EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

4. LA FUNCIÓ DE LA COOPERATIVA AGRÀRIA

4.1. Els antecedents legals i l'àmbit d'aplicació

La tendència del món cap a l'agricultura de grup és prou manifesta. Altrament, la regulació legal de les societats cooperatives a Espanya es fa per primera vegada, de manera global, arran de la promulgació de la llei de 9/9/31, al cap de pocs mesos de la proclamació de la II República Espanyola. Aquesta llei, al seu torn, fou un reflex directe de l'Avantprojecte que en 1927 havia elaborat l'Institut de Reformes Socials1 .
La llei de 1931, a més d'ésser la primera llei general de cooperatives, va establir les bases d'un cooperativisme ortodox i eficaç, i va facilitar el desplegament de les cooperatives i el seu enfortiment2 .

La situació especial d'Espanya en aquella època va fer possible que, mitjançant la llei 21/9/32, s'aprovés l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i en virtut seva (article 11, apartat 6è) es reconegués a Catalunya la seva capacitat d'autogovern, amb facultat d'executar i àdhuc de legislar en matèria de cooperació 3.

Aquesta llei constitueix la base o el precedent més important de la llei que ens regeix actualment. La Llei de Bases és de contingut semblant a la de l’any 1931, abans esmentada, si bé accentua algunes característiques de la societat cooperativa i crea el Consell Superior de la Cooperació. Aquesta llei de Bases fou completada per la Llei de Cooperatives de 17 de març de 1934, que la desenvolupava i regulava amb més detall la societat cooperativa, i les seves classes, dintre del sentit obert, democràtic, participatiu i col·lectivista que caracteritzava aquests tipus de societats.

En el marc d'aquestes lleis, es va desenvolupar àmpliament el cooperativisme català, tant en nombre de cooperatives com en incidència econòmica i en grau d'organització intercooperativa (ECHEVERRÍA, 1983). Aquesta situació fou truncada per la guerra civil de 1936, en què van desaparèixer gran part de les cooperatives existents. Més endavant, el 1942, es va dictar una nova llei reguladora de la societat cooperativa que trencava amb la tradició anterior. Aquesta llei, que estigué en vigor fins al desembre de 1974, és a dir durant 32 anys, contemplava el fenomen cooperatiu amb prevenció i les seves orientacions no coincidien, en general, amb els principis cooperatius aprovats per l'Aliança Cooperativa Internacional.

En 1974 s'aprovà una nova llei de cooperatives que tenia com a objectius regular més tècnicament la societat cooperativa, alliberar-la de l'esquifit marc sòcio-polític anterior i aproximar la cooperativa, novament, a les línies ortodoxes tradicionals. Aquests objectius no foren assolits, però, especialment els dos últims, per bé que el contingut de la regulació interna de la cooperativa fóra acceptable. El Reglament d'aplicació d'aquesta llei es va publicar per mitjà del Reial Decret de 16/XI/78. Ambdós textos legals, la llei 14/XII/74 i el Reglament de 16/XI/78 són els que, fins l'entrada en vigor de la llei 4/1983 de 9 de març, de Cooperatives de Catalunya, resulten aplicables a les cooperatives espanyoles.

El canvi de la situació política espanyola iniciat des de 1976 permet que sigui aprovada la llei orgànica 4/79, de 18 de desembre, que novament, com en 1932, reconeix el poder d'autogovern a Catalunya i concretament, en matèria de cooperatives, atribueix als seus òrgans de govern facultats exclusives, tant executives com legislatives. A partir d'aquesta norma, que es coneix amb el nom d'Estatut d'Autonomia de Catalunya, existeix la possibilitat de dictar una llei de cooperatives per a Catalunya, circumstància que es materialitza en la sessió del Parlament de Catalunya en data de 23 i 24 de febrer de 1983, i que el President de la Generalitat promulga el 9 de març de 1983.

Posteriorment, en compliment de la disposició final I de la Llei 13/1991, d'1 de juliol, el Govern de la Generalitat portà a terme la refosa de l'articulat de la Llei 4/1983 amb les modificacions que del dit text fa la Llei 13/1991 en els termes autoritzats. Les darreres modificacions de la Llei de cooperatives de Catalunya, la Llei 13/1991, de l’1 de juliol, i la Llei 14/1993, del 25 de novembre, van significar, de fet, innovacions importants respecte a la legislació que era vigent llavors a Catalunya en matèria de cooperatives. A la fi, s’aprovà la Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives (DOGC núm. 3.679, 17-07-2002, p. 13.014; correcció d'errades al DOGC núm. 3.882, de 13-05-2003, p. 9.686), modificada per la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives (DOGC núm. 3.791, de 31-12-2002) i també modificada per la Llei 13/2003, de 13 de juny,  de modificació de la Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives (DOGC núm. 3.914, de 30-06-2003). Aquesta llei ha modificat l'article 12 i la disposició final primera i ha afegit la disposició transitòria sisena.

Aquesta llei encara ha estat modificada després per la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives (DOGC núm. 4.719, de 21-07-2004, p. 14.199). En concret, s'ha modificat la disposició transitòria primera, així com també s’ha modificat pel Decret Llei 1/2011, de 15 de febrer, publicat al DOGC núm. 5.820, de 17-02-2011, p. 9.900-9.905). En concret s'han modificat l'article 11, l'article 20, l'article 23 i l'article 29.

El cooperativisme agrari, durant els anys vuitanta del passat segle, ha assistit a importants canvis, tant en el pla normatiu com social i econòmic, que permeten afirmar que l'anomenada dècada constituirà una etapa d'especial significació per a aquestes empreses. En ella, s'ha desenvolupat la nova legislació cooperativa espanyola, i per tant, amb motiu de l'ingrés d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea4 , s’inicià un procés d'adequació de les nostres estructures productives i comercials del sector agrari que ha fet que el cooperativisme cobreixi un major protagonisme i, per això, adopta noves estratègies.

La proliferació d'estructures de segon grau i consorcis durant aquesta dècada, a la qual després ens referim, constitueix un bon element demostratiu d'aquesta realitat.

En el pla econòmic, pot també assegurar-se, que en raó a l'apuntat s'ha produït un important creixement del cooperativisme agrari, especialment en aquells sectors en què la política agrària comunitària, directament o indirecta, els atribueix un paper destacat.

Després de la nostra integració a la Comunitat Econòmica Europea, l'associacionisme agrari adquireix un major protagonisme cara a la modernització de les estructures productives i de la comercialització.

L'ingrés a la CEE també va condicionar la normativa de les denominades Agrupacions de Productors Agraris (APA), la base empresarial de les quals ha estat i és, a Espanya, la Cooperativa i la Societat Agrària de Transformació. Destaquen, pel seu nombre, les primeres, que representen més del 80% de les agrupacions i organitzacions reconegudes fins al 1990 (IFA, 1992). S'han desenvolupat les disposicions que permeten l'aplicació de la normativa comunitària en matèria d'organitzacions de productors, essent de destacar, per la seva importància, el Reial Decret 1.101/86, que permet el reconeixement a Espanya de les Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses (OPFH), en base al Reglament CEE 1.035/72, el Reial Decret 280/88 que permet l'aplicació del Reglament CEE 1.360/78 d'Agrupacions de Productors Agraris 5 i altres disposicions ulteriors.

Actualment, les funcions que realitzaven tradicionalment els agents comercials són realitzades per altres figures associatives a nivell de productors, tals com: cooperatives, SATs i altres formes mercantils i agrupació de productors (APAS).