EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

Josep Maria Franquet Bernis (CV)
UNED

9.6. El Delta de l'home i de l’aigua: arrossaires i turistes pescadors

És, però, als segles XIX i XX quan el Delta, entès com una globalitat, es converteix en una zona amb possibilitats de generar recursos a gran escala, convertint-se en un territori a disposició dels interessos i mitjans tècnics humans, que intervenen en la dinàmica deltaica amb un paper creixent i poderós, fins al punt que les transformacions i la humanització dominen clarament el delta de l’Ebre -podem parlar aquí d'un "territori humanitzat/transformat"-, i alteren els seus processos en major o menor mesura.

Lògicament, aquesta és una etapa on la informació es multiplica immensament si es compara amb les anteriors. La morfologia deltaica ateny en conjunt la forma actual, i a conseqüència dels canvis produïts en el cicles fluvials es trastoca la dinàmica deltaica anterior de caire creixent1 . La introducció del conreu de l'arròs implica, en principi, el desermament de la terra i la posada en pràctica d'un seguit de tècniques i eines agrícoles noves, i una dinàmica progressiva en què el Delta esdevé un immens arrossar, fins al punt que tota l'economia de la zona acabarà depenent fonamentalment d'aquest conreu. Les condicions sanitàries van millorant després dels darrers rebrots palúdics del primer terç del segle XX2 . Simultàniament les comunicacions esdevenen menys dificultoses (vapors, carrilet, camins i carreteres). Tot això va impulsar el fort creixement dels diferents assentaments humans, que de forma incipient s'havien anant configurant en els segles anteriors. Els moviments socials o per immigració i l'augment poblacional va trencar, en la dècada dels 70-80, la fràgil estructura administrativa de la zona i les reivindicacions dels diferents nuclis deltaics (Camarles, Sant Jaume d'Enveja, Deltebre i l'Aldea) van desembocar en la seva definitiva segregació del terme municipal de Tortosa i, per primer cop en la seva història, els habitants del Delta assumeixen l'organització política i administrativa del seu propi territori. Posteriorment, fins i tot, Sant Jaume d'Enveja -una vegada produïda l'organització territorial comarcal de Catalunya de 1987- canvia de comarca per tal d'integrar-se en la del Montsià. I així es produeix el fet certament singular (i que dóna idea de la antiga gran extensió del terme de Tortosa) que una part del propi municipi capçalera de comarca passa a formar part d'una altra comarca veïna. També l’Ampolla, al 1989, se segregà d’El Perelló.

Tots aquests esdeveniments, situen per primer cop el delta de l'Ebre a l'estatus sòcio-econòmic i polític de la resta del país i l'introdueixen dins la modernitat coetània. Cal però, inserir-lo en una conjuntura econòmica adient per la rendibilitat decreixent del conreu de l'arròs, i en una zona d'elevat interès natural, que va motivar la creació del Parc Natural del delta de l'Ebre, i en un territori fràgil, sensible al canvi climàtic, endinsat dins el mar, que obliga, per tant, a tenir en consideració uns factors del tot innecessaris si parléssim d'un altre territori 3.
Pel que es refereix a la pesca recreativa, vegem que les aigües tranquil·les i riques en nutrients de l’últim tram del riu Ebre són sinònim d’una bona jornada de pesca. És per això que els embassaments de Riba-roja i Flix, a la Ribera d’Ebre, s’han consolidat com a indrets apreciats entre els amants d’aquesta activitat. Tal és la importància de Flix en aquest camp que la seva fira bianual del pescador esportiu ha esdevingut una cita obligada per descobrir les novetats del sector.

El delta de l’Ebre, d’altra banda, també és un indret concorregut per pescadors afeccionats. Aquest espai natural es caracteritza per l’àmplia diversitat de peixos que s’hi poden pescar. La gran quantitat de nutrients que aporta el riu i la barreja d’aigües fluvials i marítimes faciliten la reproducció de peixos d’aigua dolça com l’anguila, la carpa, el barb comú, el silur o la perca, i també d’aigua salada, com el llobarro, diferents classes de llissa, el llenguado (“palaia”) o l’orada (“moixarra”).

La pesca recreativa en aigües continentals i marítimes està regulada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural (DAAM) de la Generalitat de Catalunya. Les llicències pertinents es poden obtenir als Serveis territorials del Departament de Medi Ambient, al mateix DAAM i també a la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting4 .

De fet, la pesca tradicional a l'Ebre, que es practicava amb l'art de l'almadrava, va desaparèixer als anys 60 del segle passat. Una pesqueria que permetia capturar fins a 500 sabogues en només una hora, el temps que durava una tirada. El pescador llençava la xarxa des d'una muleta, una acció coneguda popularment com tirar lo fil, mentre que un o dos remers desplaçaven l'embarcació fins a l'altre extrem de riu. L'allargada de l'almadrava podia arribar a ser de 200 metres, i l'altura era d'uns 8 metres; una mida que feia possible una pesca significativa. Ara bé, per pescar amb aquest mètode tradicional era imprescindible disposar de platja fluvial, i Tivenys, evidentment, com molts altres pobles riberencs de l'Ebre, en disposava. Tot i que la saboga era una de les espècies més comunes al riu, entre els mesos de març i juny també es capturaven altres peixos com ara el llobarro o la carpa.

Les almadraves es confeccionaven amb cànem i espart, i per aconseguir-ne una millor conservació es tenyien les xarxes amb escorça de pi, que els pescadors de Tivenys obtenien d'una fàbrica de pell situada a Xerta. Avui, però, ja no queden pescadors que utilitzen l'almadrava al riu, com tampoc hi ha veïns que fabriquen aquestes xarxes, i la població dels peixos autòctons de l'Ebre ha tingut una davallada molt important a causa de la introducció d'espècies invasores o al·lòctones, com ara el silur.

L'aigua, element cabdal per a la gènesi i el manteniment deltaics, veritable avantatge comparatiu del espai ebrenc, preuada pel seu valor creixent i controlada per la planificació estatal com a bé públic, serà un element clau per al futur del territori, i, conseqüentment, el centre de discussió, tant si es tracta del seu paper econòmic (agrícola, aqüicultura, industrial, turístic... o com a valor de canvi) com si es considera garant del manteniment dels processos naturals geomorfològics o biològics i del mateix Delta (Museu del Montsià, 1993).

1 Les obres de canalització i sanejament, iniciades a final del s. XIX i finalitzades a principis del s. XX -amb la inauguració del canal de l'esquerra pel rei Alfons XIII el 5 de maig de 1912-, varen posar en conreu la pràctica totalitat del Delta.

2 La incidència del paludisme en el delta de l’Ebre es remunta a principis del segle XX. En aquells temps, la ràpida extensió del conreu de l’arròs en la zona, gràcies a la construcció dels dos canals de l’Ebre, va afavorir encara més la presència de mosquits, en concret del gènere Anopheles maculipendi, en una zona ja de per sí humida o hidromorfa, amb llacunes d’aigües estancades. A diferència d’avui en dia, el conreu de l’arròs requeria d’un gran nombre de treballadors que vinguts de terres valencianes o andaluses feien possible l’obtenció de la collita anual. Aquest fet va ser un element clau en l’extensió de la parasitosi, ja que molts d’aquests temporers provenien de zones on es trobava el plasmodi causant de la malaltia. A més a més, les condicions en què vivien, tant aquestes persones com els mateixos habitants del Delta, feien més fàcil la seva propagació.

3 Recordem que el delta de l’Ebre és la major zona humida de Catalunya, amb una superfície de 320 km2. Constitueix un dels hàbitats aquàtics més importants del Mediterrani occidental. L’equilibri entre la seva riquesa natural i l’explotació per part de l’home no ha estat mai fàcil; per això, l’any 1983, la Generalitat de Catalunya va aprovar la creació del Parc Natural del delta de l’Ebre, que ocupa les comarques del Montsià (hemidelta dret o sud) i del Baix Ebre (hemidelta esquerre o nord). De les poblacions que en formen part de l’hemidelta dret, destaquem Amposta, que juntament amb les seves pedanies (Balada i Poblenou del Delta), té una major representació d’habitants. El centre d’interpretació de les llacunes del Parc Natural del delta de l’Ebre es troba situat a la Bassa de l’Encanyissada. De l’hemidelta esquerre, destaquem la població de Deltebre, on trobem la seu del Parc Natural del delta de l’Ebre.

4 La llicència de pesca recreativa de superfície és una autorització per a la pràctica de la pesca recreativa (no professional) en aigües continentals i marítimes superficials des de terra o des d'una embarcació amb qualsevol estri autoritzat per a aquest tipus de pesca. Hi ha diferents tipus de llicència recreativa de superfície.