EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

Josep Maria Franquet Bernis (CV)
UNED

5. LES TERRES DE L’EBRE: RESERVA MUNDIAL DE LA BIOSFERA

Darrerament s’està intentant, per part de diversos organismes públics i privats del nostre territori ebrenc, la consecució de la declaració davant la UNESCO de Reserva Mundial de la Biosfera per a l’àrea geofísica de les quatre comarques que configuren la regió catalana de l’Ebre, amb efectes presumiblement força favorables per a la nostra agricultura i els productes que d’ella se’n deriven.

Cal tenir en compte que les Terres de l’Ebre disposen d’un important patrimoni natural i paisatgístic, molt divers i singular, en el context català i europeu, en què destaquen el delta de l’Ebre, el massís dels Ports1 , la serra de Cardó-Boix, la reserva natural de Sebes 2, el patrimoni geològic de la Terra Alta o el propi riu Ebre. Un patrimoni extraordinari que ha conviscut amb harmonia amb l’activitat humana, modelant uns paisatges singulars de bancals, de marges de pedra seca, d’oliveres, de vinyes, de fruiters, d’arrossars… Uns espais i uns valors que han determinat l’evolució i consolidació de sectors fonamentals de la nostra economia com la pagesia, la pesca, l’agroindústria o el turisme. Al mateix temps, l’acció de l’home ha deixat sobre les Terres de l’Ebre valors històrics i patrimonials de gran rellevància com el Castell de Miravet, la Catedral de Tortosa, els espais de la batalla de l’Ebre com el Poble Vell de Corbera o la Serra de Pàndols, les pintures rupestres o el valuós patrimoni iber que s’estén al conjunt de les quatre comarques.

Tots aquests valors patrimonials (naturals, paisatgístics, culturals i històrics) poden i han de contribuir al desenvolupaments, aportant noves oportunitats al teixit econòmic existent. En definitiva, els valors patrimonials del territori poden i han d’ajudar a construir una economia amb valors. Una economia, arrelada i reforçada per la identitat i la singularitat de les comarques de l’Ebre, que més enllà de la seva funció productiva actuï com a veritable vehicle de cohesió social i territorial.

El Programa MaB de la UNESCO (The Man and the Biosphere), i la figura de la Reserva de la Biosfera, poden ésser l’instrument precís per avançar, pel camí del compromís voluntari i consensuat entre institucions públiques, sectors socioeconòmics i societat civil, cap a la generació de sinergies entre la preservació activa dels valors patrimonials i el desenvolupament social, econòmic i equilibrat del territori. Sens dubte, una figura internacional com aquesta pot ésser l’oportunitat per situar, des del reconeixement de la singularitat i excel·lència dels productes agraris i serveis ebrencs, les Terres de l‘Ebre en el mapa mundial, acreditant-les amb un inestimable valor afegit front el context d’una economia agrària cada vegada més global.

1 Els Ports de Tortosa-Beseit és un massís de relleu molt complex situat a cavall entre el sistema mediterrani i el sistema ibèric, en la confluència de Catalunya, València i Aragó. Aquest massís calcari, de relleu escarpat i abrupte, ha estat humanitzat des de temps prehistòrics. Tot i així, el territori dels Ports se’ns presenta avui com un espai natural feréstec i ple de vida salvatge. La posició del massís dels Ports, entre muntanyes ibèriques i les catalanes, ha permès una vegetació característiques dels Ports on podem trobar més de 1.000 espècies diferents. A més, la gran diversitat de biòtops que ofereix els Ports permet l'establiment d'una fauna rica i variada.

2 Alguns dels boscos de ribera que estan en un millor estat de conservació es troben precisament a la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes, al terme municipal de Flix. A les seves arbredes abunden els àlbers, els salzes i els xops, on molts ocells hi viuen, entre els quals destaquen la cigonya i l'arpella, au rapinyaire característica dels aiguamolls. També hi podem contemplar els cavalls que, vinguts de la Camarga francesa, pasturen entre els aiguamolls. Per poder gaudir d'aquest singular paisatge natural fluvial, la reserva disposa de miradors d'aus i de passeres elevades sobre el bosc de ribera, amb petites rutes per fer caminant.