EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

4.8.2. Avantatges i inconvenients del programa lineal a l’agricultura

Aquesta qüestió ha estat considerada, en termes generals, en epígrafs anteriors. La necessitat de la utilització d’ordenadors per a resoldre matrius d’ordre elevat, no permet establir comparacions entre diversos programes car, al modificar-se el que tenim, quelcom que necessàriament ha d’ocórrer donat el caràcter dinàmic que ha de tindre un pla, els ajusts que això suposa requereixen un nou tractament general per l’ordinador. La solució seria únicament la de parametritzar elements del model o bé donar un número gran de plans alternatius que ajudaran a prendre decisions en cas de produir-se canvis conjunturals que exigissin efectuar reajustaments.

Un altre problema és que el resultat ens ve donat, com sabem, per l’Àlgebra Lineal, després de recórrer els vèrtexs del poliedre convex simplex, tot assajant els valors de la funció econòmica a cadascun d’ells, fins arribar al que la maximitza (en el cas d’una funció de benefici, ingrés o producció). Però així també perdem el significat econòmic del recorregut d’assaig a través dels vèrtexs fins arribar al vèrtex òptim. És a dir, sabem que aquesta solució és la millor, però no sabem perquè ho és i això és un inconvenient per a la seva acceptació pels agricultors.

En els consells de gestió veurem que es fa un estudi a fons, parametritzant inclús les restriccions per a algunes explotacions/tipus i utilitzant els resultats com a patró/tipus per aplicar-ho a les restants. Ja veurem la pèrdua d’aproximació que tot això suposa. Exigeix, en principi, el contrast del model que s’utilitza i veure les conseqüències de la seva aplicació a la regió; la construcció d’una “col·lecció” de solucions òptimes que ha de ser bastant àmplia a fi de tenir elements de judici aplicable a variacions conjunturals i que la tipificació de finques estigui ben realitzada. L’avantatge d’exactitud del mètode de programació lineal sobre els de pressupost o “Programme planning”, s’ha perdut pràcticament.

Amb tot, la generalització d’aquest mètode ha obligat a la determinació de despeses de la producció i càlcul de coeficients tècnics, cosa que abans no es feia i no hi ha cap dubte que contribueix eficaçment a que els empresaris s’acostumen a la consideració, de forma conjunta, dels aspectes tècnics i econòmics del pla. A més, aquest model ha servit molt eficaçment per a la consideració dels problemes a escala comercial o regional pel fet de prestar-se prou bé a l’agregació.