EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

Josep Maria Franquet Bernis (CV)
UNED

2.4. Inversió en explotacions de menor grandària

Si alternativament considerem que la mateixa instal·lació anteriorment estudiada treballés només 6h./dia en una campanya de 15 dies, per situar-se a una explotació de menor grandària superficial arrossera, aquesta circumstància suposaria una producció total de arròs-closca de:

90 h. x 8.000 Kg./h. = 720.000 Kg./any,

Això s’estableix per a una producció en camp de 720.000 Kg./any, que per a un rendiment mitjà ponderat de les diferents varietats analitzades (“Bomba”, “Gleva” i “Carnaroli”) de l’ordre de 1.100 Kg./Jt. (5.000 Kg./Ha.), implica una superfície de conreu en camp de l’ordre de:

En aquest cas de superfície reduïda de l’explotació arrossaire, els costos de l’operació d’assecatge modificats serien els següents (tot seguint la mateixa correlació dels diferents punts anteriors):

6. Material administratiu i de neteja:

Es considera una mitjana de 600’00 €/any.

7. Direcció, gestió i administració:

Es considera, ara, una despesa de l’ordre de 600’00 €/any.

8. Imprevistos i varis:

Ara, seran els següents:

3% s/ (7.184’13 + 39.285’47 + 9.920’57 + 6.291’68 + 160’00 + 600’00 + 600’00) =

= 3% s/ 64.041’85 = 1.921’26 €/any.
 
9. Despeses totals:

Per addició dels conceptes anteriors, s’obté una quantitat total de:

64.041’85 + 1.921’26 = 65.963’11 €/any.

10. Despesa total diària:

    1. Considerant, ara, una durada de la campanya de 15 dies, es tindrà:

als que encara hi haurà que sumar els següents conceptes:

    1. Salaris-dia:

Considerant un torn de 6 h. per jornada, es tindrà:

6h./dia x 10 €/hora = 60’00 €/dia.

    1. Energia elèctrica:

En reduir la producció restaria, un cop efectuades les correccions oportunes als càlculs anteriors, la següent despesa diària:

    1. Filtres, lubrificants i altres accessoris:

Es pot considerar aquest concepte igual al cas anterior, o sia, 5’00 €/dia.

    1. Combustible (gas-oil):

    1. Sumant el conceptes anteriorment expressats, es té:

4.397’54 + 60’00 + 146’00 + 5’00 + 287’14 = 4.895’68 €/dia,

la qual cosa suposa un cost unitari d’assecatge de:

que igualaria el cost unitari d’assecatge cobrat per les Cooperatives arrossaires de la zona als seus socis, encara que, en aquest cas, caldria afegir els 0’079 €/Kg. de les minves anteriorment calculades, amb la qual cosa resultaria un cost real per al pagès productor de:

0’102 + 0’079 = 0’181 €/Kg.

que constitueix una despesa unitària d’assecatge certament no competitiva, llevat d’altres consideracions de comoditat i/o autonomia per a l’agricultor, per la qual cosa no resultaria aconsellable la construcció, per part del pagès productor, d’una instal·lació d’aquesta naturalesa al marge del servei que li pot oferir la Cooperativa corresponent.

Altrament, per a una producció en camp de 2.560.000 Kg./any, amb un rendiment  mitjà ponderat de les diferents varietats analitzades (“Bomba”, “Gleva” i “Carnaroli”) de l’ordre de 1.100 Kg./Jt. (5.000 Kg./Ha.), es té una superfície de conreu en camp necessària de l’ordre de:

En conseqüència, es pot afirmar que només a partir de les 510 Ha. de superfície de conreu resulta rendible per al pagès assecar-se la collita en la seva pròpia instal·lació i al marge de la Cooperativa. Aquesta xifra, òbviament, resulta variable en funció dels rendiments del cultiu en camp, varietats a produir, despeses de producció, preu del producte final i cost d’assecatge que puguin aplicar les cooperatives a l’inici de cada campanya arrossaire.

2.5. Resum i conclusions

  1. El cost calculat de l’operació d’assecatge d’arròs-closca per a la instal·lació que aquí s’analitza inicialment, annex a una explotació mínima de 510 Ha. i 2.560.000 kg. per campanya, ho jutgem, ja de per si, suficientment ajustat com per a justificar la viabilitat econòmica d’aquesta.
  1. No s’han tingut en compte (deduint-los de la despesa) les subvencions a fons perdut i altres subsidis que puguin correspondre a l’Entitat promotora per part dels organismes oficials competents. Més aviat s’ha considerat que aquestes ajudes es compensen amb els costos financers que reportaran els préstecs a què també es té dret i altres costos indirectes (interès del capital circulant i capital territorial...), si bé, en realitat, les subvencions seran capaces de cobrir amb comoditat aquests costos (normalment només han de representar un 50% de les mateixes).
  1. El cost calculat de 0’114 €/Kg. resulta suficientment baix en relació als preus mitjans ponderats per varietats percebuts per l’agricultor en l’última campanya (0’600 €/Kg.). Concretament, en el cas de l’arròs-closca, ve a representar un 1/5’26 dels mateixos.
  1. La despesa total anual de la instal·lació contemplada serà de: 4.420’07 €/dia x 20 dies/any = 88.401’40 €/any, la qual és una quantitat suficientment baixa, tant en relació al muntant total de la inversió projectada, és a dir: 

com al valor total del producte afaenat, això és:

Tots dos índexs o “ràtios” ja expressats resulten clarament baixos i indueixen un pronòstic econòmic francament favorable per al complex projectat, a més d’altres indubtables avantatges d’ordre social i laboral que, òbviament, no procedeix analitzar aquí per comprensibles raons d’espai.

  1. Tenint en compte la superfície de les explotacions arrossaires del delta de l’Ebre a partir de les dades aportades pel cens agrari, vegem que no n’hi ha pràcticament cap d’elles que pugui acomplir l’expressada restricció superficial mínima de 510 Ha., força exigent quant a grandària, raó per la qual la utilització en comú de les instal·lacions d’assecatge, que cal fer presumiblement en règim cooperatiu, constitueix, sens dubte, l’alternativa més viable i racional a portar a terme pels agricultors arrossers deltaics.