquesta, sens dubte, una de les xifres més elevades que poden aconseguir-se2 .