EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

Josep Maria Franquet Bernis (CV)
UNED

3. EL CONREU DE L’ARRÒS AL DELTA I EL MERCAT DEL CARBONI

3.1. L’ús del nitrogen a l’arrossar

Entre les mesures agroambientals que són d’aplicació a les zones humides del nostre país, com el delta de l’Ebre, destaca la que es deriva de la reducció de l’aplicació d’adobs químics nitrogenats, amb uns límits màxims de 120 UF/Ha. en el cas de les varietats de gra curt (Japònica) o bé de 130 UF/Ha. per al cas de les varietats de gra llarg (Índica). Tot això d’acord amb allò que estableix l’Article 39 del Reglament (CE) núm.: 1.698/2005 així com l’Article 27, punt 5.3.2.1.4 de l’annex II del Reglament (CE) núm.: 1.974/2006 i la seva correspondència amb els requisits de condicionalitat indicats al Reglament (CE) núm.: 1.782/2003. Doncs bé, les subvencions que es perceben per aquest concepte, per part dels agricultors arrossers del nostre delta de l’Ebre, podrien veure’s incrementades de tenir-se en compte la seva contribució a la disminució de les emissions dels gasos que contribueixen a l’efecte hivernacle (GEI) i al conseqüent escalfament de l’atmosfera.

En aquest sentit, la tecnologia NUE (Nitrogen Use Efficiency) hauria d’ésser indispensable para al cultiu de l’arròs, a causa de la importància d’aquest cereal com aliment bàsic d’una gran part de la població mundial, així com la seva aplicació a les necessitats nutricionals dels celíacs1 , per la seva absència de gluten. Si es tenen en compte el creixement de la població planetària i la necessitat d’augmentar proporcionalment la producció alimentària en general, i l’arrossera en particular, la tecnologia NUE pot constituir una eina de singular importància per tal de minimitzar l’impacte de l’agricultura en l’escalfament que es pot derivar del canvi climàtic.

Recentment, el Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) ha publicat el Reglament 41/2009 sobre composició i etiquetatge de productes alimentosos per a persones amb intolerància al gluten. En aquest document es regula les quantitats permeses de gluten per als aliments presentats com a adients per als celíacs. L'objectiu de la normativa és harmonitzar la legislació dels diferents països de la Unió Europea perquè els aliments per a celíacs donin les mateixes garanties a tots els consumidors comunitaris. Les dificultats tècniques fan impossible produir determinats aliments amb absència total de gluten, per la qual cosa, la Comissió Europea ha optat per establir uns límits permesos de contingut en gluten. Segons preveu el reglament, es posaran a disposició del públic dues categories de productes adients per als celíacs, que es podran consumir segons la seva sensibilitat:

  • Productes "amb contingut molt reduït de gluten": el gluten no podrà superar els 100 mg/kg en els aliments tal i com es presenten al consumidor.
  • Productes "exempts de gluten": el gluten no podrà superar els 20 mg/kg en els aliments tal i com es presenten al consumidor.
Cada producte haurà d’anar etiquetat indicant clarament a quina de les dos categories pertany. El Reglament entrarà en vigor el vigèsim dia a partir de la publicació al DOUE, però la seva aplicació comença de fet l'1 de gener de 2012. Tot i això, els productes que en el moment d'entrada en vigor acompleixin el reglament esmentat, podran començar a comercialitzar-se immediatament.

1 Els celíacs són persones que, per una predisposició genètica determinada, reaccionen negativament a la ingesta del gluten, proteïna present als cereals d’hivern: blat, civada, ordi i sègol; tots els productes derivats d’aquests cereals tenen gluten, com ara el pa, la pasta o la cervesa. També molts productes preparats i cuinats n’inclouen, com per exemple les salses industrials, alguns embotits o les truites de patates d’alguns bars, així com alguns additius com midons, conservants, espessidors i colorants, encara que identificar-los en les etiquetes dels aliments pot resultar complicat. Ingerir gluten els provoca una lesió a les vellositats del budell prim que afecta la capacitat d'absorbir els nutrients dels aliments. La celiaquia es comprova mitjançant una biòpsia o per una analítica específica. Actualment la incidència s’estima en 1/100 de la població (unes 70.000 persones actualment a Catalunya), però no hi ha prou consciència de patir aquesta malaltia autoimmune provocada per anticossos, perquè la intolerància està latent o bé es confonen els símptomes; es creu que només un de cada set celíacs té una forma simptomàtica d’intolerància al gluten, mentre que els altres sis restants presenten símptomes tant lleus que la intolerància passa inadvertida. Els símptomes més freqüents són: en l'infant, pèrdua de gana i de pes, diarrea crònica, distensió abdominal, alteracions de caràcter i retard en el creixement. També es presenta en l'adult, i origina desnutrició i molèsties intestinals, tot afavorint l’aparició d’altres patologies com osteoporosi o anèmies, ja que l’organisme té dificultats per a absorbir els nutrients. L'únic tractament que existeix avui en la malaltia celíaca consisteix en el seguiment estricte d'una dieta sense gluten durant tota la vida. Això conduirà a la normalització clínica i funcional, així com a la reparació de la lesió vellositària. La ingestió de petites quantitats de gluten poden causar trastorns importants i no desitjables en el celíac. El celíac pot menjar aliments frescs i naturals: llet, carn, peix, ous, fruites, verdures, hortalisses, llegums i cereals sense gluten (arròs i blat de les Índies). S'han de procurar evitar els productes manufacturats i els aliments precuinats ja que el gluten és present en un 80 % d'aquests tipus de productes. No s'han de consumir productes artesanals o a l'engròs si es desconeix l'origen dels seus ingredients. L'infant celíac no necessita d'una atenció específica, tan sols d'una dieta exempta de gluten. Seguint aquesta dieta, el seu desenvolupament físic i d'aprenentatges no difereix al d'un altre infant. Es tracta d’una dieta molt restrictiva ja que molts aliments que en principi no tindrien perquè portar gluten n’incorporen. Així doncs, malgrat les propostes del Ministeri de Sanitat espanyol per a facilitar l’alimentació d’aquest col·lectiu -ara per ara incomplertes-, els celíacs no ho tenen fàcil. Queda, però, l’esperança d’un nou fàrmac (s’està provant en adults) que permetria als celíacs, durant les hores que fes efecte, menjar normalment aliments amb gluten.