UN MODELO RACIONAL DE ORGANIZACIÓN TERRITORIAL. APLICACIÓN A CATALUÑA

UN MODELO RACIONAL DE ORGANIZACIÓN TERRITORIAL. APLICACIÓN A CATALUÑA

Josep Maria Franquet Bernis

Volver al índice

 

 

 

 

Pròleg

El treball contingut en aquest llibre és fruit d’una dilatada i personal trajectòria científica desenvolupada per l’autor durant els darrers vint anys. Una clara vocació de servei públic tenyida de sentit comú i pragmatisme qualifica aquesta recerca. Des d’aquesta perspectiva, Josep Maria Franquet ofereix una eina tècnica molt útil per a la divisió territorial basada en l’equilibri econòmic-espacial. Es tracta d’un instrument de control matemàtic per a validar la delimitació d’àmbits funcionals (municipis, comarques, vegueries o regions) fonamentat en l’aplicació del model gravitatori. La principal virtut d’aquesta aportació, formulada des de l’estricta racionalitat, és la seva claredat i eficàcia operativa.

Però els objectius de la recerca científica no són neutrals i l’aportació d’en Josep Maria Franquet es planteja des d’una sensibilitat concreta. L’autor reivindica entre línies una Catalunya policèntrica i equilibrada, vertebrada a l’entorn d’una trentena de ciutats madures, i articulada en comarques i vegueries. Es tracta d’una visió àmpliament compartida i en certa mesura anti-metropolitana, que arranca de la divisió territorial proposada per la Generalitat republicana. La present recerca es posa al servei d’aquest horitzó i l’instrument matemàtic es sotmet a certes restriccions per tal de respondre millor a aquest propòsit. El perquè de la divisió territorial i la naturalesa de les unitats administratives queda en segon terme a favor del com, de la pràctica operativa. L’autor brinda aleshores una aportació rellevant que convé contextualitzar.

En primer lloc, la complexitat dels processos de divisió territorial i la diversitat de situacions conviden a evitar els tractaments uniformes i aconsellen una actitud inductiva, oberta als múltiples pactes a mida que cada cas reclama. El treball d’en Josep Maria Franquet apunta, en canvi, en la direcció contrària i equilibra l’enfocament particularista amb la formulació de regles racionals per a resoldre la delimitació de forma igualitària. Es planteja un mètode general a partir del qual procedir per deducció a la divisió territorial concreta. Segurament, mètode general i pacte particular representen dues cares, igualment necessàries, de la mateixa moneda. La primera, assentada en el rigor de la raó i la vocació uniformitzadora de la funció pública; la segona, producte de l’acord específic.

En segon lloc, tota delimitació territorial comporta una valoració prèvia de l’equilibri de forces entre els nodes urbans interiors i exteriors de la unitat funcional a modelar. La tria del criteri a partir del qual assignar pesos relatius és essencial, i l’autor considera la massa de renda i la distància entre nuclis com a variables fonamentals. Els resultats obtinguts són coherents amb la xarxa territorial de mercats tradicionals. Però les intenses dinàmiques metropolitanes i l’ús cada cop més estès i fragmentat del territori ciutat català, se superposen al mercat com a realitat quotidiana i centre de gravetat del municipi i la comarca. Processos genèrics de transformació ràpida i gran escala coexisteixen amb processos sedimentaris i lents vinculats a la cultura i la identitat local. El model gravitatori proposat haurà d’incorporar els ajustos necessaris en funció de la dinàmica territorial dominant.

Finalment, convé inscriure aquest llibre en el marc d’una tradició racionalista i positivista de recerca a l’entorn de l’ordenació del territori, curosa amb l’estadística i l’algoritme matemàtic. Aquesta línia de treball, contraposada al particularisme historicista de caire conservador, arranca a mitjans del segle XIX amb figures com Pere Monlau, Laureà Figuerola, i el propi Cerdà, de pensament progressista i sòlid compromís amb el bé públic. La ferma convicció que la raó i la ciència ofereixen els millors arguments per a la divisió territorial, situa al Josep Maria Franquet en sintonia amb l’esforç racionalitzador dels seus predecessors. La seva confiança en la intel•ligència dels homes per a construir un territori més just i equilibrat acredita encara més la conveniència d’aquesta aportació en una matèria i un temps tan sovint ofegats pel debat partidista.

Pere Vall i Casas

Dr. Arquitecte

Director de l’Àrea d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Universitat Internacional de Catalunya