ÍNDICE DE CONTENIDOS Esta página web está hecha para facilitar la búsqueda en Internet y una revisión rápida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de fórmulas, gráficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis



-  CAPÍTOL 5 -

-L'ESTRUCTURA DEL SECTOR AGRARI A LA REGIÓ DE L'EBRE-



1. LES DADES DE LA REGIÓ DE L'EBRE

Seguint la metodologia emprada en el capítol anterior a una zona agrària del País Valencià, en el nostre cas de les Terres de l'Ebre, constituïdes per les quatre comarques meridionals catalanes ja esmentades, es tindrà:

QUADRE Núm.: 5.1.
DISTRIBUCIÓ PER GRANDÀRIA DE LES EXPLOTACIONS (núm.)
AMB TERRES

FIG. 5.1. Distribució de la grandària de les explotacions de menys de 20 Ha. a les comarques de l’Ebre.


FIG. 5.2. Distribució de la grandària de les explotacions de més de 20 Ha. a les comarques de l’Ebre.


FIG. 5.3. Distribució de la grandària de les explotacions de menys de 20 Ha. a la 5a vegueria i als conjunts suprarregionals.



FIG. 5.4. Distribució de la grandària de les explotacions de més de 20 Ha. a la 5a vegueria i als conjunts suprarregionals.




El total del núm. d'explotacions agràries amb terres a cada territori analitzat ofereix el següent diagrama de barres:



FIG.: 5.5. Núm.: d’explotacions amb terres.
QUADRE núm.: 5.2.
DISTRIBUCIÓ PER GRANDÀRIES DE LES EXPLOTACIONS (%)


FONT: Elaboració pròpia.

FIG.: 5.6. Percentatge d’explotacions inferiors a 5 Ha.

De l'estimació abans efectuada (veure Capítol 4), es dedueix que -mancant-hi dades més específiques en relació a quina és la "marca de classe" de cadascun dels intervals en què s'ha considerat estratificada la superfície de les explotacions- es pot considerar com un 90% de la semisuma dels valors extrems de l’interval, per a finques i zones de les mateixes característiques que les estudiades. Així doncs, per a cada interval de classe, es tindrà el següent:


La "marca de classe" corresponent al darrer interval es determinarà per mètodes indirectes, a partir del coneixement de la superfície residual global corresponent a aquest interval i al nombre escaient d'explotacions.

QUADRE núm.: 5.3.
SUPERFÍCIE OCUPADA PER TOTES LES EXPLOTACIONS DE CADA CLASSE DE GRANDÀRIA (Ha.)



FONT: Elaboració pròpia.

FIG.: 5.7. Grandària de l’explotació mitjana.

D'aquesta manera, i per a l’interval d'explotacions censades tals que la seva superfície total sigui * 100 Hes., es tindrà una "marca de classe" de (per a cada territori dels set aquí analitzats):

Mitjançant els quadres anteriors, hem començat per especificar el nombre d'explotacions de cada grandària a cada territori; es veu que, a tota la regió de l'Ebre, existeix un assenyalat predomini de les petites explotacions, donat que poc més del 60% de les dites explotacions són de grandària inferior a 5 Hes., mentre que al conjunt de Catalunya aquesta xifra baixa a poc més del 50%. De fet, el format de l’explotació mitjana a la regió es gairebé la meitat (10,43 Hes.) que al conjunt del país (22,05 Hes.), com es dedueix del QUADRE núm. 5.3. Si observem, però, el QUADRE núm. 5.2, on hem expressat el percentatge que representen les explotacions de cada grandària en cada territori, veurem que a la comarca de la Terra Alta es produeix una estructura que podríem considerar més "harmònica", mentre que al Baix Ebre i al Montsià les diferències són notòries i el major pes es concentra a les explotacions de grandària inferior a 5 Hes. (amb un 72,5% i un 68,2%, respectivament). Podríem, per tant, definir l'estructura agrícola d'aquestes dues comarques (amb una explotació mitjana inferior a les 8 Hes.) com de marcat minifundisme, amb tots els inconvenients en l'organització de la gestió agrària que això implica : insuficient magnitud superficial de les explotacions en la consecució d'una adequada mecanització, atomització dels factors de producció, renda agrària baixa, dificultat de prendre decisions a nivell global atès el gran nombre de persones implicades, etc. Tanmateix, aquest fenomen del minifundisme s'aguditza -fins i tot, més encara- a altres indrets del litoral mediterrani ibèric occidental.