EL CAUDAL MÍNIMO MEDIOAMBIENTAL DEL TRAMO INFERIOR DEL RÍO EBRO

RESUMEN

La idea de mantener unos caudales mínimos en los ríos no resulta absolutamente nueva. En el siglo XIX, por ejemplo, se llegó a fijar por tramos la anchura normal de las aguas medias de los ríos del norte de Alemania, continuando por la regulación de las aguas bajas, por lo que se recomendaba referir las profundidades y las anchuras de las aguas bajas que se tenían que respetar al nivel del estiaje medio, es decir, a la media de los niveles más bajos del verano observados durante un dilatado periodo de tiempo. En subsuelo de roca, las secciones transversales normales resultaban de la profundidad y de la anchura del cauce navegable, pero en los tramos de río móviles formados por materiales sueltos, o bien cuando se intentaba variar la sección transversal para mejorar las condiciones del río, tenían que fijarse aquellos parámetros de modo que, además de la profundidad deseada, se obtuviera también la anchura exigible.

Posteriormente, se establece el principio de que parte del agua disponible se tiene que destinar a asegurar el mantenimiento de un cierto “caudal ecológico mínimo” en los ríos, que asegure la permanencia de la biota preexistente, sin deterioro ambiental. Esto significa, por un lado, que las obras o infraestructuras de regulación y derivación de caudales tendrán que garantizar un caudal remanente en el río aguas abajo de las mismas, y por otro lado, que una parte de este remanente no tendrá otra utilización y constituirá por sí mismo una demanda de agua. O sea, que la parte de esta demanda ambiental que no esté incluida en las demandas existentes o consolidadas se deberá cubrir adicionalmente en base a las prioridades de uso que, en nuestro caso, el Plan hidrológico de la cuenca del Ebro señale para este tramo del río.

En el caso del delta del Ebro, espacio natural de extraordinario interés ecológico nacional e internacional, el denominado "caudal de compensación" previsto en el Plan Hidrológico de la Cuenca del Ebro de 100 m3/seg., resulta insuficiente y se fijó en su día de un modo aleatorio e injustificado. Tal como ya se señala en el estudio que presentamos, que emplea una metodología novedosa, este caudal no debería ser inferior a los 273 m3/seg. en caudal ficticio continuo aguas abajo del azud de Xerta-Tivenys o bien 326 m3/seg. aguas arriba de dicho punto, distribuyéndose a lo largo del año de acuerdo al hidrograma natural de los caudales.

EL CABAL MÍNIM MEDIAMBIENTAL DEL TRAM INFERIOR DEL RIU EBRE

RESUM

La idea de mantenir uns cabals mínims en els rius no resulta absolutament nova. En el segle XIX, per exemple, es va arribar a fixar per trams la amplària normal de las aigües mitjanes dels rius del nord d’Alemanya, continuant per la regulació de les aigües baixes, i es recomanava referir les profunditats i les amplàries de les aigües baixes que es tenien que respectar al nivell del estiuatge mitjà, és a dir, a la mitjana dels nivells més baixos de l’estiu observats durant un dilatat període de temps. En subsòl de roca, les seccions transversals normals resultaven de la profunditat i de l’amplària de la llera navegable, però en els trams de riu mòbils formats per materials solts, o bé quan s’intentava variar la secció transversal per tal de millorar les condicions del riu, tenien que fixar-se aquells paràmetres de mode que, a més de la profunditat desitjada, s’obtingués també l’amplària exigible.

Posteriorment, s’estableix el principi de què part de l’aigua disponible es te que destinar a assegurar el manteniment d’un cert “cabal ecològic mínim” en els rius, que assegurés la permanència de la biota preexistent, sense deteriorament ambiental. Això significa, per un costat, que les obres o infraestructures de regulació i derivació de cabals hauran de garantir un cabal romanent al riu aigües avall de les mateixes, i per altre costat, que una part d’aquest romanent no tindrà altra utilització i constituirà per sí mateix una demanda d’aigua. O sigui, que la part d’aquesta demanda ambiental que no estigui inclosa en les demandes existents o consolidades s’haurà de cobrir addicionalment en base a les prioritats d’ús que, en el seu cas, al Pla hidrològic corresponent assenyali per a aquest tram del riu.

En el cas del delta de l’Ebre, espai natural d’extraordinari interès ecològic nacional i internacional, el denominat "cabal de compensació" previst en el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre de 100 m3/seg., resulta insuficient i es va fixar en el seu dia de mode aleatori i injustificat. Tal com ja s’ha assenyalat en l’estudi que presentem, que empra una metodologia original, aquest cabal no hauria d’ésser inferior als 273 m3/seg. en cabal fictici continu aigües avall de l’assut de Xerta-Tivenys o bé 326 m3/seg. aigües amunt d’aquest lloc, distribuint-se al llarg de l’any d’acord a l’hidrograma natural dels cabals.

THE MINIMUM ENVIRONMENTAL VOLUME (FLOW) OF WATER IN THE FINAL SECTION OF THE EBRO RIVER

ABSTRACT / SUMMARY

The idea of maintaining minimum flow rates in rivers is not absolutely new. In the 19th century, for example, the normal width of water flow for the northern German rivers were fixed by stretches in their middle sections, regulated in downstream sections, and the depth and width of the final section ought to be under the medium summer level, a volume of water obtained as the average of the lower values within a longer period of time. With rocky sub soils the normal transversal sections were worked out from the depth and the width of the navigable bed river, but in sections with either a soil of loose materials or a need to improve the river conditions, values should to be adjusted in order to get, at the same time, the wanted depth and width of water.

Later on, the criterion that part of the available water has to be destined to guarantee a “minimum ecological volume” in rivers to secure the stable presence of the environmental biota was established as a principle. This means, on one hand, that the infrastructures for the regulation and derivation of flow rates will have to guarantee a residual flow of downstream water and, on the other, that a part of this surplus will not have any other use and it will constitute a demand for water by itself. In the case of the Ebro river, this would imply that the part of this environmental demand not included in existing or consolidated demands will have to be additionally met following the priorities of use established by the Ebro Basin Law (Plan) for this section of the river.

In the case of the Ebro delta, a natural reserve of extraordinary national and international ecological interest, the so called “compensation volume” of 100 m3/sec. foreseen in the Ebro Basin Law (Plan) is insufficient, and was fixed in an at random and unjustified way. As we indicate in our study, using a new methodology, that volume should never be lower than 273 m3/sec. in a fictitious continuous flow rate, downstream to the Xerta-Tivenys irrigation dam, or 326 m3/sec. upstream of this place, and with a distribution round the year according to the natural hydrograph of flow rates.

LE DÉBIT MINIME ENVIRONNEMENTAL DU STRETCH BAS DE LA FLEUVE EBRE

RÉSUMÉ

L'idée du maintien de débits minimaux dans les cours d'eau n'est pas entièrement nouveau. Au XIXe siècle, par exemple, est venu de fixer la largeur s'étend de la moyenne normale des eaux dans le nord de l'Allemagne, passant par la réglementation de l'eau, ils ont recommandé, afin de renvoyer les profondeurs et largeurs les eaux qui sont nécessaires pour observer le niveau de la sécheresse, c'est-à-dire, la moyenne des plus bas niveaux observés au cours de l'été un long moment. En sous-sol rocheux, les sections transversaux normales ont été approfondies et de la largeur du chenal navigable, mais les tronçons de cours d'eau mobiles formées par des matériaux libérées, ou en essayant de modifier la section transversale pour améliorer les conditions de la rivière, a ces paramètres à définir, afin que, en plus de la profondeur, la largeur a été également obtenu raison.

Ensuite, il établit le principe que l'eau doit être disponible pour le maintien d'un certain "minimum écologique débit des rivières, ce qui assure la continuité de l'existant biote, sans dégradation de l'environnement. Cela signifie, premièrement, que les travaux ou de l'infrastructure réglementaire et le détournement de l'écoulement de l'eau devra assurer un équilibre dans la rivière en aval d'eux, et en outre, que certains de ces surplus ne sont pas l'utilisation et sera elle-même une demande pour l'eau. C'est la partie environnementale de cette demande n'est pas incluse dans les revendications doivent être couverts ou base consolidée en outre les priorités d'usage, dans notre cas, le plan hydrologique du bassin de l'Ebre à cette section rivière.

Dans le cas de le delta de l'Èbre, site écologique d'intérêt national et international, ce qu'on appelle le "débit de compensation" dans le plan hydrologique de l'Èbre, 100 m3/seg. est insuffisante et a été en son temps hasard et injustifiée. Comme indiqué dans la présente étude, qui utilise une nouvelle méthodologie, cette capacité ne devrait pas être inférieure à 273 m3/seg. fictif en flux continu en aval du barrage-Xerta Tivenys ou 326 m3/seg. en amont de cette section, répartis dans l'ensemble de l'année en fonction de l'hydrogramme naturel des débits.