EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

6. UN NOU CONCEPTE DE L'EMPRESA AGRÀRIA

6.1. La informatització de l'explotació agrària

Avui dia, ningú posa en dubte que les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) penetren cada cop més en el nucli organitzatiu i productiu de les empreses. Si bé inicialment les TIC van ser simples eines tecnològiques que van permetre l’automatització de certes tasques repetitives, que estalviaven temps, costos, i no gaire més, actualment poden ser un veritable aliat estratègic per a la diferenciació de l’empresa i dels seus serveis. Les TIC faciliten la innovació, la creació de nous canals de comunicació o venda i també permeten generar nous models de negoci en què es poden integrar grups de pimes que cooperen en xarxa.
  
El potencial d’adaptació al canvi per a solucions TIC d’una pime és superior al d’una gran empresa, generalment perquè la presa de decisions és més àgil, també perquè hi ha solucions TIC específiques dirigides a pimes amb preus molt competitius i la implantació sol ser més senzilla, entre d’altres motius. Per tant, cal que l’empresa agrària adopti una postura oberta envers les TIC i superi certes recances de vegades associades a una manera de fer que ha funcionat molts anys, però que ja no és competitiva, pels canvis globals de l’entorn, i que pot afectar la viabilitat i el futur de l’empresa. El fet que el petit empresari (la majoria dels agraris) habitualment tingui poc temps i hagi de “posar-se molts barrets” no ha d’impedir que afronti seriosament aquest tema perquè la seva continuïtat i competitivitat al mercat pot veure’s afectada. Aquesta realitat es fa més evident amb el pas del temps, de manera que és aconsellable posar-s’hi al més aviat possible.

Un element que pot incidir sovint en una situació de baixa informatització a l’empresa agrària és l’edat del/s propietari/s i/o del director de l’empresa -especialment en explotacions familiars- o la formació i els valors de la direcció. Un factor que sovint pot suplir aquest aspecte és que la direcció atorgui una responsabilitat clara en aquest tema a una persona més jove o procliu a la tecnologia, de confiança i amb vinculació directa amb la direcció (per exemple, un director adjunt, un fill amb responsabilitats a l’empresa familiar, un directiu d’àrea amb interès per la tecnologia i la millora...). També per factors històrics, a les grans explotacions la informàtica sovint depenia del departament d’administració o comptabilitat (on va començar el procés d’informatització), però actualment la informàtica i la informació estan totalment vinculades a l’àmbit organitzatiu i és un “vestit” que ha d’evolucionar paral·lelament a l’evolució organitzativa de l’empresa. Per tant, parlem d’una responsabilitat de la direcció, ja que afecta el creixement i la competitivitat de l’empresa agrària.
 
En l’àmbit operatiu sovint el tractament informàtic pot recaure en una persona sense responsabilitats però a qui agrada la tecnologia i que amb el temps pot formar-se tècnicament. Tanmateix, si aquesta persona no té un interlocutor clar de la direcció, amb el qual tingui una bona entesa en llenguatge i visió innovadora, la comunicació pot ser ineficaç. En aquest cas, la direcció pot prendre decisions i fer servir criteris que no corresponguin a les necessitats de l’organització o a les alternatives i tendències tecnològiques actuals.

Tota empresa passa per una sèrie de fases al llarg del procés d’informatització, sovint vinculades al seu creixement, durant les quals adopta progressivament solucions tecnològiques més complexes, però que li aporten més control i valor afegit.

La PAC ("Política Agrària Comunitària") pretén que es reconegui el paper o rol de les explotacions competitives en relació als mercats internacionals. En el Mercat Únic del segle XXI la competitivitat dels diferents subsectors ja no serà possible d'avaluar en funció de les ajudes procedents del FEOGA; la competitivitat de les explotacions agràries vindrà determinada exclusivament pels preus que imposi la lliure oferta i demanda del mercat comunitari més o menys globalitzat.

Davant la nova perspectiva econòmica que representa el mercat únic per al sector agrari, els agricultors espanyols i catalans han de millorar la competitivitat de les seves empreses/explotacions per tal d'equiparar-se a la resta d'agricultors comunitaris. En aquest sentit els agricultors comunitaris de França, Itàlia, Alemanya, etc. han introduït, des de fa alguns anys, una nova eina de gestió tècnico-econòmica amb la finalitat d'optimitzar la gestió i millorar la competitivitat de les seves explotacions: ens referim a la informàtica vertical destinada, en particular, al sector agrari. Aplicacions informàtiques que es diferencien de les aplicacions informàtiques horitzontals -tractament de texts, fulls de càlcul, etc.- per ésser específiques d'un sector i no necessitar d'una conformació informàtica especial per a les operacions que es precisen.

Qualsevol explotació agrària es pot equiparar a una explotació industrial on la principal finalitat és la d'assolir la màxima rendibilitat econòmica en les seves activitats. En qualsevol explotació/empresa agrària es genera una gran quantitat d'operacions internes i externes pròpies de cada tipus específic d'explotació (ramadera, hortofructícola, vitivinícola, etc.) el conjunt resultant de la qual ens defineix la bona o mala gestió tècnico-econòmica realitzada i el grau de rendibilitat de l'explotació en qüestió. Avui per avui, la informàtica s'està convertint en el cor de la gestió tècnico-econòmica empresarial a les empreses modernes, no essent, per cap motiu, l'empresa agrària una excepció.

El conjunt d'operacions diàries de treball i econòmiques que es porten regularment en qualsevol tipus d'explotació/empresa agrària, ja sigui de tipus familiar, cooperativa, societat agrària de transformació, anònima o limitada, etc. que es dediqui als conreus intensius, extensius o bé sigui de tipus mixt o especialitzada en el sector ramader, requereix una dedicació de temps molt notable. Així, en una cooperativa cal controlar les entrades i sortides de cada membre; en una explotació ramadera ja sigui de boví, oví o porcí, cal portar un control exhaustiu de les operacions d'alimentació, de cria, de reproducció, etc. Aquest control de les diferents operacions diàries de gestió, ja sigui administrativa o tècnico-econòmica, no se sol portar a terme a les petites empreses/explotacions agràries, a la vegada que a les grans empreses/explotacions agràries, generalment, representa un cost econòmic molt elevat.

Mercès a l'aparició dels denominats programes verticals, o específics per a una determinada professió, en aquest cas per al sector agrari, és possible portar a terme totes les operacions de gestió tècnica i econòmica que es realitzen a les diferents empreses de cada un dels subsectors del variat sector agrari, d'una forma automàtica. Així com, també, realitzar totes aquelles operacions de comptabilitat complementàries1 .
 
L'àmplia i variada oferta de programes específics que es pot trobar en el mercat especialitzat, malgrat que molts d'aquests són emprats per centres oficials i no es comercialitzen, fa entreveure una maduració del sector informàtic agrari, apropant-se una mica més a l'oferta dels països comunitaris més avançats, així com a una pausada introducció de la informàtica en les explotacions familiars. Llevat de les aplicacions útils per als tradicionals sectors de comptabilitat, pagaments, gestió de previsions, amortització, gestió global d'exportació, etc. es troba, sense ànim d'ésser exhaustius, els de gestió de parcel·les agràries, de gestió de fertilització, de gestió d'explotacions ramaderes, de seguiment i control sanitari, de formulació de pinsos compostos, de programació de regs, etc. També, podem trobar aplicacions per al sector vitivinícola, forestal, hortícola, de climatització d'hivernacles, agrometeorològics, etc.

El desconeixement dels fonaments tècnics o teòrics de la informàtica ja no és argument suficient per a no aplicar aquesta nova eina a les explotacions agràries, ja que per a la seva utilització és només indispensable la formació agrària, ja sigui ramadera, cerealista, hortofructícola, etc., a l'ésser summament simple la utilització de l'ordinador i de l'aplicació informàtica corresponent. En conclusió: l'aplicació de la informàtica a les feines de gestió tècnico-econòmica agrària permet incrementar la rendibilitat de l'empresa/explotació; donar una major llibertat d'anticipació de gestió de l'empresa/explotació, segons els vaivens dels preus del mercat; estar informats al dia de l'estat de la gestió de l'empresa/explotació i racionalitzar millor els seus plans de treball.