EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

CAPÍTOL 14
UN FUTUR DESENFOCAT PER A L’AGRICULTURA EUROPEA I EBRENCA

1. LA DISCUTIBLE “REVISIÓ MÈDICA” DE LA PAC

La PAC (Política Agrària Comuna) neix del tractat de Roma, en uns moments en els quals Europa intentava incrementar la productivitat, garantir el nivell equitatiu a la població agrícola, estabilitzar els mercats agraris, garantir la seguretat dels proveïments i assegurar al consumidor aliments a preus raonables.

Actualment estem assistint a la darrera d’una sèrie de reformes. Anomenada Health Check, aquesta última reforma aprofundeix els compromisos de la PAC amb la liberalització mundial, negociats en el marc de l’agenda de Desenvolupament de la Ronda de Doha de la OMC1 . Això significa refusar els ajuts a la producció (preus), que distorsionen el mercat, i orientar els ajuts cap als pagaments directes (primer pilar), que no l’afecten.

Aquesta errònia modificació, en un context mundial de crisi alimentària primer (2007) i de crisi financera mundial desprès (del 2008 al 2011), ha portat cap a una PAC del tot ineficaç, sense mesures suficients de regulació dels mercats i on les nostres produccions agrícoles pateixen una absoluta desprotecció. Això succeeix en un context mundial on dos pols econòmics i agrícoles molt forts -per un costat, els EUA i el Brasil, i per l’altre, la Xina i l’Índia, que impulsen polítiques de reforçament de la seva agricultura, ja que saben que aquest és un sector estratègic en el qual no poden dependre d’altres economies. Hem de dir, a més, que l’única política realment comuna a Europa es l’agrícola i que el pressupost que es destina a la PAC és només el 0,45% del PIB. Però països com Alemanya, Regne Unit o alguns nòrdics no hi volen aportar més diners.

La Comissió Europea2 va aprovar i presentar, a finals del mes de maig de 2008, les seves propostes en el marc de la “revisió mèdica” de la PAC. El dia abans, els ministres d’Agricultura dels estats membres, reunits a Brussel·les, apuntaren ja un cert rebuig a algunes de les idees dels comissaris europeus. Tot i així, una setmana després, durant la reunió informal del Consell Agrícola corresponent al període de presidència eslovena, es va poder constatar ja una oposició majoritària (les úniques excepcions clares van ser les de les delegacions del Regne Unit i de Dinamarca), especialment a la mesura consistent a augmentar la modulació obligatòria de les ajudes directes. Dit d’una altra manera, que es posava la mà a la butxaca dels agricultors i ramaders comunitaris, incloent els espanyols, retallant els diners que reben per destinar-los a finançar la denominada “política de desenvolupament rural”3 . Aquesta mesura suscità també crítiques generalitzades per part de les principals organitzacions agràries espanyoles, que es negaven a qualsevol reducció dels muntants que es rebien per aquest concepte. Es calculava que, en conjunt, els beneficiaris del nostre país deixarien de percebre un total d’uns 1.300 milions d’euros.

Durant el mes de juny de 2008 començà la negociació de veritat, encara que no es va entrar de ple en aquest procés fins a l’1 de juliol, quan França, un dels Estats membres més crítics amb les tesis de Brussel·les, assumí la presidència del Consell de Ministres. Des de diversos àmbits, a més de rebutjar els retalls, es posava de manifest que les propostes de la Comissió Europea no tingueren en compte la nova situació que es viu en el mercat mundial de productes agroalimentaris de primera necessitat, ja que no hi ha una bateria de mesures encaminades a incrementar la seva oferta. D’altra banda, tant el Parlament Europeu4 com les organitzacions agràries europees han sol·licitat que es creïn reserves estratègiques de seguretat, que es poden utilitzar en cas d’emergència, mesura que no es recull, en cap moment, en el document de Brussel·les. Resumint, sembla com si els responsables de preparar aquest conjunt de propostes no haguessin tingut en compte la nova realitat mundial, quelcom que sol succeir, amb desesperant freqüència, a Brussel·les, i que posa un cop més de manifest la dicotomia existent entre l’Europa real i l’Europa oficial.

Les organitzacions agràries i les cooperatives han manifestat el seu rebuig a les propostes de la Comissió Europea, que, des del seu punt de vista, no van orientades a solucionar els problemes existents actualment en els mercats agraris i alimentaris, caracteritzats per fortes pujades de preus en alguns sectors i serioses dificultats d’abastament en d’altres.

Se subratlla que Brussel·les, amb aquesta negativa proposta, donava un pas més endavant en el desmantellament de la PAC. En lloc de respondre amb eficiència a la crisi alimentària, la inestabilitat dels preus o les noves demandes energètiques, plantejava nous retalls d’ajudes i l’eliminació progressiva dels mecanismes de regulació i gestió del mercat.
Des del 20 de maig de 2008 ja són oficials els plans de la Comissió Europea per reformar la PAC. Ho fa mitjançant un mecanisme que han definit com la “Revisió Mèdica” però que no és altra cosa que un pas més per desmuntar la que, fins ara, era l’única política vertaderament comú que existia al sí de la UE. Probablement, la conseqüència final d’aquesta revisió se sembli més a l’eutanàsia que a la curació del malalt agrari.
             
A més, la Comissió Europea escollí el pitjor dels moments possibles per a avançar en la seva desafortunada i antiquada idea de desmantellar la Política Agrària Comunitària. En un context en què l’agricultura havia de respondre davant dels importants reptes que es presenten (crisi alimentària, inestabilitat de preus, seguretat alimentària i noves demandes energètiques), la Comissió Europea optava tossudament per refermar-se en les seves tesis que s’han demostrat errònies en molts casos i proposar, com taumatúrgica solució, reduir els fons destinats al pressupost agrari, proposar retalls a les rendes dels agricultors i desmantellar els mecanismes de regulació i gestió del mercat.

L’aleshores comissària europea per a l’Agricultura i el Desenvolupament Rural, Mariann Fischer Boel, un cop més, va perdre una oportunitat magnífica de llençar una proposta ferma i tranquil·litzadora, no solament per al sector agrari europeu, sinó per a la societat europea en el seu conjunt. Però lluny d’això, llençava una proposta extemporània i totalment desafortunada amb la qual aconseguí el rebuig unànime dels productors agraris europeus i l’oposició de la majoria dels ministres del Consell d’Agricultura.

Analitzats els principals aspectes en els quals s’ha centrat la que és ja una proposta oficial de la Comissió Europea sobre la “Revisió Mèdica de la PAC” es dedueixen diverses conseqüències: en primer lloc, la Comissió proposà una Revisió Mèdica que amaga una considerable reducció pressupostària. En efecte, les mesures proposades suposarien una reducció de 262 milions d’euros en el pressupost agrari només en el període 2010-2013. Així mateix, la proposta ignorava la necessària competitivitat del sector. En uns moments en què la societat demanda del sector agrari més producció alimentària, resulten desafortunades i antiquades unes propostes que penalitzen les explotacions més competitives i millor organitzades. Les propostes que recull el document de la Comissió sembla que responen únicament a l’obsessió pel control pressupostari i l’abandonament de les polítiques comunes, sempre d’esquena a la situació que s’està creant als mercats internacionals, amb greus desajustos entre l’oferta i la demanda, tensions insuportables en els preus dels medis de producció i les matèries primeres en els mercats internacionals, i una incertesa creixent sobre el futur de tot el sistema alimentari mundial.

La supressió de les quotes làcties, l’eliminació de la possibilitat de retirada de terres, la pèrdua d’ajudes específiques i l’eliminació dels mecanismes de gestió de mercats que proposava la Comissió són un complet error que provoca que la nostra agricultura perdi la seva rica varietat de cultius i produccions. I que, d’alguna manera, contribueixen a complir amb els objectius de la PAC recollits en el Tractat de Lisboa5 , signat el dijous 13 de desembre de 2007, a saber: garantir un nivell de vida equitatiu a la població agrícola, estabilitzar els mercats, garantir la seguretat dels abastaments, assegurar als consumidors uns  subministraments a preus raonables i incrementar la productivitat de l’agricultura. Es tracta, doncs, de què aquests objectius es tinguin en compte a l’hora de formular la proposta de revisió de la PAC, per la qual cosa la Comissió hauria de treballar per assegurar l’acompliment dels objectius anteriorment assenyalats i per fer front amb polítiques actives al creixent increment dels costos de producció a nivell internacional i que poden posar en un seriós risc la producció d’aliments per cobrir les necessitats a nivell mundial.

Pel que es refereix al cas concret del subsector de fruites i hortalisses, de considerable importància als països mediterranis com el nostre, i molt particularment a les Terres de l’Ebre, la proposta que fou presentada al seu dia no tan sols no resol els problemes existents sinó que, fins i tot, els agreuja. Endemés, la Comissió no plantejava incrementar la fitxa financera en consonància amb l’enorme importància socioeconòmica d’aquest subsector, com tampoc existeix una aposta ferma per tal de donar solució a les crisis conjunturals i estructurals que tradicionalment l’afecten, encrostant encara més l’ús dels fons operatius.

Nogensmenys, la pitjor mesura sigui probablement la que es pretén adoptar en el camp de la transformació, on es proposa un desacoblament total que no sols comportaria l’abandonament de la producció en nombrosos cultius, com en el cas del tomàquet, sinó que arrossegaria previsiblement una crisi de mercat estructural en productes frescos com ara els cítrics o el préssec.