EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

Josep Maria Franquet Bernis (CV)
UNED

2. L’ARRÒS DEL DELTA DE L’EBRE I LES MESURES AGROAMBIENTALS

2.1. Importància del conreu de l’arròs

De tots el cereals existents o coneguts, l’arròs (Oryza sativa, L.) és, sens dubte, el que ofereix la possibilitat d’omplir mes ràpidament un dèficit de producció agrícola per a l’alimentació humana, i juntament amb el blat i la carn o el peix, constitueix la base d’aquesta nutrició.

Fent ara una petita introducció, vegem que l’arròs és un dels cultius més antics. Es va domesticar fa milers d’anys a l’Àsia (encara que no hi ha unanimitat respecte al lloc ni al període, però s’hi han trobat restes d’uns 8.000 anys d’antiguitat a la Xina) i a l’Àfrica. Es va estendre per la Xina i per tota l’Àsia 3.000 anys abans de la nostra era1 . Europa va escoltar parlar de l'arròs als escriptors que van acompanyar Alexandre el Gran en la conquesta de l’Índia. A partir del segle VIII es va conrear a Espanya i Portugal i entre els segles IX i X també en el sud d'Itàlia.

Durant l’últim mil·lenni s’ha introduït progressivament en la resta de continents. Als Estats Units es va desenvolupar a partir dels esclaus negres vinguts de l’oest d’Àfrica, que ja el coneixien. Aquesta circumstància es va produir al voltant de l’any 1718. Al New South Wales (Austràlia) les primeres temptatives del conreu d’arròs s’efectuaren per l’any 1891. La veritat és que qualsevol que fos la seva terra d'origen, l'arròs va conquerir, en poc temps, als homes i dones de gairebé tots els països del món. I és el cultiu emblemàtic del nostre Delta. De fet, si el blat es coneixia com l'aliment bàsic de la civilització occidental, l'arròs s'ha considerat de la mateixa manera de l'oriental, encara que avui en dia aquest qualificatiu ho podem estendre també a escala mundial.

En aquests moments s’està obrint un gran ventall de possibilitats per al futur. Des del punt de vista econòmic, l’increment del preu a escala internacional a causa de la major demanda dels gegants asiàtics (fonamentalment, Xina i Índia) obre noves perspectives a la rendibilitat d’aquest conreu al nostre Delta. Des del punt de vista genètic i de millora vegetal, evidentment, el descobriment del secret que contenen els gens és un dels més importants de la humanitat: coneixent la seqüència completa de l’ADN2 es pot començar a estudiar la influència que tenen els gens i modificar les expressions gèniques indesitjables. L'obtenció del genoma de l'arròs3 ha comportat desxifrar tota la informació genètica dels dotze cromosomes 4 de la planta d'arròs a principis de l'any 2001; un excel·lent treball si es té en compte que el genoma de l'arròs compta amb uns 430 milions de codis genètics. Això significa que, després del genoma humà, l'arròs és el següent en grandària que s'ha pogut desxifrar fins a la data.

1 Vide el llibre de J. M. FRANQUET i CINTA BORRÀS: Variedades y mejora del arroz  (Oryza sativa, L.). Ed. Universitat Internacional de Catalunya. Tortosa, 2004.

2 Els àcids nucleics són biomolècules orgàniques encarregades d'emmagatzemar i difondre la informació genètica. Hi ha dos tipus fonamentals d'àcids nucleics, l'àcid desoxiribonucleic (ADN), i l'àcid ribonucleic (ARN). L'ADN i l'ARN es caracteritzen per la seva naturalesa polimèrica, i estan compostos de desoxinucleòtids o nucleòtids, respectivament, units mitjançant enllaços fosfodiéster. Els (desoxi)nucleòtids, al seu torn, estan formats per un (desoxi)nucleòsid que pot presentar diferents graus de fosforilació, monofosfat, difosfat o trifosfat. El (desoxi)nucleòsid es composa d'un sucre (desoxiribosa per a l'ADN, ribosa per l'ARN) i una base nitrogenada. La timina (T) és present només en els deoxinucleòtids i per tant en l'ADN, i l'uracil en els ribonucleòtids que donen lloc a l'ARN. El nom prové de la seva naturalesa àcida (revelada en els inicis de la microscopia per tècniques de tinció) i de la seva presència en l'interior del nucli cel·lular (eucariota) on l'ADN s'organitza formant cromosomes. El nuclèol, que també es pot observar amb un microscopi òptic, està format principalment per conglomeracions d'ARN.

3 Van destacar, durant els anys 2001 i 2002, els treballs de la seqüenciació del genoma de l’arròs, que la va fer l’equip de l’Institut de Genòmica de Pequín liderat pel professor Jun Yu sobre la subespècie d’arròs índica (majoritària a Àsia) i va obrir força esperances en la lluita contra la fam al món.

4 Els cromosomes són cadascun dels orgànuls cel·lulars que contenen els materials portadors de l'herència biològica. En sentit estricte hom només utilitza aquest nom en el cas dels organismes superiors que tenen nucli diferenciat. En els bacteris, el material hereditari és constituït per un filament tancat, circular, d'ADN. Aquest filament, que alguns autors anomenen genòfor, pel fet d'acomplir la mateixa funció que els cromosomes pròpiament dits dels organismes eucariòtics, és designat, també, molt sovint, amb el nom de cromosoma, i àdhuc el filament d'ADN o ARN que constitueix el material genètic dels virus és anomenat així. Els cromosomes, en els organismes superiors, són visibles, especialment durant els processos de divisió cel·lular (mitosi i meiosi) i sobretot en la metafase i l'anafase d'aquests processos.