L’estudi anterior ens permet classificar el model com estàtic (no intervé en ell la variable temps), determinista, lineal i de decisió.

Els inconvenients més importants d’aquest model, en ordre a la seva utilització en el camp de l’economia de l’empresa, són els següents:

1) Estaticisme: Tiatner va dir “en Economia la realitat mai no és estàtica”; això limita l’abast del model que ha de ser revisat amb freqüència.
2) Linealitat: Aquesta hipòtesi que restringeix el camp d’aplicació del model fent inclús precisa l’aplicació de més d’un, segons intervals, ve a significar en Econometria el que el postulat d’Euclides a la Geometria analítica.
3) Determinisme: La formulació del model, sense introduir cap variable aleatòria que ens reculli els possibles errors, tant els comesos en l’observació de les variables exògenes (errors) com en la defectuosa formulació (random disturbances), suposa un evident allunyament de la realitat econòmica, la magnitud de la qual no podem preveure, al ser la representativitat del model desconeguda.

Tanmateix, el seu ús s’ha generalitzat i és un eficaç instrument de treball, si se sap delimitar convenientment el seu camp d’aplicació.