EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

3. TIPOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES DE LES EXPLOTACIONS AGRÀRIES

Des del punt de vista estrictament jurídic, les explotacions agràries a la regió de l'Ebre, com a la resta del país, es poden classificar, segons la seva organització, en dos grans grups amb diverses formes dins de cada grup. A saber:

I.- Explotacions individuals.

Dins de les explotacions individuals també es poden distingir diferents tipus d'organització jurídica segons si la titularitat del capital territorial i del capital d'explotació recau sobre una sola o en dues o més persones i, en aquest últim cas, segons sigui la forma del contracte prestat per ambdós titulars. S'han de distingir, doncs, dos grans tipus d'explotacions individuals, a saber:

a) Explotació directa: en aquest tipus d'explotació la titularitat del capital territorial i del capital d'explotació recau sobre la mateixa persona, raó per la qual la iniciativa i la responsabilitat recau exclusivament sobre el propietari i la seva família. Constitueix la forma característica de l'explotació familiar agrària.

Normalment aquest tipus d'explotació és característica de la petita propietat; el cultiu el realitza personalment el propietari amb l'ajuda de la seva família i sols en casos esporàdics, i de forma estacional, contracta personal aliè a la mateixa.

L'avantatge més gran, i potser l'únic d'aquest tipus d'explotació rau en el fet que el cultivador, en ser també propietari, posa especial interès en el treball i està estimulat en millorar i perfeccionar la seva propietat. Tanmateix, aquest avantatge és en bona mesura anul·lat pel gran inconvenient que representa l'estreta economia i la poca capacitat de desenvolupament d'aquest tipus d'explotacions.

L'explotació directa de la terra, amb 217.678 Ha., representava un 92,50% de la superfície total conreada a la Regió de l'Ebre (235.329 Ha.), mentre que, expressant el mateix concepte en termes de superfície agrària útil (SAU), comportava un 87,72% (108.452 Ha. sobre 123.629 del total de la Regió, segons xifres procedents del Cens Agrari de l'any 1989). La comarca del Baix Ebre és la que tenia major superfície total (i en SAU) en aquest règim de tinença de la terra, amb 70.332 Ha. (35.444 Ha. SAU), seguida de la Terra Alta amb 58.445 Ha. (27.687 Ha. SAU), la Ribera d’Ebre amb 50.734 Ha. (22.264 Ha. SAU) i el Montsià amb 37.567 Ha. (23.057 Ha. SAU). Altrament, segons el Cens Agrari de l’any 2009, la SAU comarcal en règim de propietat queda establerta així: Baix Ebre (27.704 Ha.), Montsià (24.332 Ha.), Terra Alta (18.107 Ha.) i Ribera d’Ebre (15.879 Ha.).

b) Explotacions indirectes: en les explotacions indirectes el propietari del capital territorial o immoble no explota les seves terres i les cedeix a una altra o altres persones per a la seva explotació agropecuària o forestal.

Segons el tipus de relacions o contracte prestat per ambdues parts, les explotacions indirectes poden ser, principalment:

1-Arrendament: l'arrendament rústic és un contracte mitjançant el qual una persona, l'arrendador, cedeix a una altra, l'arrendatari, el dret de gaudir o utilitzar la seva terra i productes resultants mitjançant el pagament d'un cànon o renda pactat per endavant.

Els elements personals d'aquest contracte són, per una part, l'arrendador que és el propietari del capital territorial i, d'altra banda, l'arrendatari que aporta el capital d'explotació i es responsabilitza per la bona marxa de l'explotació.

És molt difícil d’establir una legislació que satisfaci ambdues parts per temps indefinit, ja que si es permet la llibertat de renda s'està afavorint el propietari que normalment l'eleva fins al punt que, realment, l'arrendatari està treballant exclusivament per a ell. Pel contrari, si s'estableix una renda en diners i aquesta no es pot variar cronològicament en funció dels preus o dels salaris, s'afavoreix l'arrendatari, ja que la moneda no té un poder adquisitiu constant sinó que tendeix a disminuir pel conegut efecte de la inflació i el que és rendible un any pot no ser-ho l'any següent.

La solució més encertada resideix, al nostre criteri, en fixar una escala mòbil de la renda consistent en fixar la mateixa no expressable en unitats monetàries sinó en espècies (per exemple en quantitat d'arròs) podent-se pagar dita quantitat en espècies o bé en euros als preus corrents de cada any (en el cas de l'arròs coincidents amb els liquidats per les Cooperatives de la zona del delta de l’Ebre).

Els avantatges principals d'aquest tipus d'explotació són els següents:

-Permet al propietari, que no vulgui o pugui explotar directament les seves terres, dedicar-se a altres activitats productives sense deixar, per això, improductiva la seva propietat.

-Permet als colons l'exercici de les seves aptituds o vocacions empresarials.

L'inconvenient principal resideix en el fet que l'arrendatari no produeix millores territorials a llarg termini perquè no les veu com a pròpies i, per tant, no té un interès elevat en millorar l'estructura de l'explotació.

Segons dades del cens agrari de 1989, els arrendaments suposaven un 4,68% (11.008 Ha.) de la superfície total conreada a la Regió de l'Ebre, mentre que en termes de SAU, aquest percentatge s'incrementava fins al 7,47% de la SAU total regional. Per comarques, podem veure que la del Montsià és la que gaudia de més superfície relativa en règim d'arrendament (4.126 Ha., la qual cosa suposava un 9,38% sobre la superfície total comarcal), mentre que el valor mínim l'aportava Ribera d'Ebre amb només 824 Ha. (1,55% del total comarcal). El mateix concepte implicava un 4,63% en el conjunt provincial i un 7,98% en el conjunt nacional català. Considerant la SAU, el Montsià, segons el Cens de 1989 tenia 3.364 Ha. en aquest règim de tinença de la terra (9.694 Ha. a l’any 2009), el Baix Ebre 3.728 Ha. (9.331 Ha. a l’any 2009), la Terra Alta 1.458 Ha. (6.426 Ha. a l’any 2009) i la Ribera d’Ebre 680 Ha. (3.057 Ha. a l’any 2009). El conjunt de la regió, doncs, ha passat de 9.230 Ha. a l’any 1989 a 28.508 Ha. a l’any 2009, triplicant la superfície en aquest règim de tinença de la terra.

2-Parceria: la parceria és un contracte mitjançant el qual el propietari cedeix al parcer el dret de cultivar les seves terres, i es diferencia de l'arrendament en el fet que el propietari pot aportar també part de les despeses d'explotació i en el fet que la renda no és fixa, sinó que el producte anyal obtingut es reparteix entre el propietari i el parcer.

És un sistema mixt que admet moltes variants, sobretot en la proporció de collita que s'emporta cada una de les parts; si és la meitat, s'anomena "mitjanceria" i "mitjancers" els arrendataris.

La parceria té cada cop menys importància donada la disminució del nombre d'agricultors. Així, podem veure com a la Regió de l'Ebre, el nombre d'hectàrees en règim de parceria baixava de 5.323 Ha. (1982) a 1.896 Ha. (1989) i a 551 Ha. (1999), seguint la mateixa tendència descendent que el conjunt provincial i el nacional. Les comarques del Baix Ebre (amb un 0,15%) i el Montsià (amb un 0,33%) són les que menys terra comprenien en aquest singular règim de tinença, front al 0,72% de la Terra Alta i el 2,25% de la Ribera d’Ebre, sempre expressant totes aquestes xifres sobre la superfície total de les explotacions.

Dades més específiques, al respecte, es poden trobar als quadres núm.: A2-14 i A2-15 de l'annex núm.: 2 d’aquest llibre, com ja hem assenyalat abans.

II.- Explotacions Col·lectives.

Dins del conjunt de les explotacions col·lectives podem fer una distinció clara entre els països d'economia de tipus capitalista i el països socialistes en què la seva economia, en els darrers temps, es troba en fase de transició cap a l'economia de lliure mercat.

L'explotació col·lectiva és la forma d'explotació agrícola pròpia dels sistemes socialistes, si bé els països capitalistes també compten amb associacions pròpies per a l'explotació de la terra, entre els quals s'han de destacar:

A. Societats mercantils:

N'existeixen de diversos tipus:

1.Societat personal: és una agrupació de persones que aporten un cert capital i es responsabilitzen totalment de l'empresa, és a dir, són societats de responsabilitat il·limitada. Com exemple tenim la Societat Regular Col·lectiva.

2.Societat de capital: en aquest tipus d'agrupació, els socis sols es responsabilitzen en la seva part de béns aportats. És a dir, són societats de responsabilitat limitada al capital social. S'han de diferenciar dos tipus de societats de capital:

-Societat Anònima.
-Societat Limitada.
Veurem les seves diferències fonamentals en el quadre següent, d'acord amb la legislació vigent:

QUADRE Núm.: 6.3.

CARACTERÍSTIQUES DE LES SOCIETATS DE CAPITAL

SOCIETAT ANÒNIMA	SOCIETAT LIMITADA
1. Accions que poden estar representades mitjançant títols o anotacions en comptes.	1. Participacions (indivisibles i no negociables), que no es poden representar mitjançant títols o anotacions en comptes.
2. Núm. de socis mínim: 1 (“societat unipersonal”). No existeix núm. màxim de socis. Capital igual o superior a 60.101,21 €.	2. Núm. de socis mínim: 1 (“societat unipersonal”). No existeix núm. màxim de socis. Capital igual o superior a 3.005,06 €.
3. És possible fer desemborsaments parcials (una quarta part) del capital.	3. El capital social ha de desemborsar-se íntegrament des del seu origen.

FONT: Elaboració pròpia.

3. Societat mixta: són societats amb socis de dos tipus: personals i de capital. Com a exemple típic tenim la Societat Comanditària per accions, encara que també tenim la simple.

Es tracta d’una societat mercantil de tipus personalista, en la qual no hi ha lliure transmissió dels títols. La societat està constituïda per dos tipus de socis, amb funcions, drets i deures diferents:

· els comanditaris, que tenen la seva responsabilitat limitada al capital que aporten i no participen en la gestió, i
· els col·lectius, que regeixen la societat i hi aporten treball i, en algun cas, també capital.

La divisió del capital social ens defineix dos tipus de societats comanditàries:

· La societat comanditària simple, en la qual el capital social (no hi ha mínim legal) està desemborsat íntegrament en la seva constitució mitjançant aportacions dels socis comanditaris, i en què tots els socis col·lectius tenen responsabilitat il·limitada, de manera personal i solidària.

· La societat comanditària per accions, en la qual el capital social ha de ser, com a mínim, de 60.101,21 euros (el 25% desemborsat en el moment de la constitució) i almenys un dels socis col·lectius és l’administrador de la societat i té responsabilitat il·limitada. En tota la resta de condicions es regeix per la mateixa Llei de les societats anònimes.

La societat comanditària ha d’estar formada, com a mínim, per dos socis, un de col·lectiu i un de comanditari. Els socis han de ser majors d’edat o menors emancipats i tenir capacitat legal per actuar.

Pel que es refereix a les avantatges, vegem que el fet que hi hagi socis col·lectius que dirigeixen la societat fa que la societat sigui més dinàmica, ja que no es depèn de la consecució d’acords per actuar. Però també hi ha inconvenients: resulta molt difícil que es puguin trobar socis comanditaris, ja que no poden exercir cap tipus de control sobre la gestió del capital que aportin. Un altre inconvenient que cal destacar és que almenys un dels socis col·lectius té responsabilitat il·limitada, la qual cosa el fa respondre, en cas de deutes, amb la totalitat del seu patrimoni personal.

Aquests tipus de societats són molt escassos en el sector agrari i estan generalment dedicades a indústries derivades de l'agricultura, ramaderia i roturacions i millores infraestructurals.

B) Societats cooperatives:

Aquest tipus de societat es diferencia de la mercantil per l'amplitud de les seves funcions. La motivació, normalment, de la societat mercantil és només econòmica (el seu fi és l'obtenció d'un benefici); la cooperativa, tanmateix, té altres fins de caire econòmico-socials (al menys en teoria). Les cooperatives es basen en els valors d’autoajuda, autoresponsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat. En la tradició dels seus fundadors, els membres de les cooperatives creuen en els valors ètics d’honestedat, transparència, responsabilitat social i preocupació pels altres.

Les grans directrius a través de les quals les cooperatives s’esforcen per desenvolupar les seves organitzacions constitueixen principis pràctics i modelats per generacions d’experiència. Aquests principis aborden, essencialment, tant el funcionament intern com la relació externa de les cooperatives, configuren el cor de les cooperatives i s’han d’entendre, en el seu conjunt, com un tot. Els principis cooperatius són les qualitats essencials que fan els cooperativistes eficaços, les cooperatives diferents i el moviment cooperatiu força valuós.

a) Els principis bàsics del cooperativisme podríem resumir-los així:

• Principi de participació oberta i voluntària.
• Principi de gestió democràtica.
• Principi de participació econòmica dels socis.
• Principi d’autonomia i independència.
• Principi d’educació, formació i informació.
• Principi de cooperació entre cooperatives.
• Principi d’interès per la comunitat.

 

Els quatre primers principis estableixen la garantia i les condicions en què els membres prenen la propietat, el control i el benefici de l’empresa. El cinquè principi és un compromís d’adhesió efectiva i, per tant, una condició prèvia per al control democràtic. El sisè principi constitueix una estratègia de negoci sense la qual les cooperatives continuen essent econòmicament vulnerables. A la fi, l’últim principi exigeix la responsabilitat corporativa i la corresponsabilitat d’aquestes empreses en el desenvolupament del territori on actuen, més enllà del dinamisme econòmic estricte.

b) Els trets característics del cooperativisme queden reflectits en el següent decàleg:

        1. Adhesió lliure del seus membres i baixa voluntària.
     2. Variabilitat de socis i capital social a partir d’un mínim exigible.
3. Tots els socis tenen els mateixos drets.
        4. Interessos limitats i fixos per les aportacions al capital social.
      5. Participació en els beneficis o excedent net en proporció a les operacions efectuades (principi de Charles Howard).
        6. Independència o neutralitat política i religiosa.
        7. Pagament rigorós al comptat.
        8. Foment de l'educació i formació cooperativa dels seus membres, de la informació i de les obres socials.
        9. Col·laboració amb altres cooperatives per al millor servei dels interessos comuns.
        10. Control democràtic de la institució.

Les cooperatives es diferencien d’altres empreses de tres maneres específiques i molt significatives:

• Per un propòsit diferent, ja que el seu propòsit principal és satisfer les necessitats comunes dels seus membres, mentre que la majoria d’empreses de capital aspiren a maximitzar els beneficis per als seus accionistes.
• Per una estructura de control diferent, que suposa el sistema: una persona/un vot, front el sistema d’un vot per acció propi de les societats mercantils. Això ajuda a servir les necessitats comunes en lloc de les necessitats individuals; també assegura que les persones, i no el capital, tinguin el control efectiu de l’organització.
• Per una assignació diferent del lucre o excedent, ja que les cooperatives comparteixen les utilitats entre els seus membres-propietaris sobre la base de l’ús que fan de la cooperativa i no en base al nombre d’accions o participacions que posseeixen de la mateixa. Totes les cooperatives inverteixen una part significativa dels seus guanys a fer sostenible el projecte empresarial, a millorar el servei als seus membres i a promoure el benestar de les seves comunitats.

 

Al punt següent desenvoluparem, amb més amplitud, les funcions, principals problemes i efectes de les actuacions de les cooperatives agràries.

fonts de capital social:

1) En constituir-se la cooperativa:

Els socis realitzen aportacions de capital entre les quals cal destacar:

Vegem, separadament, cadascuna d'elles:

Capital cedit: és el capital que aporten els membres de la cooperativa en concepte d'aportació obligatòria, de tal manera que perden tots els seus drets sobre ell; així, no se'ls retorna, no poden deixar-lo en herència, no reben interessos pel mateix, etc.

Aquesta aportació de capital, en la pràctica, sol ésser simbòlica; la seva quantia la fixen els estatuts de constitució de la cooperativa.

Capital retingut: és el capital aportat en concepte d'aportació obligatòria, però sense perdre els seus drets sobre ell; es reben interessos (la quantia la fixen els estatuts de la cooperativa), hi ha restitució parcial o total en cas d'abandonament del soci, pot cedir-se a altres socis, etc.

Aportacions voluntàries: és una espècie de préstec especial; en efecte, serà com un capital retingut que acompleix certes condicions: la llei fixa el seu sostre màxim (per a evitar les forces de pressió ), no forma part del capital social, pot cedir-se per herència o vendre a altres socis, hi ha restitució parcial o total en cas d'abandonament o expulsió del soci. Les aportacions de capital poden fer-se efectives de diferents maneres:

        -aportacions monetàries:            *diners

        -aportacions no monetàries:       *crèdit
                                                           *treball
                                                           *activitat industrial
                                                           *etc.

La legislació espanyola estableix que no poden aportar-se béns immobles. La forma de valorar les aportacions no monetàries no és rígida (hi ha llibertat per als estatuts de cada cooperativa).

2) Després de constituïda la cooperativa:

Aquestes possibles aportacions poden portar-se a terme per tres motius diferents, a saber:

-perquè els estatuts fixen unes aportacions periòdiques en concepte d'aportació obligatòria o bé, que la Junta Rectora les estimi necessàries per a la bona marxa de la societat.

-perquè la Junta Rectora estimi convenient permetre noves aportacions voluntàries.

-per causa de l'entrada de nous socis que hagin de posar-se el corrent dels pagaments anteriors fets pels socis fundadors.

La legislació espanyola estableix que, com a mínim, un 30% dels beneficis obtinguts (excedent net, un cop deduïts els impostos) per la societat cooperativa passin a formar part dels fons per a les obres socials i de reserva; la resta pot repartir-se entre els socis.

La distribució és precisament un dels caràcters distintius entre aquests tipus de societats i les societats mercantils. En efecte, com ja sabem en aquestes últimes els guanys són distribuïts entre els socis en funció de les participacions en el capital de la societat, mentre que en les societats cooperatives la distribució és proporcional al grau d'utilització dels serveis de la cooperativa.

Quant a les pèrdues, en cas de produir-se, els òrgans de gestió de la societat recorreran al fons de reserva constituït, com hem vist, obligatòriament, i quan aquest fons sigui insuficient les pèrdues s'aniran cobrint amb els beneficis d'anys futurs.
C. Societats Agràries de Transformació:

Davant la importància assolida per les Societats Agràries de Transformació, als darrers temps, el Govern espanyol ha considerat necessàries la redacció d'un Estatut que defineixi el caràcter i les normes de funcionament d'aquestes Entitats Associatives Agràries.

El 14 d'agost de 1981 el Butlletí Oficial de l'Estat publicava el Reial Decret 1.776/1981, de data 3 d'agost de 1981, pel qual s'aprovava l'Estatut que regula les Societats Agràries de Transformació i que resumim a continuació. Posteriorment, es publicà l’Ordre Ministerial de 14 de setembre de 1982 que desenvolupa l’anterior Reial Decret.

Segons el Reial Decret relacionat, s'entén per Societats Agràries de Transformació unes societats civils de finalitat econòmico-social en ordre a la producció, transformació i comercialització de productes agrícoles, ramaders o forestals, la realització de millores en el medi rural, la promoció i el desenvolupament agraris i les prestacions de serveis comuns que serveixin a aquella finalitat.

Les SAT gaudiran de personalitat jurídica plena i capacitat d'obrar per al compliment de la seva finalitat, essent el seu patrimoni independent del dels seus socis. Dels deutes socials respondrà, en primer lloc, el patrimoni social i subsidiàriament els socis de forma il·limitada, llevat que estatutàriament s'hagués pactat la seva limitació.

El nom propi de la SAT serà escollit lliurement pels socis; deurà incloure, necessàriament, les paraules "Societat Agrària de Transformació" i el nombre que li correspongui en el Registre oficial pertinent.

Les SAT hauran de portar, en ordre i al dia, els següents llibres:

        -Llibre de Registre de socis.
        -Llibre d'Actes de l'Assemblea General, Junta Rectora i altres Òrgans de Govern.
        -Llibres de comptabilitat que estableixi la legislació vigent.

Podran constituir-se com a socis d'una SAT:

        -Persones amb condició de titular d'explotació agrària o treballador agrícola.
        -Persones que persegueixin fins agraris.

El mínim de socis necessaris serà de tres.

Seran causa de baixa de la Societat:
        -La transmissió total de la seva participació per actes "inter-vius".
        -La mort o incapacitat legal del soci.
        -La separació voluntària del soci.
        -L'exclusió forçosa del mateix.

Els socis tindran dret a:
        -Prendre part de l'assemblea general, amb veu i vot.
        -Elegir i ser elegit per als càrrecs de govern.
        -Exigir informació sobre la marxa de la societat.
        -Gaudir dels guanys o beneficis comuns, proporcionals a la  seva participació.

Els socis estan obligats a:
        -Participar en les activitats de la SAT
        -Acatar els acords vàlidament adoptats pels Organismes de  Govern.
        -Satisfer puntualment la seva quota de participació en el capital  social.

Les SAT, per a les mateixes activitats, podran associar-se o integrar-se entre elles constituint una agrupació de SAT amb responsabilitat jurídica i capacitat d'obrar. Així mateix, podran participar en altres societats o Agrupacions de la mateixa naturalesa i establir amb elles relacions que serveixin per al millor compliment del seu objectiu social.

Els Òrgans de Govern de les SAT són els següents.

        -Assemblea general: Òrgan suprem d'expressió de la voluntat  dels socis.
        -Junta Rectora: Òrgan col·legiat de govern, representació i administració ordinària de la SAT.
        -President: Òrgan unipersonal, amb les facultats estatutàries  que inclouran, necessàriament, la representació de la SAT.

Quan la SAT compti amb menys de deu socis, l'Assemblea General assumirà les funcions de la Junta Rectora.

Els acords de l'Assemblea General, llevat que els estatuts diguin el contrari, s'adoptaran per majoria simple dels assistents. Cada soci disposarà d'un vot; tanmateix es podrà establir que, per a l'adopció d'acords que incloguin obligacions econòmiques per als socis, aquests disposen del nombre de vots que corresponguin a la quantia de la seva participació en relació amb el seu capital social. El president dirimirà, amb el seu vot, qualsevol empat dels òrgans de govern.
Són causes de dissolució de les SAT les següents:

        -Per acord de la seva Assemblea adoptat pels dos terços dels socis en primera convocatòria i en segona per la majoria simple d'aquests, havent-se de respectar, al menys, el 50% del capital.

        -La cessació o abandonament de les activitats socials durant un període continuat de dos anys.

La Cambra Agrària Provincial podrà informar a totes les persones interessades sobre el tema, així com tramitar la pertinent sol·licitud de constitució.

Segons el Cens Agrari de 1989 (veure quadre núm.: A2-52 de l’annex 2), al conjunt de la Regió de l’Ebre hi havia censades 22.638 explotacions de les quals 2.791 pertanyien a una cooperativa o SAT de comercialització de productes agraris, 199 de subministrament, 250 de serveis, 125 de transformació en reg i 7.936 de tipus plurifuncional. En aquest sentit, les comarques del Baix Ebre i el Montsià són les que més explotacions associades aportaven en el conjunt regional, amb 3.986 i 3.224 explotacions respectivament, a considerable distància de les altres dues comarques (Terra Alta i Ribera d’Ebre).