EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

Josep Maria Franquet Bernis (CV)
UNED

3.5. Els mecanismes del Protocol

Amb caràcter suplementari a les polítiques nacionals de reducció d’emissions de GEI, el PK introdueix tres mecanismes l’objectiu principal dels quals es oferir a les Parts mitjans per retallar les emissions amb menys despeses a l’exterior que al propi país, promovent el desenvolupament d’un mercat global de comercialització de permisos i/o crèdits de carboni (CER). Són els següents:

- Mecanisme per a un Desenvolupament Net (MDN): a través del MDN es promou la realització de projectes de reducció i/o absorció d’emissions de GEI a països no Annex I a canvi de reduccions d’emissions certificades (CER). Els CER derivats d’aquests projectes poden ser comercialitzats lliurement i seran finalment utilitzats per les Parts de l’Annex I per donar compliment a les obligacions assumides a Kyoto. Els projectes MDN han de comptar amb l’aprovació de totes les Parts implicades (no Annex I i Annex I involucrades) i ser enregistrats davant la Junta Executiva del MDN (EB), depenent de la Conferència de les Parts del PK. Els projectes MDN han de contribuir al desenvolupament sostenible i donar lloc a beneficis reals, mesurables i duradors per al clima, en forma de reducció i/o absorció d’emissions de GEI, addicionals a les que s’haurien produït sense haver portat a terme el projecte.

- Mecanisme d’Implementació Conjunta (MIC): El MIC permet als països Annex I executar projectes que redueixin les emissions o aconsegueixin una major absorció dels GEI utilitzant imbornals en altres països Annex I. Les unitats de reducció d’emissions (ERU) generades per aquests projectes poden utilitzar-se per les Parts inversores Annex I per ajudar a complir el seus objectius d’emissió. Els projectes d’Implementació Conjunta han de comptar amb l’aprovació de totes les Parts involucrades per donar lloc a les reduccions i absorcions d’emissions que siguin addicionals a les que s’haurien registrat en la seva absència.

- Comerç de drets d’emissió: a través d’aquest règim els països de l’Annex I i/o les seves empreses poden comercialitzar lliurement unitats de les seves quantitats atribuïdes (AAU) que els hi foren assignades de conformitat amb els seus nivells d’emissions de GEI i d’acord amb els termes del Protocol. Aquest sistema permet a les Parts Annex I adquirir AAU d’aquells sectors (seria el cas de l’arròs deltaic) que tenen excedents de les mateixes per haver-los resultat més fàcil i econòmic disminuir les quantitats de GEI que envien a l’atmosfera en les seves activitats i/o processos productius.
 
El nostre país pot tenir una participació destacada als mercats de carboni. A través de la promoció i execució d’activitats que es registren com a projectes MDN, el delta de l’Ebre i el seu sector privat poden contribuir a l’acompliment dels objectius del PK generant, al mateix temps, un atractiu i prometedor mercat de crèdits de carboni (CER) de comercialització mundial. A més, la realització d’activitats dins del procediment del MDN resulta un instrument d’impuls per a la inversió internacional i la transferència de fons i tecnologia per part de països desenvolupats com el nostre a països del tercer món. Qualsevol persona física i/o jurídica pot ésser proponent de projectes MDN. El MDN inclou l’execució d’activitats tendents a reduir emissions al sector agrícola, mitjançant la reducció d’emissions de gasos CH4 i N2O.

Amb l’objectiu de donar a conèixer la idea del projecte a tècnics especialitzats, futurs inversors i desenvolupadors del projecte, els proponents poden elaborar un primer document que inclogui informació i càlculs preliminars de la idea. D’aquesta forma, individus tercers interessats poden tenir una aproximació al potencial projecte i discutir els termes del mateix abans d’entrar a la fase formal del procediment del MDN. Una vegada analitzada la viabilitat tècnica i econòmicofinancera d’una determinada activitat a la llum del MDN s’inicia l’anomenat “cicle de projecte MDN”. Un procés complex que inclou un mecanisme d’aprovació en fase nacional del país hoste i del país Annex I si intervingués algun al projecte, i un procés d’anàlisi i registre del projecte en fase internacional davant l’EB.

De qualsevol manera, tot aquest procés encara planteja nombrosos interrogants, com ara què hi ha realment al darrere de l’anomenat “mercat del carboni”? Dins la cartera del Banc Mundial apareix un ampli ventall de Fons Cooperatius destinats a guanyar el control de les activitats vinculades al canvi climàtic. Un bon exemple n’és la entitat finançadora per a l’adaptació al canvi climàtic dels països del “tercer món”: el Fons per a la Adaptació. Aquest neix impulsat per una proposta unilateral dels països “desenvolupats” sota l’administració del Fons Global per al Medi Ambient (GEF) i amb el Banc Mundial com a fideïcomissari.

Del protocol de Kyoto es desprèn el concepte de “comerç d’emissions dels gasos que produeixen l’efecte hivernacle”, principalment CO2. Si els països industrialitzats compromesos pel Protocol a reduir les emissions no aconsegueixen els seus objectius, poden adquirir bonificacions de carboni. D’aquesta manera compren les unitats d’emissió a països que tenen uns “drets” de contaminació que no fan servir. Per altra banda aquestes bonificacions o “reduccions certificades d’emissions” poden obtenir-se invertint en projectes que absorbeixin les emissions de gasos d’efecte hivernacle amb suposades mesures “compensatòries”. En altres paraules, es compra un mecanisme que permet, de manera legal, seguir contaminant. Cal destacar que existeixen nombroses mancances pel que fa a la normativa que regeix l’amidament de les emissions i la validesa de les “mesures reductores”. Així, hi ha el perill que els països industrialitzats puguin seguir contaminant sota el paraigua del mercat.

L'objectiu principal del PK, en definitiva, és lluitar contra els efectes del canvi climàtic. Segons les xifres de la ONU, es preveu que la temperatura mitjana de la superfície del planeta augmenti entre 1,4 i 5,8 °C d'aquí al 2100, encara que els hiverns siguin més freds i violents. Això es coneix com a escalfament global. "Aquests canvis repercutiran greument en l'ecosistema i en les nostres economies", assenyala la Comissió Europea sobre Kyoto. El compromís serà d'obligatori compliment quan ho ratifiquin els països industrialitzats responsables d'almenys un 55 % de les emissions de CO2. Amb la ratificació de Rússia, el març del 2005, després d'aconseguir que la UE pagui la reconversió industrial russa, així com la modernització de les seves instal·lacions, en especial les petrolieres, el protocol ha entrat en vigor.

En qualsevol cas, les cooperatives arrosseres del Delta, els sindicats agraris, el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino (MARM) i el propi Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural (DAAM) de la Generalitat de Catalunya, en definitiva, haurien de tenir molt en compte els nombrosos avantatges que es poden aconseguir considerant les reflexions anteriorment exposades i posar-se mans a l’obra per tal d’incrementar les subvencions dels nostres pagesos.