EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

Josep Maria Franquet Bernis (CV)
UNED

2.4.2. Cens d’aus aquàtiques hivernants al Delta

Es va realitzar el cens d’aus aquàtiques hivernants tot el Delta. Aquest cens es du a terme de forma regular des d'abans de la creació del Parc Natural i consisteix a inspeccionar les 32.000 hectàrees del Delta i comptar la quantitat d'aus, aquàtiques principalment, que utilitzen esta zona per passar I'hivern.
 
El cens d'aus aquàtiques hivernants al delta de !'Ebre s'integra dins del cens internacional International Waterbird Census (IWC), que té com objectiu quantificar anualment el nombre d'aus aquàtiques (anàtids, limícoles ardeids, fotges, etc.) que hivernen en més de 80 països d'Europa, Àsia i nord d'Àfrica.

Les dades obtingudes permeten conèixer, a escala global, !'estat de conservació d'aquestes espècies i, a escala local, avaluar la capacitat d'acollida de les zones humides del delta de l'Ebre.

La realització d'aquest cens al delta de l'Ebre, la principal zona humida de Catalunya, comporta una gran complexitat, tant pel que fa a la diversitat d’espècies i d'hàbitats (arrossars, llacunes, riu, salines, badies, aiguamolls) com per la gran quantitat d'aus hivernants. Hi participaren més de 40 persones, principalment tècnics del Parc Natural, agents del Cos d'Agents Rurals, voluntaris del Parc i diversos voluntaris d'entitats conservacionistes.

El recompte que es portà a terme el 7 i el 29 de gener de 2010 ofereix uns resultats que indiquen una població hivernant de prop de 265.000 aus. El grup més destacat ha estat el de les anàtides (48,1% dels efectius), sobresortint l’ànec collverd (A. platyrhynchos), l’ànec cullerot (A. clypeala) i el xarxet (A. crecca), amb 49.483, 31.031 i 30.046 individus, respectivament. En comparació amb els valors dels darrers anys, l’ànec cuallarg (A. acuta) ha mostrat un baix nombre d'exemplars (609), mentre que l’ànec cullerot (A. clypeata), amb 31.031 individus, ha presentat el seu màxim històric. Per la seva raresa, destaquen els 3 exemplars observats d'oca de collar (Branta bernicla), els 3 de morell xocolater (Aythya nyroca) i d'èider (Somateria mollissima), i 1 de morell d'ulls grocs (Bucephala clangula). La fotja vulgar (Fulica atra) també ha vist incrementada notablement la població hivernant, assolint un màxim històric, per segon any consecutiu, amb 40.415 exemplars detectats.

Les limícoles constitueixen el segon grup d'aus aquàtiques millor representades, amb 67.529 exemplars (25,5% del total). Per la seva abundància, sobresurt el territ variant (Calidris alpina), amb un màxim en el registre històric de 34.801 individus, i la fredeluga (Vanellus vanellus), amb11.546. D'entre les especies més rares, destaquen els 6 exemplars de territ de Temminck (Calidris temminckii) i 1 de siseta cendrosa (Xenus cinereus).

Altres espècies, pertanyents a grups diversos i ben representades en aquest cens, han estat els 9.659 individus de flamenc (Phoenicopterus roseus), els 4.243 de bernat pescaire (Ardea cinerea), els 3.872 d'esplugabous (Bubulcus ibis) i els 3.296 de corb marí gros (Phalacrocorax carbo).

Les dades d'aquest any corroboren la tendència positiva del poblament hivernant d'aus aquàtiques al delta de I'Ebre, constatada sobretot arran de la creació del Parc Natural i a I’inici d'aplicació de les mesures agroambientals, particularment l’allargament del període d'inundació hivernal dels arrossars.

El cens d’aus nidificants se realitza cada estiu al Delta, amb la peculiaritat que es produeix una rotació anual en els recomptes, depenent dels quatre principals grups d’aus aquàtiques classificades (limícoles, làrids, ardeids i anàtides, cabussons i fotges). L’any 2008 ha estat el torn de totes les espècies de làrids (gavines i gavians) que nidifiquen a les maresmes i llacunes del Delta.

Dins el programa de seguiment, a llarg termini, de les poblacions d’aus reproductores, el Parc Natural porta a terme cada quatre anys un cens centrat en un dels principals grups d’aus aquàtiques (limícoles, làrids, ardeids, anàtides, cabussons i fotges). El 2008 fou l’any dels làrids, és a dir, de totes les espècies de gavines i gavians que nidifiquen a les maresmes i llacunes del Delta. Per altra banda, també s’han censat aquelles espècies, làrids o no, que són prioritàries des del punt de vista de la conservació i que, per això, són objecte de seguiments anuals. La metodologia emprada no ha variat substancialment de la d’altres anys, mitjançant comptatges a peu o en barca dels nius o amb telescopi dels adults covant, o comptatges a partir de fotografies aèries en el cas del flamenc. En algunes espècies, particularment en la perdiu de mar (Glareola pratincola), en les quals resulta molt difícil trobar els nius o comptar els adults quan estan covant, s’ha optat per censar els exemplars que s’aixequen de la colònia durant el període d’incubació. En aquests casos, l’estimació del nombre de parelles s’ha realitzat dividint el nombre d’exemplars per dos. Per altra banda, s’ha provat una nova metodologia en els casos de les extenses i, a vegades, poc denses o difícilment accessibles colònies de gavià argentat (Larus michahellis) i de gavina vulgar (Larus ridibundus), basada en el comptatge dels adults covant a partir de fotografies aèries.

En termes generals, la majoria d’espècies no han mostrat uns bons resultats pel que fa al nombre de parelles reproductores ni al seu èxit reproductor. Aquests fets han estat relacionats, sobretot, amb les condicions meteorològiques particularment adverses durant la realització dels treballs de camp. Les freqüents pluges i les baixes temperatures, sovint associades a temporals marins, han provocat que moltes espècies, tot i que presents, no s’hagin reproduït o, si ho han fet, hagin tingut un alt nombre de baixes en les fases d’ou o de poll. En altres casos, els fracassos reproductius han estat associats a predacions per part de carnívors terrestres i del gavià argentat.

El flamenc (Phoenicopterus roseus), una de les espècies més emblemàtiques del Parc, ha mostrat un comportament reproductor molt anòmal. Després d’alguns intents d’instal·lació de la colònia en diferents punts de la punta de la Banya, els quals anaven acompanyats de condicions meteorològiques adverses, finalment van colonitzar un dic de les salines en tres nuclis ben separats. Tot i reproduir-se força tard (inici de les postes a finals d’abril), van assolir un màxim històric, amb 2.454 parelles. No obstant això, la producció de polls (430 polls) i l’èxit reproductor (0,18 polls per parella) van ser molt baixos. L’anellament dels polls se va portar a terme el 2 d’agost i solament se’n van poder anellar 350.

Les espècies de limícoles objecte d’un seguiment anual són la garsa de mar (Haematopus ostralegus), el bec d’alena (Recurvirostra avosetta) i la perdiu de mar. Les dos primeres, amb 24 i 251 parelles respectivament, han presentat unes poblacions reproductores sensiblement inferiors a les dels darrers anys. Contràriament, la perdiu de mar, amb 218 exemplars i 109 parelles estimades, ha mostrat un increment notable. Un fet significatiu d’aquesta darrera espècie ha estat la creació d’un important nucli reproductor (71 parelles estimades) en un guaret de la finca de Riet Vell.

En termes generals, es pot afirmar que al 2008 les poblacions reproductores de xatracs han estat per sota dels valors mitjans dels darrers anys. El xatrac comú (Sterna hirundo) i el curroc (S. nilotica) són les espècies que han patit una davallada més important. Per exemple, el xatrac comú ha presentat només 373 parelles, front les 2.800-5.400 parelles del període 1997-2006. Aquest fet també s’ha produït en el curroc, amb només 88 parelles (124-731 parelles durant el mateix període). Les freqüents inundacions primaverals provocaren, talment com va succeir el 2007, que les principals zones per a aquestes espècies, particularment la punta de la Banya i la punta del Fangar, hagin tingut uns exigus resultats.

El xatrac menut (S. albifrons) i el xatrac becllarg (S. sandvicensis), per bé que de manera menys acusada, han mostrat unes poblacions reproductores sensiblement inferiors a les dels darrers anys (270 i 1.137 parelles, respectivament). La colònia de xatrac becllarg de la punta de la Banya, a més, va patir una forta predació per part del gavià argentat. El fumarell carablanc (Chlidonias hybrida), amb 377 parelles, també ha mostrat uns efectius bastant baixos.

Les diverses espècies de làrids han presentat resultats força heterogenis pel que fa a l’evolució dels efectius reproductors. El gavià argentat i la gavina vulgar han mostrat un nombre elevat de parelles nidificants (11.709 i 5.316 parelles, respectivament), fet que confirma la tendència ascendent observada en els darrers decennis. La gavina capnegra (L. melanocephalus), una espècie que ha colonitzat recentment el Delta com a reproductora, ha mostrat un lleuger ascens, passant de les 3 parelles dels darrers anys a les 7 parelles el 2008. La colònia de gavina corsa (L. audouinii) de la punta de la Banya, amb 12.935 parelles, ha presentat uns efectius lleugerament inferiors. Malgrat això, les adverses condicions meteorològiques, unides a la veda pesquera d’arrossegament dels ports propers (maig-juny), han provocat que l’èxit reproductor haja estat molt baix. Un fet molt remarcable ha estat que a l’illa de Sant Antoni, en la mateixa tora en què es va realitzar el hacking durant el projecte Life1 , un grup de gavines corses va romandre-hi força temps al llarg de tot el període reproductor. Algunes prospeccions fora de l’època d’incubació han permès constatar la seva reproducció, ja que s’han observat alguns nius recents i una parella d’adults acompanyant 3 polls encara no volanders a començaments de juliol. La resta de làrids, de manera similar als xatracs, han patit una significativa davallada. La gavina capblanca (L. genei), amb solament 11 parelles, ha presentat unes poblacions reproductores molt per sota de les dels darrers anys.

Finalment, tot i que no han estat objecte d’un seguiment específic, durant el 2008 s’han enregistrat indicis de reproducció d’altres espècies molt escasses al Delta. Al juliol es va observar una femella de xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) acompanyada de 4 polls no volanders en un canal de l’illa de Buda. Per altra banda, es detectà a les vores dels Calaixos de Buda una plataforma recentment construïda de corb marí gros (Phalacrocorax carbo).

El resum dels resultats dels cens d’aus nidificants del delta de l’Ebre l’any 2008 és el següent (entre parèntesi figuren les aus hivernants al gener de 2010):

   Nom català                    Nom científic                    Nombre de parelles

Gavina capnegra            Larus melanocephalus                       7 (0)
Gavina vulgar                 Larus ridibundus                               5.316
Gavina capblanca          Larus genei                                   11 (264)
Gavina corsa                  Larus audouinii                        12.936 (10)
Gavià fosc                      Larus fuscus                                           60
Gavià argentat                Larus michahellis                            11.709
Curroc                             Sterna nilotica                                        88
Xatrac becllarg               Sterna sandvicensis                          1.137
Xatrac comú                   Sterna hirundo                                     373
Xatrac menut                  Sterna albifrons                                    270
Fumarell carablanc         Chlidonias hybrida                               377
Garsa de mar                 Haematopus ostralegus                         24
Bec d'alena                     Recurvirostra avosetta                251 (979)
Perdiu de mar                 Glareola pratincola                               109
Flamenc                          Phoenicopterus roseus         2.454 (9.659)

1 El projecte LIFE (VIDA), és un instrument financer de la Unió Europea per finançar projectes de conservació mediambientals i el desenvolupament de la política i legislació comunitària en matèria mediambiental. Va ser creat l'any 1992 i ha cooperat en 2.750 projectes invertint uns 1.907 milions d'euros fins al 2007. El Projecte LIFE recolza econòmicament el desenvolupament d'investigacions o intervencions concretes orientades a la conservació de la natura i el desenvolupament sostenible d'entorns urbans i rurals, com ara el delta de l’Ebre. En l'actualitat es troba al programa LIFE+ (2007-2013), amb un pressupost de 2.097 milions d'euros.